Resultats de la cerca
Es mostren 752 resultats
llendera
Música
En alguns instruments membranòfons, cordellina prima, de cànem, que s’usa per a mantenir la membrana tibant.
Aquesta membrana, generalment de pell, ha d’estar en tensió per a poder actuar com a part vibrant en la producció del so En alguns instruments s’usa per a fermar-la directament al cos de l’instrument i mantenir la tensió adequada En d’altres, la membrana pot anar aferrada o cosida a un cèrcol que s’adapta a la forma de la boca de l’instrument En aquest cas, la funció de la llendera és subjectar el cèrcol al mateix cos de l’instrument i, si són de membrana doble, subjectar-los membrana a membrana de manera que, per mitjà d’un tensor , adquireixin la tensió necessària per a sonar
neologisme
Lingüística i sociolingüística
Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, introduïda en una llengua.
Pot designar un objecte, un fruit, no coneguts piolet, guaiaba , o un concepte nou fonema Els neologismes formals es basen en la prefixació preromà , la sufixació alfabetitzar , la composició pesacartes , l’abreujament auto , automòbil, la sigla CNT i el manlleu a una altra llengua bluf, xamfrà, etc Els neologismes semàntics adapten un significant vell, per metàfora, etc, a un nou significat catapulta , dispositiu que, als portaavions, serveix per a impulsar la sortida dels avions Per a la formació de neologismes en vocabularis tècnics, hom recorre sovint al grec i al llatí hom també…
Jànio Martí
Música
Nom amb el qual fou conegut el pianista i director d’orquestra Joan Antoni Martí i Soler.
S'inicià al piano com a autodidacte, i posteriorment cursà estudis musicals al Conservatori del Liceu Professional des del 1957, aquest any creà la primera orquestra, Harlem Grup, que dirigí, i posteriorment, Janio Martí y su conjunto, una orquestra de ball al front de la qual recorregué tot l’Estat espanyol Amb la Janio Martí Orquestra, fundada als anys vuitanta, obtingué reconeixement arreu d’Europa Adaptà amb una gran professionalitat el repertori de cada època als requeriments d’actes festius i de lleure L’any 2005 es retirà i l’Ajuntament de Sitges, on residia, li dedicà un homenatge…
Conrad Colomer i Rogés
Literatura catalana
Autor teatral.
És autor o arranjador de sarsueles com Primer jo 1873, Les campanetes 1873, en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano, musicades per Josep Ribera, i Lo somni de la ignocència 1895, amb música d’Urbà Fando Adaptà el vodevil Kikirikí 1887, l’opereta Flor de te 1897, de Charles Lecocq, i les comèdies La torre dels misteris 1876, La casa tranquilla 1879 i La làmpara meravellosa 1894 Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona i fou un dels membres fundadors de l’Associació d’Autors Catalans, el 1885, en un primer intent de contrarestar el monopoli sobre el teatre català exercit per Frederic ↑ Soler…
Dionís I de Siracusa
Història
Tirà de Siracusa (405 aC — 367 aC).
Fou cap d’estat el 405 aC Instaurà un govern autocràtic i centralista, però popular, que eliminà les aspiracions democràtiques del partit atenès Alliberà molts d’esclaus i reorganitzà l’exèrcit i la flota, que adaptà a les noves tècniques militars i convertí en instrument de la seva política expansionista Impulsà les obres urbanes i la fortificació de Siracusa, i protegí la vida cultural siracusana Es repartí l’illa de Sicília amb els cartaginesos, que en controlaren la part occidental Establí la preponderància de Siracusa a la Mediterrània central i occidental, i organitzà un sòlid estat a…
Xavier Bonfill i Trias
Literatura catalana
Escriptor.
Conegut sobretot per la seva dedicació a la literatura infantil i juvenil Utilitzà sovint el pseudònim Jordi Català La seva prosa, fidel als gèneres de la narrativa d’aventures i de la novella rosa, té una clara influència del to sentimental i moralitzant de Josep Maria Folch i Torres Fou collaborador de revistes com La Illustració Catalana , Virolet i En Patufet , i, en aquesta última, publicà un bon nombre de contes dins la collecció de la mateixa revista Collaborà també a la “Biblioteca Gentil” El 1948 publicà El meu poble , un conjunt d’esbossos descriptius sobre Sant Boi de Llobregat…
,
canó
Tub, obert en un extrem, on s’adapta un tap i que serveix per a guardar-hi agulles.
gorra
Peça rodona de tela o de punt que s’adapta al cap i va lligada sota la barba.
marxa histèrica
Medicina
Marxa típicament incongruent i contradictòria, que no s’adapta a cap tipus de trastorn de les funcions nervioses.
corma
Cep que hom adapta al peu de l’home o d’un animal per impedir que camini lliurement.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina