Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
astronomia nàutica
Astronomia
Denominació sovint emprada per a designar la part de l’astrometria que s’ocupa dels problemes de la navegació astronòmica.
Font-romeu
El santuari de Font-romeu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Solana, estès al vessant del bosc de la Calm, des del curs alt del riu d’Angostrina (límit nord-occidental del terme) fins prop del pla de la Perxa i la vall del riu d’Angost.
El poble 1800 m és situat al peu de l’extens bosc de Font-romeu 1000 ha, al sector més oriental del Carlit L’activitat econòmica principal és la ramaderia bovina i ovina, que en prats i camp de farratge ocupa més de 300 de les 350 ha de conreu El municipi comprèn també els pobles de Vià i Odelló de Cerdanya El nucli de Font-romeu té l’origen en el santuari de Font-romeu , on és venerada la Mare de Déu de Font-romeu , imatge bruna de fusta del segle XIII, que durant l’hivern hom guarda a Odelló són notables les processons de trasllat de la imatge el 8 de setembre, que té lloc un…
ullera meridiana
Astronomia
Física
Ullera astronòmica que té un moviment de gir al voltant d’un eix fix horitzontal orientat en la direcció E-W.
A causa de l’orientació particular de l’eix de gir, el tub d’aquests aparells únicament es pot moure en el pla del meridià Aquest aparell, conegut també amb el nom de cercle meridià , serveix per a la determinació del moment en què passa pel meridià d’un lloc un astre determinat i la declinació d’aquest mateix astre en aquest moment Es tracta, per tant, d’un aparell indispensable per a la determinació del temps i per a la resolució de diversos tipus de problemes geodèsics El disseny i la construcció de les ulleres meridianes és una tasca molt complexa, perquè són uns instruments molt precisos
jansky
Física
Unitat de densitat de flux adoptada el 1973 per la Unió Astronòmica Internacional, igual a 10-26 Wm-2 Hz-1.
Rep el nom de l’enginyer KG Jansky
evecció
Astronomia
Desigualtat periòdica dels valors mesurats de la longitud astronòmica de les distintes posicions de la Lluna, respecte als seus valors teòrics.
El període és de 31,807 dies, i l’amplitud, d’1° 16’ 20,4’ L’evecció és deguda als desplaçaments del perigeu de l’òrbita lunar i a les variacions de la seva excentricitat causades per l’atracció solar
zenit
Astronomia
Punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la vertical astronòmica del lloc geogràfic d’aquest observador (horitzó astronòmic).
En el sistema de coordenades horitzontals, el zenit és el punt de màxima altura possible 90° El punt diametralment oposat al zenit rep el nom de nadir Hom defineix també un zenit geodèsic com el punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la recta que és normal a la superfície de l’ellipsoide terrestre, en el punt geogràfic on es troba l’observador
altura veritable

fototeca.cat
©
Astronomia
Altura obtinguda en aplicar a l’altura aparent les correccions causades per la refracció astronòmica
, per la paral·laxi
i, si cal, pel semidiàmetre
.
El seu valor és el de l’arc de vertical comprès entre l'horitzó astronòmic i el limbe de l’astre que ha estat considerat, o bé el centre de l’astre en cas que no tingui limbe apreciable
Explorer
Astronàutica
Nom genèric d’una sèrie d’una cinquantena de satèl·lits artificials llançats pels EUA i destinats a la recerca aeronòmica, astronòmica, geodèsica, etc.
Han estat situats en les més variades òrbites geocèntriques, heliocèntriques i lunars L' Explorer 1 , llançat el 31 de gener de 1958 fou el primer satèllit artificial collocat en òrbita pels EUA i permeté la descoberta inicial dels cinturons de radiació de Van Allen La denominació inespecífica Explorer fou emprada fins l’any 1975
Nicolau Copèrnic

Estàtua de Nicolau Copèrnic davant de l'Acadèmia Polonesa de Ciències de Varsòvia
© iStockphoto.com/ldambies
Astronomia
Astrònom polonès.
Estudià a la Universitat de Cracòvia 1491-94 sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski Viatjà per Itàlia i s’inscriví a la Universitat de Bolonya 1496-99, on estudià dret, medicina, grec i filosofia, i treballà com a assistent de l’astrònom Domenico da Novara El 1500 anà a Roma, on explicà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d’una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l’ajut del seu oncle Lucas Watzelrode Malgrat el seu càrrec, retornà a Itàlia, aquest cop a Pàdua 1501-06, per estudiar dret i medicina…
ullera equatorial

ullera equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Ullera astronòmica proveïda d’un moviment de gir al voltant d’un eix, mitjançant el qual hom pot seguir el moviment diürn dels astres.
L’eix de gir és parallel a l’eix del món, i el moviment té lloc en un pla parallel al pla de l’equador Normalment les ulleres equatorials tenen un dispositiu mecànic que els dóna un moviment de gir amb una velocitat constant que compensa el moviment de rotació de la Terra, la qual cosa els permet de romandre dirigides cap a un punt del firmament prèviament escollit Actualment la majoria de les ulleres són construïdes d’aquesta manera, i molt especialment les més potents
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina