Resultats de la cerca

Era fill de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria Als deu anys fou casat amb Isabel de França, però no hi cohabità fins el 1619 De molt jove fou influït per Gaspar de Guzmán , comte duc d’Olivares, el qual l’induí a menysprear el pacifisme de Felip III i a desitjar l’hegemonia de Castella a Europa En pujar al tron, Felip IV confià el poder a l’oncle del comte duc d’Olivares, Baltasar de Zúñiga i, quan aquest morí 1622, al mateix comte duc Aquest es convertí en el seu privat omnipotent, i el rei, més actiu que el seu pare, es reservà les funcions de caràcter burocràtic Aconsellat pel…

Com a príncep d’Astúries intervingué en la guerra civil a favor o bé dels infants d’Aragó o bé del seu pare la seva participació en la batalla d’Olmedo 1445 fou decisiva, com també en la confabulació que donà lloc a l’execució del conestable Álvaro de Luna Fou dominat pel seu favorit Juan Pacheco, marquès de Villena, figura clau per a comprendre certes actituds i decisions del rei, de l’oligarquia nobiliària i de la política castellana durant més de trenta anys Entre el 1454 i el 1464 es destacaren diverses projeccions de gran abast, les quals, però, restaren sense efecte per la manca d’…

Era el primogènit de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal De caràcter retret i reservat, religiós fins al fanatisme, rebé una educació acurada, però molt centrada en el món castellà, fet que perjudicà la seva comprensió del conjunt complex de països que havia de governar Especialment lamentable fou la seva incapacitat per als idiomes el seu francès deficient i el seu desconeixement del flamenc el perjudicaren en les seves relacions amb els alts dignataris de l’imperi i amb els Països Baixos Carles V li confià aviat una participació en les tasques de govern a setze anys fou regent dels…

El 1825 entrà com a novici al monestir de jerònims d’El Escorial, d’on fou professor de grec i bibliotecari i, a més de diversos càrrecs eclesiàstics, fou també professor i rector del Seminari de Badajoz La seva tasca investigadora se centrà fonamentalment en el monestir d’El Escorial, sobre el qual escriví nombrosos treballs, molts dels quals romanen inèdits Publicà sobre aquest tema Historia y descripción del Escorial 1849, ed facs 1984 i Historia sobre el Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comunmente del Escorial 1849 i 1854, ed facs 1986, en el qual descriu la història del monestir i…

Vida i obra Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina S’establí a Lieja Dedicà al seu protector Jordi d’Àustria les Institutionum rhetoricarum libri III Lovaina 1554, influïdes per les orientacions literàries de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de la prosa És autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual defensa la necessitat i la utilitat pastoral de les versions vernacles, i fins dialectals, dels llibres de la Bíblia L’obra li creà dificultats amb el Sant Ofici i li costà…

Fou diputat a corts per les Balears, batlle de Palma i president de la Diputació Juntament amb JM Quadrado i Tomàs Aguiló, fundà “La Palma”, on publicà, amb el pseudònim Simón , poemesi narracions de caràcter humorístic i costumista, i la tertúlia La Dragonígera Deixà inèdites algunes comèdies moralitzants El error de muchos viejos , La crédula y el embustero , La ambición de mayorazgos i estrenà Mi dinero y mi mujer 1841

Fou cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem 1598 i jurat en cap de Mallorca 1603-04 Publicà un poema èpic en castellà, Sacro trofeo de Cristo València 1599, i deixà inèdit un curiós Ejercicio militar para salir en público en todas fiestas y juegos , datat el 1604 Practicà també la pintura religiosa i el dibuix, i, en segon terme, el retrat

Monjo jerònim, l’any 1586 fou traslladat del monestir del seu orde a Granada al d’El Escorial Aquí exercí com a mestre de capella i, a més, com a corrector mayor del coro , és a dir, encarregat de regular el tempo en la interpretació del cant pla segons el moment de la solemnitat religiosa Fou molt ben considerat com a compositor i organista Se n’han conservat manuscrites diverses obres litúrgiques, entre les quals destaca una Misa de Nuestra Señora en un manuscrit de la Hispanic Society de Nova York L’estil d’aquesta composició és revelador de la pràctica musical al monestir d’El Escorial al…

El 1566 era organista a la catedral de Sigüenza i el 1581 primer organista i racionero de la de Sevilla L’any 1583 entrà al servei de la capella de Felip II de Castella com a músic de tecla Durant algun temps fou organista a El Escorial Fou molt apreciat pels seus contemporanis, i el seu nom se situa al costat dels d’A de Cabezón, F de Peraza, F de Salinas o F de Montanos Vicente Espinel en fa un elogi a Diversas rimas Madrid, 1591, i fray José de Sigüenza el menciona a la Historia de la Orden de San Jerónimo Madrid, 1605 Se n’han conservat dos motets a cinc veus O altitudo divitiarum i Quis…

Fou l’encarregat de publicar les obres instrumentals del seu pare amb el títol Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Hernando s’encarregà de posar aquestes obres en xifra mitjançant el sistema de tabulatura utilitzat també per altres organistes espanyols del seu temps El prefaci d’aquest llibre, tot i que l’autoria li és discutida, conté instruccions molt útils sobre la pràctica interpretativa de la música per a tecla de l’època, a més de demostrar l’elevat nivell intellectual del seu autor El 1559 actuà com a organista substitut a la cort de Madrid L’…