Resultats de la cerca

Inicià el desenvolupament en esdevenir capital, al s XVII Fou saquejada en el decurs de freqüents guerres civils, i en traslladar Teodor II la capitalitat a Magdala perdé la seva esplendor, bé que conservà alguns monuments importants, com el palau de Massih Seged, el castell de Fasiladas i diverses esglésies, dels ss XVII i XVIII

Fill de Pere de Courtenay Pere I de Constantinoble Dèbil i poc hàbil, fou derrotat a l’Àsia per Joan III Vatatzes 1224, i a Europa per Teodor Àngel Comnè, dèspota de l’Epir Menyspreat per tothom, abandonà la capital i anà a cercar ajut a l’Occident Morí a Grècia, en el camí de retorn

Estigué en contacte amb els cercles culturals de Castelló de la Plana Publicà la seva obra en revistes disperses de l’època A Visions i cants d’un pastor 1914, recull l’obra poètica que havia publicat fins a aquell moment Sota el mestratge de Teodor Llorente, la seva poesia és de to jocfloralesc i de temàtica popular i moralitzant

Llicenciat en dret 1847, collaborà en la revista literària El Fénix i dirigí 1851-70 el Diario Mercantil de València Es traslladà a Madrid, on escriví a El Imparcial i la Ilustración Española y Americana Part de les seves novelles curtes, realistes, foren publicades sota el títol Historias para todos 1870, i Teodor Llorente n'edità unes Obras literarias selectas 1884

Rector del Collegi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior 1818 del convent de Girona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1797, on pronuncià diverses comunicacions històriques Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding, El holocausto del patriotismo 1809, Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona 1810

Fusionat amb “La Corona” abans La Corona de Aragón el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic el 30 d’abril de 1886

Fill de Teodor Creus i Coromines Amic de Víctor Balaguer, fou vocal vitalici del patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, del Boletín de la qual fou director Publicà estudis històrics, com Prim en Méjico 1893, i sobre temes socials, com Los montepíos y las clases obreras 1882 i Ventajas de las sociedades cooperativas 1883

Metge de professió, es distingí entre els rebels al domini de Gènova, de la qual depenia Còrsega des del 1559 Collaborà estretament amb Teodor de Neuhof, nomenat rei dels corsos Després d’haver intentat en va un arranjament amb els genovesos, dirigí la lluita contra ells i obtingué, el 1753, el poder absolut per a la nació corsa Fou assassinat, amb la complicitat dels genovesos

Dirigí l’escola d' Edessa 437-457 Promotor de la doctrina de Teodor de Mopsuèstia i molt amic del bisbe d’Edessa, Ibas, fou destituït pel successor d’aquest, amb l’acusació de nestorianisme Fugí 457 a Nisibis , on fundà una escola teològica, que regí fins a la mort Escriví més de 350 poemes memre i madraše , molts dels quals passaren a la litúrgia siríaca

Llicenciat en lletres i catedràtic d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985