Resultats de la cerca

Mestre racionalista en un poble miner de Múrcia, després de mantenir correspondència epistolar amb Ferrer i Guàrdia, el 1907 passà a residir a Barcelona, on, ajudat econòmicament per aquest, assolí ràpidament una gran influència en els medis anarquistes Formà part del consell de redacció de Solidaridad Obrera 1908-09 i del comitè de vaga que desencadenà els fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 Posteriorment, des de París, polemitzà durament entorn del desenvolupament dels fets amb Antoni Fabra i Ribas, i el 1913, com a Constant Leroy , inicià una campanya de denúncia de…

Pactà amb l’ambaixada de Gènova acords de no-intervenció a les illes de Sardenya i Còrsega Sant Feliu de Guíxols, 1390 Fou nomenat governador de Càller i de Sardenya 1391-95, on hagué de militar contra els revoltats fins a restar reduït a l’Alguer i en alguns altres punts Fou ajudat pel seu germà Francesc, com a lloctinent, i pel seu fill Marc, que fou governador de Càller Després del fracassat intent d’expedició del rei a l’illa el 1393, començà el seu declivi De retorn al país, menà vida privada fins que el 1413 Ferran I el convocà per decidir la represàlia armada contra el…

Filòsof i militar, participà en la guerra d’independència dels EUA 1780-81 Fou general girondí a la Revolució Francesa 1792-93, i vers el 1797 començà la lluita per la independència llatinoamericana Ajudat per Anglaterra i els EUA, intentà 1805-06 dues expedicions per alliberar Veneçuela, però fracassà A Londres fundà la lògia francmaçònica Lautaro, on es formaren diversos capitosts independentistes, com San Martín, Bolívar i O'Higgins El 1810 s’uní als secessionistes veneçolans i aconseguí l’adhesió dels plantadors de cacau Generalíssim i dictador de la nova república 1812,…

El 1294, el mestre Bartomeu de Perpinyà versemblantment identificat amb l’escultor documentat Bartomeu Campredon executà part del cor, desaparegut, de la catedral d’Elna Antoni Campredon fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d’àngel d’estil gòtic que corona l’Almudaina hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l’absis de la capella de l’Almudaina el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins el 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon El 1325, Arnau…

Nascut al si d’una família de lutiers de Mirecourt activa des del segle XVII, era fill de Claude-François Feu l’aprenentatge al taller familiar i el 1818 anà a París per treballar amb François Chanot A la capital francesa inicià la seva esplèndida carrera Després de passar pel taller de Chanot i d’altres, s’establí pel seu compte, primer al carrer Croix des Petits Champs i més tard al carrer Demours Ternes, ajudat per un bon nombre d’operaris i per altres lutiers que treballaven per a ell Signà uns 3 000 instruments i 500 arquets Vuillaume es feu cèlebre per les magnífiques còpies de violins…

Fou deixeble de Maxwell i professor i director del Cavendish Laboratory 1884 Estudià les propietats de la matèria en relació amb l’electricitat El 1897, estudiant els raigs catòdics, en descobrí l’electró com a partícula constituent Efectuà un experiment, que ben aviat es difongué mundialment i que el féu famós, per a mesurar la relació càrrega/massa e/m dels electrons i que permeté més tard a RAMillikan de mesurar-ne la càrrega i la massa, separadament Inventà l’espectrògraf de masses, estudià els raigs positius i suggerí un model d’àtom, que després fou modificat per Rutherford Treballà…

Fill del comte Roger Bernat III I de Castellbò i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger Morí quan retornava de la campanya de Flandes 1315, on havia acompanyat el rei Lluís X de França, i deixà els seus dominis ultrapirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans Castellbò-Montcada al…

Fill de Gausfred III i d’Ermengarda de Carcassona-Besiers Associat pel pare al govern del comtat des del 1139, quan aquest repudià la seva muller, el fill es rebellà contra el pare vers el 1150, ajudat pel seu oncle el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern —es qualificà comte des del 1162— El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó Sense cap hereu ni parent més…

A Florència pintà una sèrie de frescs per a l’església de Sant'Egidio, ajudat per Piero della Francesca Treballà a Perusa del 1438 al 1454, i s’establí a Florència el 1455 La seva obra respon a la manera de l’escola florentina, com a la taula de Santa Lucia dei Magnoli ~1440 Uffizi, Florència, la predella de la qual és dispersa museus de Cambridge, Berlín i Washington, on es manifesta la influència de Fra Angelico i de Filippo Lippi La seva obra es caracteritza per la gran lluminositat, pel perfecte estudi de perspectiva i d’ambientació de paisatge i pel colorit suau Unes altres…

Exiliat el 1654 a Barcelona amb els seus pares, tornà a Vilafranca després del signament del tractat dels Pirineus 1659 El 1670 el Consell Sobirà del Rosselló el condemnà a l’expulsió perpètua, acusat d’haver ajudat i fomentat la revolta dels angelets la pena fou commutada, després de dos anys de presó, per una multa i residència forçosa d’un any a Serinyà Havent retornat a Vilafranca el 1673, fou un dels principals organitzadors de l’anomenada conspiració de Vilafranca de Conflent març de 1674, per alliberar el Rosselló del domini francès Fracassat el complot, fou empresonat i…