Resultats de la cerca

Biografia Abandonà l’escola a quinze anys i visqué una adolescència i primera joventut entre bohèmia i marginal Es traslladà a París i començà a actuar en el teatre Triomfà com a protagonista de Les valseuses 1973, de Bertrand Blier, i es convertí en un dels més actius i interessants actors europeus, amb prop de 200 títols És també un dels actors europeus no anglosaxons que més sovint ha actuat en produccions nord-americanes Entre els nombrosos premis amb què ha estat guardonat cal esmentar dos premis César del 1981 i el 1991 atorgats, respectivament, per Le dernier métro 1980, de François…

Estudià a l’Academy of Radio Arts de Toronto, i posteriorment es traslladà a Nova York, on inicià una carrera a la televisió, que mantindria al llarg de la seva trajectòria professional com a actor secundari en nombroses sèries d’èxit Bonanza , The Virginian , The Streets of San Francisco , etc A mitjan anys cinquanta es traslladà a Hollywood, on actuà en papers de seductor i de dolent Vers la fi dels anys setanta descobrí uns dots per a la comicitat que el convertiren en un actor molt popular i que explotà a fons, sobretot a partir de Airplane 1980 i la sèrie…

Les seves intervencions a la televisió, com al telefilm The Boy in the Plastic Bubble 1976, el convertiren en un actor molt popular en aquest mitjà de comunicació La fama li arribà arran de protagonitzar dues pellícules musicals Saturday Night Fever 1977, de John Badhan, i Grease 1978, de Randal Kleiser Els seus posteriors treballs no tingueren gaire èxit Urban Cowboy 1981, Two of a Kind 1983 o Perfect 1985 A partir de la comèdia Look Who’s Talking 1989, que ha tingut algunes continuacions, recuperà la popularitat amb els films  Pulp Fiction 1994, Phenomenon 1996, Face Off 1997,…

Membre fundador de la companyia El Talleret de Salt 1976, ha treballat el gran repertori teatral europeu des de la seva doble faceta d’actor i director Com a actor cal esmentar Prendre partit , de HHarwood, dirigit per FMadico Càndid , de Molière, sota la direcció de CAlfaro, Víctor o els nens al poder 2002, de RVitrac, i L’oncle Vània 2004, d’AČekhov, ambdues dirigides per JOllé Amb la companyia Teatre de Ciutat, fundada amb Pep Tosar i Lluís Massanet, dirigí Sa història des senyor Sommer premi especial de la Crítica 1995, de PSüskind Rèquiem i Revès 1999, d’…

Enquadernador pertanyent a la nissaga d’impressors Fàbregues, visqué el fet teatral com a autor, actor del repertori romàntic i de les seves pròpies obres i director Conegut com a actor amb el nom de Pau Cóc , participà activament en el teatre del Circ Maonès, inaugurat el 1864, del qual fou promotor i adreçà als seus membres el breu text teòric Reseña del arte cómico y dramático 1866 Com a autor teatral escriví diversos sainets populars de costums Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala , 1899 Adoración de los Reyes Magos , 1892 Entremès de ses flassades…

Treballà al teatre i a la ràdio formant una parella còmica amb l’actor Lou Costello Llur primer film fou Buck Privates 1940 La seva popularitat es mantingué fins el 1950

Estudià a l’American Academy of Dramatic Arts i a la High School for the Performing Arts Després de diverses experiències en el teatre independent, l’anomenat “ off-Broadway ”, l’any 1988 debutà en televisió amb un paper en el film Home at Last La seva primera experiència en cinema va ser King of the Hill 1993, de Steven Soderbergh Posteriorment intervingué en pellícules com Angels in the Outfield 1994, de W Dear, The Last Time I Committed Suicide 1997, de S T Kay Six Ways to Sunday 1997, The Thin Red Line 1998, de T Malik, Summer of Sam 1999, de S Lee, The Undertaker's Wedding 1999, de J…

S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El…

La seva concepció de la dansa dins el cinema revolucionà el gènere del musical Alguns dels seus films són The Pirate 1948, The Three Musketeers 1948, Singing in the Rain 1952, On the Town 1951, actor i director, Invitation to the Dance 1953, actor i director, premi al festival de Berlín, Hello Dolly 1968, director i That's Entertainment II 1976, director

Treballà en el teatre de varietats i en la ràdio i, després, es dedicà definitivament al cinema Actor còmic, gairebé en totes les pellícules donà vida al protagonista d’una situació tragicòmica de la petita burgesia italiana El 1952 interpretà a les ordres de Fellini Lo sceicco bianco , i I vitelloni el 1953 Ultra les pellícules ja esmentades cal destacar Un americano a Roma 1954, de Steno, La grande guerra 1959, de M Monicelli Tutti a casa 1960, de L Comencini, Una vita difficile , de D Risi, Il medico della mutua 1968, de L Zampa, Un borghese piccolo piccolo 1977, de M…