Resultats de la cerca

Cap de l’esquadra del Marroc el 1921, fou ministre de marina en el govern de Manuel García Prieto, marquès d’Alhucemas 1922-23 Collaborador de la Dictadura, presidí el darrer govern de la monarquia amb la promesa d’unes eleccions sinceres, començant amb les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que donaren pas a la Segona República Espanyola

Nomenat l’any 1500 capità de la flota portuguesa de l’Índia, desembarcà al Brasil prop de Porto Seguro, des d’on es dirigí al cap de Bona Esperança costejà i explorà la costa d’Àfrica Oriental i arribà a Calcuta, on tingué un xoc amb els comerciants musulmans Finalment passà a Cotxim i a Cananor i hi embarcà espècies cap a Portugal, on retornà el 1501

Company d’armes de Nelson durant molts anys, en fou successor a Trafalgar 1805, on derrotà l’esquadra francoespanyola i forçà el blocatge El 1808, essent comandant general de l’esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l’armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l’esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes durant la guerra del Francès La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel

A més del seu treball com a decorador d’interiors ajuntament d’Amsterdam, s’especialitzà primordialment en la producció de tombes, executades amb una severitat realista exempta de tota simbologia religiosa Destaquen les de Johannis Polyander, a Leiden 1663, la de l’almirall Ruyter, a Amsterdam 1677-81, i la de l’almirall Tromp, a Delft

Comandant de la marina 1935 i gran almirall del Reich 1939, durant la Segona Guerra Mundial dirigí la campanya de Noruega 1940 i dissuadí Hitler de la invasió de la Gran Bretanya Fou substituït per l’almirall Dönitz 1943 per discrepàncies amb Hitler Jutjat pel tribunal de Nuremberg, fou condemnat a presó perpètua 1946 i alliberat 1955 per motius de salut

En fou secretari i principal impulsor Valentí Almirall Hi participaren nombrosos congressistes, dividits en dos grups oposats un de minoritari, partidari de la unificació del dret civil amb figures com Manté, Mascaró i Sol i Ortega, i un altre de majoritari i partidari de la conservació del dret civil català, que triomfà, gràcies a la collaboració de Buxaderes, Bertran i d’Amat, Vallès i Ribot, i Valentí Almirall, entre d’altres

De molt jove ingressà a l’armada Al costat dels estats federats del nord, tingué un paper destacat en la guerra de Secessió el 1861 blocà la costa americana des de Chesapeake a Rio Grande per evitar els proveïments al Sud conquerí Nova Orleans 1862, i aviat tota la línia del Mississipí, en collaboració amb el general Grant La seva fama es deu, sobretot, a la conquesta de la badia de Mobile 1864, que constituïa un important arsenal sudista A Ciutadella té un monument dedicat

S'adherí a l’empresa de Joana d’Arc i collaborà ja en l’acció que alliberà Orleans 1429 Participà en l’expedició del delfí a Suïssa 1444 i Alsàcia El 1450 fou nomenat almirall de França Comandà un dels exèrcits que envaïren Guiena i obtingueren la victòria de Castilhón 1453 Destituït del càrrec d’almirall per Lluís XI 1461, entrà a la Lliga del bé públic, però se sotmeté al sobirà el 1469 Dictà la seva biografia, recollida en Le Jouvencel

El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que collaborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309 El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília