Resultats de la cerca
Es mostren 752 resultats
Lina Badimon i Maestro
Medicina
Fisiòloga.
Experta en recerca cardiovascular Des del 1992 és professora d’investigació del CSIC i cap del Departament de Patologia Molecular i Terapèutica de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona de la mateixa institució, on ha iniciat una innovadora línia de recerca de les lesions cardíaques en l’àmbit cellular i molecular Directora de l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars de Barcelona des del 1993, és professora associada adjunta de la Mount Sinai School of Medicine Nova York i presidenta de la Societat Espanyola per l’arterioesclerosi L’any1999 fou nomenada presidenta de la…
regne d’Etrúria
Història
Reialme creat per Napoleó a la Toscana (1801-07) en abolir-ne el gran ducat.
Envaït el territori pels francesos 1796, restà establerta la monarquia 1801 amb Lluís I de Borbó, duc de Parma, nebot de la reina d’Espanya, Maria Lluïsa A més, fou atorgada a França la part de l’illa d’Elba que pertanyia a l’antic ducat i fou annexat al nou regne el principat de Piombino, que poc després fou canviat pels Presidis de Toscana Lluís I, en morir 1803, fou succeït per la seva muller, Maria Lluïsa, regent de l’hereu Lluís II, i el seu govern permeté l’asil als enemics de França, la qual cosa irrità Napoleó, que abolí la monarquia tractat de Fontainebleau, octubre del…
Sant Vicenç de Tossa
Art romànic
La primera notícia del lloc de Tossa data del 966, en què el comte Miró féu donació de l’alou de Tossa al monestir de Ripoll La donació incloïa les esglésies de Sant Vicenç i Sant Lionç, i fou confirmada pel comte Borrell II, el 993 L’església de “ Sancti Vicentii de Tursia ” tornarà a tenir importància com a nucli de població en la carta de poblament atorgada per l’abat de Ripoll, Ramon, el 1187 Actualment roman a Tossa la vella església, construïda dins l’antic recinte, durant el segle XIV A mitjan segle XVIII, i essent insuficient l’antic temple, es construí un de nou amb el…
Anton Sala i Cornadó
Literatura catalana
Poeta.
Estudià peritatge químic i magisteri Es donà a conèixer en l’ Antologia poètica universitària 1950 i fou fundador de la revista clandestina científica Ictini a l’Escola Industrial La seva poesia, diàfana, acolorida i popularitzant, fou influïda al principi per Maragall i Alcover i després per Espriu És autor, entre d’altres, d’ Aquest somni 1956, Galopant per la faula 1959, Suite pirinenca 1972, Poemes de l’estaquirot 1979, Els set principis hermètics del Kibalió 1980, La vall dels ecos 1985, El rostre 1998i La llum camina de puntetes per la carena 2002 El conjunt de la seva poesia fou…
,
Sant Martí d’Alenzell
Possessió del municipi de Vilafranca de Bonany (Mallorca ), al S i a poca distància de la vila, camí d’Alenzell, una altra possessió del terme.
Sant Martí d’Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers Després de l’extinció de l’orde dels templers 1312, passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d’Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l' honor de Sant Martí d’Alenzell , origen de la baronia de Sant Martí d’Alenzell , i els seus descendents es cognomenaren Sureda de…
Pere de Penafreta
Construcció i obres públiques
Mestre de l’obra de la seu de Lleida.
Amb la construcció del gran cimbori que corona el monument, culminà la transició del romànic al gòtic a Lleida El 1259 li fou atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu de la Suda Fou sebollit al claustre de la seu, on hi ha una làpida 1285 en la qual consta com a fundador d’una capellania El seu fill Pere de Penafreta Lleida — ~1332 el succeí el 1285 com a arquitecte i escultor de l’obra de la seu de Lleida El 1312 era custodi del castell de la Suda ensems que esculpia unes imatges per al sepulcre de Jaume II i de la reina Blanca d’Anjou Aleshores ja havia…
Joan Fausto Martí i Casadellà
Economia
Empresari.
El 1955 es feu càrrec de la petita empresa constructora familiar començada el 1832 pel seu besavi, i constituí el Grup Fausto, amb seu a Torroella de Montgrí, que inclou una trentena d’empreses de la construcció i promoció, industrials, turístiques i de serveis A banda, destacà la seva participació en diferents organitzacions empresarials fou president 2005, reelegit el 2007 de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona 2006, vicepresident del gremi Unió d’Empresaris de la Construcció UEC, vicepresident de la patronal Federació de…
Castell d’Espinavessa (Valls)
Art romànic
Espinavessa és en l’actualitat una partida o veïnat de masos del terme situat al sud-oest de la ciutat, prop del Francolí A l’indret hi hagué un castell, si hom té en consideració la notícia que proporciona la donació que feu l’any 1060 el comte Ramon Berenguer I a Bernat Amat de Claramunt del puig anomenat Ullastrell Entre les afrontacions d’aquest castell, al nord, s’esmenta Santa Maria d’Alcover, el castell d’Espinavessa i Montferri Malauradament, després d’aquesta data no hi ha cap altra referència a aquesta possible fortalesa En la carta de poblament del lloc d’Espinavessa, del 1155,…
Dolors Bramon i Planas
Literatura catalana
Filòloga i assagista.
Doctora en filologia semítica Ha publicat, entre d’altres, els assaigs Contra moros i jueus Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià 1981, Nous textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya medieval tesi doctoral, 1999, De quan érem o no musulmans Textos del 713 al 1010 continuació i complement de l’obra de JM Millàs i Vallicrosa, 2000, Obertura a l’Islam 2001, Mots remots amb Rosa Lluch, 2002, recull sobre història i toponímia catalanes d’origen àrab, Ser dona i musulmana 2007, Ser mujer y musulmana 2009, En torno al islam y las musulmanas 2010, …
Jaume Fabrés Amorós

Jaume Fabrés Amorós
Museu Colet
Alpinisme
Alpinista.
S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC al Congrés de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina