Resultats de la cerca
Es mostren 254 resultats
Sant Pere del Soler (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta església des del costat nord-est ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere es troba isolada prop del mas Soler, al costat del camí que porta cap a Pallerols Mapa 34-12291 Situació 31TCG525525 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter cap al Rialb en arribar al riu, cal creuar el pont i seguir la pista que passa per la casa de Sòls de Riu i puja cap a la Torre i Pallerols JAA Història Malgrat que no es tenen notícies documentals anteriors al 1300 sobre aquesta capella, cal dir que sempre hi ha hagut culte amb més o menys freqüència i que el rector de la…
tallgirar-se
Doblegar-se o decantar-se el tall d’una eina o d’un instrument tallant, la qual cosa fa que no talli.
fes
Agronomia
Aixada que té el ferro amb punta o boca estreta per una altra banda i amb escarpell o tallant per l’altra.
entalla
Tall pregon fet en una planta, en un element d’una màquina, etc, amb una destral o qualsevol altra eina tallant, incisió.
mòdul de rigidesa
Física
Tecnologia
Quocient entre un esforç tallant o de cisallament, expressat en kg/cm2, i la deformació angular que produeix, expressada en radiants.
És anomenat també mòdul d’elasticitat en cisallament , i es relaciona amb el mòdul de Young mitjançant la fórmula G = E /1 + μ 2 , on μ designa el coeficient de Poisson
fresa
Tecnologia
Eina tallant, emprada en el fresatge, proveïda d’unes dents afilades, les arestes de les quals són disposades en una superfície de revolució.
Les freses poden ésser de dents tallades sobre la massa d’acer ràpid o de ganivetes inserides, i les dents poden ésser rectes o helicoidals En les de dentat recte, una dent pot deixar d’actuar sobre la peça abans que la següent comenci a atacar el material, i això pot produir vibracions en canvi, les dents d’una fresa helicoidal tenen una acció progressiva, sense cops, i produeixen menys vibracions Segons llur forma geomètrica, les freses poden ésser de disc , cilíndriques amb mànec o sense, còniques o de forma i poden tenir un o dos talls Si són de ganivetes inserides, aquestes poden ésser…
empelt
Diversos tipus d'empelt: de fenedura (dalt esquerra), anglès (dalt dreta) i d'escut (baix)
© Fototeca.cat
Agronomia
Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta El patró o peu és format per la part baixa arrels i part del tronc de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura, o…
agulla de Vim-Silvermann
Instrument metàl·lic cilíndric, prim, proveït d'un èmbol anterior, tallant, que permet l'obtenció de cilindres prims de teixit, emprada en la biòpsia del fetge.
Fou substituït per l' agulla de Menghini i, ulteriorment, per la de tipus Tru-Cut
ascensor

Esquema d’un ascensor elèctric
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell de transport intermitent de persones en sentit vertical ascendent i descendent.
Els primers ascensors foren hidràulics el primer fou presentat a l’Exposició de París el 1867, i el 1878 en fou installat un altre Actualment funcionen amb tracció elèctrica la força hidràulica és emprada només per a certs tipus de muntacàrregues El primer ascensor elèctric funcionà el 1880 a l’Exposició de Mannheim L’ascensor consta essencialment d’una cabina —i un contrapès— que corre amunt i avall de dues guies, sostinguda i impulsada per cables d’acer accionats per una politja motora El buc de l’ascensor, recinte per on es desplaça la cabina i sovint el contrapès, acaba en un fossat on es…
Hàbitat rural del Morer (Sant Pol de Mar)
Planta d’aquest antic centre industrial de l’Alt Imperi, reocupat entre els segles IV i VI E Gurri El jaciment del Morer és situat en una zona aturonada del municipi de Sant Pol de Mar Maresme, a una altura de 94 m sobre el nivell del maren el Punt més alt costat sud-oest, a uns 150 m, hi transcorre el torrent o la riera del Morer, que desguassa a la costa a uns 900 m del jaciment Aquest fet no és casual En època d’August s’hi construí un centre productor de vi aquest producte arribava a la costa per la riera i s’embarcava en vaixells cap a diferents ports de la Mediterrània El jaciment té…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina