Resultats de la cerca
Es mostren 1282 resultats
taula
Peça de fusta plana i de poc gruix, més ampla que gruixuda.
pic de Perdiguero

pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
vall dels Ivons
Vall de capçalera de la vall de Grist, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc.
És limitada per la serra de Llardana 2905 m alt i els pics de Posets 3375 m, Bardamina 3079 m, Vaticielles 2848 m i Escorbets 2902 m L’ampla capçalera constitueix un circ lacustre, des de l’ivó de Posets 2570 m alt al llac de les Alforges Llur emissari, el barranc dels Ivons , forma, al forat de Llardana, en l’aiguabarreig amb el torrent de Llardaneta, l’aigüeta de Grist, afluent de l’Éssera per la dreta
bàlan
Carcinologia
Gènere de crustacis
cirrípedes de l’ordre dels toràcics semblants als peus de cabra, però mancats de peduncle.
La closca, formada per sis peces, té forma de piràmide truncada i és tan alta com ampla La base menor, oberta a l’exterior, pot romandre tancada gràcies a un opercle mòbil per la base gran s’arrapen a les roques del litoral, als bucs dels vaixells, a closques de crustacis, etc Són anomenats també glans de mar Les espècies B improvisus, d’1 cm, i B perforatus, d’uns 2,5 cm, són freqüents a la Mediterrània
mola de Catí
Altiplà
Altiplà estructural (1 326 m alt.) dels ports de Beseit, de rocam càrstic, situat a l’oest del Caro i estès pels termes de Tortosa i d’Alfara dels Ports.
Els cims formen un pla suaument inclinat al NW, solcat pel barranc de la Paridora, capçalera del riu d’Algars L’aïllen un escarpat vessant damunt la vall de la Figuera, al sud, i el congost de les Gúbies a la conca del Regatxol, a l’oest, mentre que, cap al nord, la calma superior desapareix, fragmentada per la xarxa hidrogràfica El rocam és carstificat i origina l’ampla cova Cambra, a l’est És coberta per espesses pinedes bosc de Catí
megateri
Paleontologia
Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels edentats, del subordre dels paleanodonts.
Els megateris atenyien uns 6 m de longitud i uns 3 d’alçada a la creu, i eren d’aspecte massís, pèl abundant i, per l’aspecte general de l’esquelet, probablement de moviments molt lents Les extremitats posteriors eren molt més robustes que les anteriors, i estaven proveïdes de grans ungles La cua era ampla i forta Eren de règim herbívor i visqueren durant el Plistocè a l’Amèrica Central i del Sud, contemporàniament a les primeres poblacions d’humans al continent americà
erable
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les aceràcies, de capçada robusta, que ateny fins 30 m d’alçada.
Les fulles, de 10 a 15 cm, són palmades, amb 5 lòbuls acuminats i sinuats, i flors d’un groc verdós, en corimbes drets Els fruits són disàmares d’ales gairebé horitzontals Natural d’una gran part d’Europa, als Països Catalans només es fa a les muntanyes humides El tronc, serrat amb cilindre, produeix una fullola força ampla i molt decorativa, adornada de petits grops, apta per a aplacar en interiors de mobles i emprada sovint per als plafons dels vagons de tren i dels vaixells
Garda
El llac Garda, que es troba entre les regions de la Llombardia i el Vèneto
© Corel Professional Photos / Fototeca.cat
Llac
Llac subalpí, el més gran d’Itàlia.
Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m
aleatoritzador
En telecomunicacions digitals, dispositiu que criptografia la informació segons una regla fixa o unes regles que varien al cap d’uns intervals de temps preestablerts.
De fet, el nom més apropiat és pseudoaleatoritzador, perquè la regla de construcció de la seqüència aleatòria de senyals és determinada i reproduïble En particular, és usat en els sistemes de televisió de pagament, en què l’usuari desxifra la informació transmesa per mitjà d’un dispositiu anàleg, que fa l’operació inversa, installat a l’anomenat receptor descodificador integrat o IRD També reben aquest nom els dispositius generadors de soroll de banda ampla o bé de senyals modulats en espectre estès, com ara els que fa servir el sistema de satèllits GPS
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina