Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
Massalavés
Aspecte de Massalavés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la plana al·luvial del Xúquer, a la vora esquerra del riu Verd o dels Ullals, que forma el límit meridional.
El regadiu ocupa gairebé la totalitat del territori i aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer a través dels braços de les séquies d’Anguilera, d’Alfait i de Paranxet 361 ha i l’aigua del riu Verd els conreus principals són els tarongers unes 200 ha, el blat de moro i les hortalisses i l’arròs 80 ha, que ha anat perdent terreny i que n'havia estat anteriorment la base econòmica La indústria és una activitat recent hi ha una gran fàbrica de mobles i d’altres, petites, de rajoles, d’elements per a la construcció, etc Façana principal de la torre dels Milà, a Massalavés ©…
aigua de Valls
Riu
Curs d’aigua dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Cardener, que es forma, prop de Gósol (Berguedà), per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd.
Després de passar prop de Sorries, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner i penetra en la vall de Lord Solsonès al terme de la Corriu estret de Vallpregona Després de Valls, canvia de direcció de NS a EW, passa per Castelltort i s’uneix al seu collector a Aigüesjuntes on ha estat projectat un pantà, poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga
Club Voleibol Vall d’Hebron

Jugadores del Club Voleibol Vall d’Hebron (de verd) durant un partit
Club Voleibol Vall d’Hebron
Voleibol
Club de voleibol del barri de la Vall d’Hebron de Barcelona.
Fundat el 1999, nasqué com a successor de la Unión Deportiva Parque Vall d’Hebron, creada el 1973 Disposa d’equip sènior masculí i femení i nombrosos equips en categories inferiors El 2011 era el club de voleibol de Catalunya amb més equips més de vint També fa promoció del voleibol en l’àmbit escolar Els equips sènior han jugat tant a la Superlliga femenina 2 com a primera divisió catalana Fa ús del pavelló de l’escola Pau Casals i del pavelló de la Vall d’Hebron
farinera borda

Farinera borda
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de barret de color verd d’oliva de matís molt divers, de 7 a 12 cm, amb les làmines blanques i de cama d’un color més clar, amb un anell blanc i una volva membranosa.
Té la carn blanca i blana, i és una mica olorós Es fa principalment en boscs caducifolis És molt metzinós i, pel fet de contenir falloïdina, la seva ingestió sol tenir efectes mortals Es pot confondre amb algunes llores, cualbres o puagres de color verd Russula , però aquestes no tenen ni anell ni volva També amb alguns camperols Agaricus , que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades que viren a brunes amb la maduresa La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible a primer cop d’ull Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s’hi…
agràs
Agronomia
Raïm verd, encara no assaonat.
L’agràs no conté sucre o en conté solament en quantitats molt reduïdes
Club Eqüestre Esportiu Les Alforges

Jugadors del Club Eqüestre Esportiu Les Alforges (de verd) durant un partit a les instal·lacions del club
CEE Les Alforges
Hípica
Club d’hípica de Camós.
Fundat l’any 2000, nasqué com a club esportiu del Centre Eqüestre Les Alforges Fou el club pioner en la introducció del bàsquet a cavall a Catalunya El 1997 formà el primer equip i creà la primera Lliga Catalana, inicialment només amb dos equips més, el Banyoles i l’Osona Organitzà proves de la Lliga Catalana de bàsquet a cavall i de la Lliga transfronterera de bàsquet a cavall femení Organitza anualment l’Obert Alforges Internacional de bàsquet a cavall femení Disposa de deu equips d’aquesta modalitat hípica En destacaren els genets Pau i Adrià Crous, Guillem Puigvert, Josep Salvatella,…
olivaci | olivàcia
Que tira a verd d’oliva.
fenificació
Agronomia
Procés d’assecament del farratge verd.
L’herba farratgera és dallada i deixada assecar a l’aire lliure, escampada al mateix camp o recollida en gavells o en aparells de dessecació L’assecament ha d’ésser ràpid, per tal d’evitar-ne la putrefacció o la fermentació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina