Pell, cabell i ungles

La pell

(CC0)

La pell és una membrana gruixuda, amb diverses estructures annexes, que recobreix la superfície del cos. Això no obstant, no pot ésser considerada un simple embolcall corporal, perquè li corresponen funcions diverses i variades que la converteixen en un òrgan més de l’organisme. Entre les seves funcions més rellevants, destaca la de protecció del cos davant diversos agents externs, com també la participació activa en la regulació de la temperatura corporal i, fins i tot, en la regulació del medi intern. D’altra banda, la pell també ha d’ésser considerada un òrgan sensorial, perquè s’hi localitza el sentit del tacte i detecta diverses sensacions, com el fred o l’escalfor.

Per tal com és l’òrgan més extern de l’organisme, les característiques que presenta són perfectament visibles, i constitueix la part del cos més accessible de la persona. Així, les particularitats de la pell i els seus annexos constitueixen trets identificadors dels éssers humans, com ara ho és que la distribució d’uns determinats annexos cutanis, els pèls, estableix les diferències externes més destacades entre ambdós sexes. En el camp estrictament individual, les diferències que hom pot trobar entre la pell d’una persona i la d’una altra són inqüestionables. El tipus de pell, l’aspecte que presenta i totes les altres característiques són determinats genèticament, de manera que hi ha trets personals que són irrepetibles. N’és un exemple clar el cas de les empremtes digitals, que són diferents en cada persona.

En el camp de la salut, l’accessibilitat de la pell li confereix igualment algunes característiques que diferencien aquest òrgan de tots els altres que componen el cos humà. Sovint, es presenten en la pell lesions provocades per malalties generals i que solament són un reflex del que s’esdevé als òrgans interns. Així, sempre és molt important d’aclarir l’origen de les alteracions que l’afectin, i no s’han de subvalorar pensant que es tracta simplement d’una alteració estètica, ja que poden constituir un indici molt important en la detecció d’alteracions greus. I, més important encara, de vegades suggereixen afeccions generals que d’una altra manera passarien inadvertides durant les etapes en què millor poden respondre a un tractament.

També és possible que passi el contrari, és a dir, que algunes malalties cutànies poc rellevants suggereixin que, per l’aspecte que presenten, es tracta d’anomalies greus. Així, diverses alteracions cutànies molt esteses, malgrat llur aspecte, són en realitat del tot intranscendents. Fins i tot hi ha diverses alteracions de la pell, com és el cas de l’acne, que són tan freqüents que sovint poden ésser considerades normals.

D’altra banda, com que les alteracions cutànies són tan evidents, la detecció és molt senzilla, ja que hom sol observar de seguida qualsevol tipus de modificació. Per aquesta raó, en general la diagnosi de les malalties cutànies es pot establir gairebé sense necessitat d’efectuar proves complementàries. Aquestes característiques tenen una transcendència fonamental en el cas d’unes malalties determinades que són potencialment greus, en què un tractament precoç pot influir favorablement en el pronòstic. El millor exemple és el del càncer de pell, que es pot detectar amb facilitat en les seves fases inicials, la qual cosa permet un tractament molt precoç amb notables expectatives de guariment total.

Moltes de les alteracions considerades cutànies són degudes simplement a una modificació de llur aspecte normal, però no tenen cap transcendència. Aquest és el cas, per exemple, d’alteracions de la coloració de la pell, com ara el vitiligen o les pigues. Es important que, en aquest sentit, hom en comprengui l’origen i en conegui les característiques. Així es podran evitar les preocupacions injustificades i decidir si l’evolució que observa aconsella la consulta mèdica.

Moltes altres alteracions de la pell són degudes al constant enfrontament d’aquest òrgan amb el medi exterior, la qual cosa augmenta considerablement el risc de contacte amb agents nocius. Així, per exemple, el contacte amb substàncies químiques o gèrmens incrementa el risc d’alteracions de l’òrgan cutani. Quan es presenten aquestes afeccions, és molt important que hom en determini el millor tractament i la prevenció, com també ho és de saber quines són les mesures incorrectes que moltes persones realitzen sovint, pel fet que no disposen de la informació adequada.