Resultats de la cerca

Es formà musicalment als seminaris de Ciudad Rodrigo i Salamanca i més tard es traslladà a Madrid, on estudià amb C del Campo i J Gómez L’obtenció, el 1955, del Premi de Roma de composició li permeté llicenciar-se en cant gregorià amb Bertolucci i Higini Anglès, i amplià els estudis de composició amb G Turchi i G Petrassi Installat a Roma, fou mestre de capella de l’església de Montserrat De retorn a l’Estat espanyol, exercí com a consultor de música sacra a la Comissió Episcopal El 1971 fou nomenat director del Departament de Música en el Secretariat Nacional de Litúrgia i a partir del 1977…

Assolí els títols estatals de 200 m 1979, 1982 i 400 m a l’aire lliure 1983-88, i de 400 m en pista coberta 1983, 1984, 1986 Pertanyé al FC Barcelona 1984-87, període en el qual aconseguí els títols catalans de 100 i 200 m 1987 i establí un rècord de clubs en 4 × 400 m 1984 Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Barcelona 1992 i en diversos mundials i europeus El 1983 guanyà la medalla de bronze en els 400 m del Campionat d’Europa en pista coberta i quatre medalles al Campionat Iberoamericà disputat a Barcelona or en 4 × 100 m, argent en 200 m i bronze en 100 i 4 × 400 m

Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1999-2000 26 partits de Lliga i guanyà la Copa del Rei 2000

Jugador del Club Tennis Barcino de Barcelona, guanyà cinc torneigs de la categoria challenger i dos torneigs de l’ATP Tour Viña del Mar 2003 i Bucarest 2003 Arribà a ocupar la posició 41 en el rànquing de l’ATP individual 2003 Es retirà l’any 2005

Llicenciada en medicina per la Universitat de Salamanca i màster en administració d’empreses, exercí com a metge d’assistència primària a Pontevedra, i ha tingut càrrecs relacionats amb la gestió sanitària a la Xunta de Galicia , on esdevingué una estreta collaboradora de Mariano Rajoy Brey En 1994-99 fou directora general de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado MUFACE Diputada pel Partido Popular des de l’any 2000, en el segon Govern de José María Aznar López 2000-04, fou successivament subsecretària dels ministeris d’Educació, vicepresidència primera i Interior, i del…

Filla primogènita de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó Juntament amb la seva germana Elvira rebé del seu pare en testament la senyoria de tots els monestirs dels seus regnes, amb la condició de no casar-se Mostrà una gran afecció pel seu germà Alfons VI, vuit anys més petit que ella, amb qui, segons els juglars i la historiografia àrab, mantingué relacions incestuoses Quan Alfons heretà el regne de Lleó 1065, li cedí el govern de la ciutat de Zamora, que Urraca regí amb el títol de reina En ésser derrotat Alfons VI de Lleó per l’altre germà seu, Sanç II de Castella,…