Resultats de la cerca

En la representació cíclica dels sucres, en l’anòmer α, l’OH del carboni aldehídic resta al costat oposat de l’àtom d’oxigen que forma el pont de l’anell hemiacetàlic i que determina la sèrie configuracional del sucre, i en l’anòmer β resta al mateix costat

Els valors de les diferents longituds d’ona vénen donats per l’expressió 1/λ = R H 1/4 2 - 1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H = 109 737 cm -1 i N un nombre enter més gran que 4

L’energia de les radiacions absorbides dissocia les molècules en àtoms o les ionitza hom observa espectres d’absorció continus, o també n'augmenta l’energia potencial per exemple, el salt d’un electró d’un àtom a un nivell d’energia superior hom observa espectres d’absorció de bandes

És conegut sobretot per la hipòtesi que formulà l’any 1815 i que duu el seu nom segons aquesta teoria el pes atòmic de qualsevol element químic és un múltiple exacte del pes atòmic de l’hidrogen, teoria que, bé que no és exacta, no és gaire allunyada de la realitat àtom

Així, el corrent elèctric descompon la molècula d’aigua H 2 O en els constituents H 2 una molècula d’hidrogen i O un àtom d’oxigen a temperatura elevada, molècules orgàniques, com les de la cellulosa, i proteïnes són descompostes en unes altres de més senzilles, aigua i diòxid de carboni

El seu aspecte és conseqüència dels tres components de l’energia en les molècules bi o poliatòmiques energia dels electrons al voltant del nucli, energia de vibració del nucli i energia de rotació global de la molècula i de les transicions entre els estats d’energia moleculars, molt diferents de les d’un àtom lliure

Participà en la creació del sincrociclotró, per la qual cosa rebé el premi Lenin el 1959 Féu nombroses investigacions i publicà diversos llibres sobre raigs X, raigs còsmics, acceleradors de partícules, etc, i creà la física experimental d’alta energia El 1963 rebé el premi de l’Àtom per a la Pau, dels EUA

En l’ió amoni els quatre hidrògens es troben als vèrtexs d’un tetràedre regular i les valències són dirigides exactament com en l’àtom de carboni Analíticament l’ió amoni es caracteritza per la despresa d’amoníac per acció de les bases fortes i per la coloració o precipitat que hom obté amb el reactiu de Nessler

La seva composició és idèntica al nucli d’un àtom d’heli per això, hom l’anomena a vegades helió és un conjunt de dos protons i dos neutrons íntimament lligats La seva càrrega elèctrica és dues vegades la de l’electró, però de signe positiu la seva massa és de 6,7 x 10 - 2 4 g

Si aquest grup va unit a dos radicals monovalents, és una amina secundària si va lligat a dos radicals carbonil, és una imida En el cas més corrent, va lligat a un àtom de carboni i el grup funcional és =C=NH, com en les aldimines R-CH=NH i en les cetimines R-C=NH-R´