Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
dermatologia
Medicina
Part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos (pèl, ungles, glàndules sebàcies).
El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la classificació de les…
Pell, cabell i ungles

La pell
(CC0)
La pell és una membrana gruixuda, amb diverses estructures annexes, que recobreix la superfície del cos Això no obstant, no pot ésser considerada un simple embolcall corporal, perquè li corresponen funcions diverses i variades que la converteixen en un òrgan més de l’organisme Entre les seves funcions més rellevants, destaca la de protecció del cos davant diversos agents externs, com també la participació activa en la regulació de la temperatura corporal i, fins i tot, en la regulació del medi intern D’altra banda, la pell també ha d’ésser considerada un òrgan sensorial, perquè s’hi localitza…
Tabacalera
Economia
Empresa de l’Estat espanyol creada l’any 1945 per a la gestió del monopoli estatal de tabacs i serveis annexos.
Els seus orígens es remunten al 1887, amb la creació d’una companyia arrendatària del monopoli de tabac, fins que diverses renovacions del contracte d’arrendament portaren a una situació en què l’estat era soci majoritari L’empresa tenia a cura seva la comercialització de tot el tabac que es venia a l’Estat espanyol i de recaptar l’impost, que cobria quasi el 10% del pressupost estatal Tabacalera comprava tota la producció peninsular de tabac i l’elaborava a les seves factories El bienni 1980-81 participà en la reorganització de la indústria tabaquera de les illes Canàries, amb la creació de…
Ramon Berenguer III de Barcelona
Monument a Ramon Berenguer III de Barcelona, obra de Josep Llimona, a la plaça barcelonina del seu nom
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1096-1131).
Nasqué pocs dies abans de l’assassinat del seu pare Ramon Berenguer II , estant la seva mare a casa de la seva cosina Mafalda de Roergue El testament de Ramon Berenguer I no permetia l’accés del nadó a la dignitat comtal fins després de la mort del seu oncle Berenguer Ramon Berenguer Ramon II de Barcelona La tutoria, després de diverses proposicions fallides, fou encomanada el 1086 a aquest durant onze anys, després dels quals havia d’associar-lo al govern Tot i algunes resistències el pla acabà per ésser acceptat pels darrers recalcitrants el 1089 El 1095 Ramon Berenguer III començà les…
Serra de Portaceli
Serra de Portaceli
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, als vessants meridionals i septentrionals de la serralada de Portaceli (els Rebalsadors, 798 m; el Garbí, 601 m).
El terme és molt boscat la reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió el bosc unes 4000 ha ocupa tres quartes parts del territori, tot i que ha estat molt delmat per recents incendis L’agricultura és bàsicament de secà 1200 ha, localitzada als bancals dels vessants muntanyosos oliveres, garrofers, ametllers i vinya Tenen importància les pedreres marbre de Portaceli , conegudes des del segle XVIII des del començament del segle XX són explotades les de roques silíciques per a les voreres pedra de rastell i per a la fabricació de blocs de pedra artificial També són…
baptisteri

Planta del baptisteri de Sant’Ambrogio al subsòl de la catedral de Milà
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Lloc destinat a l’administració del baptisme.
Als primers segles del cristianisme, a causa de les persecucions, hom efectuava bateigs als llocs on hi havia aigua natural o bé a les cases particulars, i possiblement a les catacumbes Els baptisteris més antics daten del final del segle III i del començament del IV, i deuen llur tipus arquitectònic a la pràctica del ritu d’immersió Eren construccions romanes aprofitades Sant Joan del Laterà Roma, segle IV o bé sales annexes a les esglésies Més tard es generalitzaren els baptisteris autònoms de planta comunament circular, quadrada o poligonal, amb piscina centrada, proveïts en certs casos de…
ull

Tall esquemàtic de l’ull humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum.
Hi ha dues menes d’ulls els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats Els ulls composts consten d’un cert nombre d’unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment La imatge de l’ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d’un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi, o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les imatges de cada…
Molí d’en Mornau
Masia
Edifici del municipi de Sabadell (Vallès Occidental).
El Molí Mornau està situat al costat del riu Ripoll just sota el pont de la carretera de Sabadell a Castellar al sector nord-est i als afores de la ciutat de SabadellEstà documentat des del 1554 com a molí paperer i draper a través d’un contracte d’arrendament del mercader de Barcelona Alonso Cabeza de Ribera al paperaire Joan Mitena Es fabricava paper i també hi havia farga de claus i d’aram El molí va canviar diverses vegades de propietat fins que el 1776 va ser adquirit per Anna M Ferrer, que va construir el nou edifici del molí destinat a fàbrica de paper de fumar L’any 1883 va passar a…
Alcúdia de Castell de Castells
Parròquia
Antiga parròquia que comprenia, al s. XVI, l’actual terme municipal de Castell de Castells (Marina Alta); tenia com a annexos Bitla i Aialt.
mas d’Estadella
Masia
Masia fortificada del municipi de Vilagrassa (Urgell), a l’extrem meridional del terme, al peu del camí veïnal de Bellpuig a Verdú, amb habitatges annexos.
És una gran construcció de pedra picada i planta quadrada, amb defenses i un ampli baluard que continua el clos Hi ha la data de 1543 a la porta de la planta baixa, de grans dovelles una gran escalinata sota la barbacana de la teulada puja al pis, i en aquesta porta, de llinda plana, hi ha la data de 1608 Dins el clos mig emmurallat hi ha una capella del segle XVI, amb una imatge damunt l’entrada de la Mare de Déu del Roser El 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona d’una gran fortuna, el llinatge del qual s’emparentà amb les famílies més poderoses de la comarca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina