Resultats de la cerca

El banyam és petit i poc ramificat És propi d’algunes regions de Bolívia, del Paraguai i del Brasil

Les banyes, presents només en el mascle, són implantades molt juntes, llargues, helicoidals i divergents, i acaben en punta El dimorfisme sexual és molt acusat el mascle té el pelatge negre i blanc i la femella és de tons bruns Habita les sabanes mancades d’arbres de l’Àsia tropical, a l’Índia especialment Forma ramats d’un gran nombre d’individus generalment un mascle, diverses femelles i les cries, bé que també s’aplega a vegades en grans ramades de centenars d’individus Té costums diürns És molt veloç, i fuig a grans salts

Té el banyam amb una de les ramificacions dirigides cap endarrere, quasi parallelament al dors, i la cua llarga Originari de l’Àsia, actualment és estès per Europa, on viu sobretot en captivitat

Els mascles adults són de color roig fosc Viuen en indrets oberts, amb vegetació herbàcia abundant, aïllats a l’hivern, i en grups de 10 a 20 individus a la primavera, a la regió del Chaco brasiler i del Paraguai i a la pampa argentina

Consisteix bàsicament en un espai rectangular, de 55 a 60 m de llargària i de 8 a 11 m d’amplària, tancat per quatre murs, dos dels quals, llargs anomenats muralles , tenen una alçada similar a l’amplària del trinquet, sovint, però, augmentada amb uns bastidors recoberts d’un filat metàllic els dos més curts anomenats frontons fan una alçada de 4,5 m Al llarg d’una de les parets del trinquet sol haver-hi una graderia escala de quatre graons, que s’alça 1,8 m per damunt del sòl on poden seure els espectadors Darrere els frontons, i a la part superior, solen haver-…

El monument funerari, construït l’any 62 aC pel rei Antíoc I de Commagena, està format per les estàtues, unes lloses i un túmul de 49 m d’alçada i 152 m de diàmetre Les estàtues, d’uns 8 m d’alçada, estan assegudes i decapitades es conserven els caps, actualment situats als peus dels respectius cossos Les figures, amb faccions gregues i robes i pentinats perses, representen el rei, dos lleons, dues àguiles i diversos déus de les mitologies grega, armènia i iraniana Hèracles Vahagn, Zeus Aramazd, Ahura Mazdā Ōrmazd, Tique i Apollo Mitra Les diverses lloses amb figueres en baix…

Entre els destinats únicament a transport, el més emprat és el carretó manual , que consisteix bàsicament en una plataforma o caixa muntada sobre rodes el carretó tractor és proveït, a més, d’un motor elèctric carretó elèctric o tèrmic El carretó elevador és aquell que té un disposititu mecànic, elèctric o hidràulic que permet d’elevar les càrregues a una alçada suficient per a llur transport carretó de petita elevació o bé és proveït d’una plataforma, unes pinces o una forca carretó de forca o toro que permeten l’apilament de les càrregues a una certa alçada…

Especialitzada en salts i proves combinades, el 1970 es traslladà a Barcelona, on reprengué l’atletisme, que havia abandonat el 1966 a causa d’una lesió Membre del Club Esportiu Universitari, fou campiona d’Espanya de salt de llargada 1973 i de pentatló 1973, 1976 a l’aire lliure, i tres cops més de salt de llargada en pista coberta 1972, 1973, 1974 També fou campiona de Catalunya de 100 m tanques 1972 i de salt de llargada 1978 a l’aire lliure, i de salt d’alçada 1972 i salt de llargada 1972, 1974 en pista coberta Entre el 1972 i el 1973 superà els rècords de Catalunya de salt…

Aquesta església era situada al peu de l’actual Secà o Secanet de Sant Pere, barri perifèric al nord de la ciutat de Lleida Segurament estigué dedicada a sant Pere Fins fa uns vint anys, en l’encreuament de la carretera que puja al Secà amb la d’Albesa hi havia les restes d’una estructura murària de forma cúbica, constituïda per cinc filades de carreus horitzontals que arribaven als 180 cm d’alçada, i que podria ser la cantonada sud-occidental de l’església El seu tipus d’aparell, carreus de 30 cm d’alçada falcats amb còdols, és l’habitual a la zona durant el segle…

Nasqué al segle XIX com a conseqüència de la creixent revaloració del terreny urbà als primers moments de la Revolució Industrial Tècnicament, W Le Baron Jenney perfeccionà des del 1879 l’estructura de bastiment d’acer, F Baumann 1873 experimentà nous sistemes de cimentació, i l’ascensor —que E Graves Otis ja emprà per a persones el 1857— s’estengué electrificat des del 1887 Els primers foren els de Chicago —Home Insurance Building 1883-85, de Jenney— i els de Louis Sullivan, com el Guaranty Building de Buffalo 1887-93 entre els primers dominava un cert goticisme, com al Chicago Tribune Tower…