Resultats de la cerca

Pertanyent a la comunitat jueva, el seu nom era Elisha ben Abraham Bevenisti, però usà el de Cresques Abraham Era d’ofici bruixoler, rellotger i constructor d’instruments nàutics Protegit pels reis de Catalunya-Aragó Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida documentació sobre cartes nàutiques fetes per ell, avui perdudes, bé que li’n són atribuïdes d’anònimes, en especial el notable Atles català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques , i la Bíblia Farhi 1366-83, formada pel mateix text de la Bíblia i unes dues-centes pàgines de texts addicionals El…

Situada a 2235 m d’altitud, hi ha la cova del Forat de l’Embut o  del Catau de l’Ós , una cavitat prehistòrica d’uns 30 metres de profunditat on s’han trobat evidències d’ocupació humana que daten del Neolític antic i del Neolític mitjà 4200-3100 aC és l’indret amb ocupació humana més alt dels Pirineus localitzat fins ara En la campanya arqueològica duta a terme l’any 2021 es recuperaren fragments d’indústria lítica —que confirmen que la cova era punt de manipulació de malaquita—, ceràmiques i restes d’os bru de fa 5500 anys

Especialista en arqueologia romana, ha treballat als jaciments d’Òstia Le terme del Nuotatore , 1968-77, Settefinestre Toscana Settefinestre Una villa schiavistica nell’Etruria romana , 1985 i Nador Algèria Il castellum del Nador , 1989 És autor d’un important manual d’excavació arqueològica Storie dalla terra , 1981, traduït al castellà Historias en la tierra , 1997, i de diferents treballs sobre les estructures econòmiques precapitalistes L’anatomia della scimmia , 1979 i les formes de producció esclavista al món romà Schiavi in Italia , 1988 La villa romana e la…

Format a València, s’establí a Mallorca, on traçà el retaule major de l’obreria de la parròquia de Santa Eulàlia 1548 És autor de diverses obres de caire religiós a Calvià, al Museu Parroquial d’Alcúdia, a la catedral d’Eivissa, a la Societat Arqueològica Lulliana, a la parròquia de Montuïri — on residí — , etc El seu fill Mateu Lopes II Montuïri, Mallorca, 1549 — , també pintor, continuà el retaule del seu poble, iniciat pel seu pare, i féu obres al convent de Santa Clara, entre les quals una Anunciació 1590 Reflectí, amb més qualitat que el seu pare, la influència del…

L’església de Sant Fruitós, situada al poble homònim, anomenat els Masos de Pals, és un gran edifici dels segles XVIII i XIX, acabat al començament del segle XX Aquesta construcció substituí un edifici anterior, de petites dimensions, actualment enrunat, situat a la banda de migjorn de l’actual Tot i que la dedicació a sant Fruitós indica sempre un lloc de culte molt antic, a les restes de l’església vella no hi ha pas vestigis anteriors als segles XVI i XVII Probablement una prospecció arqueològica podria indicar l’antiguitat o no d’aquesta església

D’origen noble, el 1958 s’ordenà de prevere i l’any següent fou nomenat custos de la seu El 1974 rebé el títol de canonge honorífic Com a investigador, publicà diversos articles en el BSAL , Estudios Lulianos i Hidalguías Ordenà i catalogà l’arxiu de Son Vida Formà part de la junta directiva de la Societat Arqueològica Lulliana Entre les seves obres destaquen, Fiestas con que la ciudad de Palma celebró la exaltación de Ramón Despuig Martínez de Marcilla, al magisterio de Malta, el año 1737 1952, “Fiesta caballeresca en el Borne”, BSAL 1972 i “La baronía de Vallmoll”, BSAL 1979

Escriví articles de divulgació en el Diario de Valencia i en el Correo de Valencia , a més d’alguns poemes i comèdies És autor de Resumen histórico del señorío de Alcalatén y de la insigne fábrica de loza fina del Excmo Sr Duque de Híjar 1799, d’interès per a l’estudi de l’Alcora i la seva fàbrica de porcellana, i Disertación histórico-crítica de las antigüedades de la villa de Almenara y descubrimiento de su famoso templo de Venus 1821, un opuscle, en forma d’epistolari adreçat al pare Bartolomé Ribelles, en què descriu aquesta troballa arqueològica

Fundada segurament al s XIV aC, fou capital del regne neohitita de Ya'diya, dit després Šam'al, des del començament del s XII fins al final del s VIII aC, que fou annexada a l’imperi assiri per Sargó II/> El clos de la ciutat, de 720 m de diàmetre i delimitat per dues muralles, comprenia un turó sobre el qual hi ha la ciutadella El jaciment, en molt mal estat de conservació, fou excavat del 1888 al 1891 per una missió arqueològica alemanya, que hi trobà també relleus i escultures, conservats actualment a Berlín i a Ankara

Catedràtic de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 El seu treball d’investigació s’ha centrat en la teoria de la interpretació arqueològica, en l’arqueoecologia mediterrània entre el IV i el I millenni aC i en la prehistòria recent del sud-est de la península Ibèrica i les Illes Balears Entre les seves publicacions destaquen La “cultura” de El Argar Un modelo para el estudio de las formaciones sociales prehistóricas 1983, Arqueología de Europa, 2250-1200 aC Una introducción a la edad del bronce 1992, en collaboració i Cronología de la Prehistoria…

Terciari franciscà, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Palma Mallorca, on fou sagristà almenys des del 1780 fins al 1818 Escriví dos llibres sobre les genealogies de les cases nobles de Mallorca, encara inèdits, i tres opuscles publicats al Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Llibre de totes les antiguetats de la Iglésia i Real Convent del PS Francesc de la ciutat de Palma 1785, Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Francesc de la ciutat de Palma 1786 i Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de la ciutat de Palma…