Resultats de la cerca

Fill d’un pastor, començà a cantar al cor de la parròquia Graduat en psicologia, començà a exercir com a assistent social, però aviat es dedicà a la música, actuant en clubs de la costa oest dels Estats Units A mitjan anys seixanta enregistrà un primer disc, que passà desapercebut, i no fou fins el 1975 que amb We Got By , aconseguí reconeixement, que cresqué amb Glow 1976, Look to the Rainbow 1977, Breakin’ Away 1981 i L is for Lover  1986 L’any 1977 feu la seva primera gira mundial Durant la dècada dels vuitanta esdevingué una figura del pop i del rhythm-and-blues , i guanyà un…

Es crià a Alabama i al principi dels anys trenta tocà a Chicago amb Jimmie Noone i Louis Armstrong El 1933 s’installà a Nova York per tocar amb Benny Carter De l’any 1936 al 1939 formà part del grup de Benny Goodman, un dels primers conjunts racialment integrats, i donà a conèixer el seu estil pianístic, que esdevingué dels més importants del període anomenat swing Aportà innovacions rítmiques, harmòniques i contrapuntístiques, que influïren en pianistes posteriors Liderà breument una orquestra i després actuà sobretot al capdavant d’un trio Wilson dugué a terme nombrosos enregistraments,…

Exponent màxim del cinema social dels anys vint i trenta, destaca sobretot pel to grandiós amb què sabé dotar els seus films, sovint dramàtiques epopeies sobre l’aventura humana i el seu destí De la seva obra, desigual, cal destacar The Big Parade 1925, The Crowd 1928, Hallelujah 1929, Billy the Kid 1930, Our Daily Bread 1934, Duel in the Sun 1946, The Fountainhead 1949, War and Peace 1956 i Solomon and the Queen of Sheba 1959

Debutà el 1922, collaborant en diverses orquestres En 1939-47 dirigí el seu propi conjunt, i aquest darrer any s’uní al de LArmstrong, amb el qual collaborà fins el 1951 Posteriorment, continuà dirigint petites formacions fins a la seva mort El seu estil contribuí decisivament a la consolidació del trombó com a instrument solista en el jazz clàssic

Treballà amb Lester Horton, i quan morí aquest 1953 esdevingué director artístic de la companyia Fou artista en diferents films Carmen Jones , 1954 i intèrpret de comèdies musicals junt amb Carmen De Lavallada L’any 1959 fundà companyia pròpia, l’Alvin Ailey Dance Theatre

Des de molt jove estudià ballet i, casada amb el seu professor, n'adoptà el cognom professionalment Des finals dels anys trenta fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial ballà als Ballets Russes i en el cinema debutà el 1943 El 1948 interpretà el seu primer ballet important On Island With You , de R Thorpe Més endavant actuà en Singing in the Rain 1952 de S Donen i Gene Kelly, Band Wagon 1953 de V Minnelli, Silk Stockings 1957 de R Mamoulian, Party Girl 1958 de N Ray i altres Acabada l’època d’or dels musicals, interpretà papers secundaris en el cinema i la televisió

Desenvolupà i perfeccionà el ragtime amb una sèrie de composicions que han esdevingut clàssics d’aquest gènere, com Maple Leaf Rag Wall Street Rag o The Entertainer Escriví també les òperes A Guest of Honour 1903 i Treemonisha 1911

Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el desembarcament aliat al nord d’Àfrica 1942, la campanya de Tunísia i els desembarcaments de Sicília i Itàlia 1943, el desembarcament de Normandia 1944 i les operacions que portaren a la fi de la guerra Fou cap d’estat major de l’exèrcit 1945 i comandant suprem de les forces de l’OTAN 1950-52 Candidat pel partit republicà, el 1952 assolí la presidència dels EUA, i fou reelegit el 1956, però sense majoria al Congrés Encarregà la seva política exterior a John Foster Dulles , i el 1957 exposà la doctrina Eisenhower , que preveia la intervenció nord-…

Deixeble de Durkheim, aprofundí especialment l’ecologia humana Fou professor a la Universitat de Michigan Les seves obres principals són Metropolis and Region 1960, Socioeconomic Background and Achievement 1972 i diversos estudis sobre la població rural i els negres

El 1973 es doctorà en química a la Universitat de Princeton Fou membre de la National Academy of Sciences i des del 1990 professor de física i química a la Universitat de Rice Smalley construí un aparell que permetia crear microagregats moleculars i amb ell fou possible el descobriment dels fullerens, pel qual li fou atorgat el premi Nobel de química l’any 1996 juntament amb Robert FCurl i Harold WKroto