Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
llissosa
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a rentar i suavitzar les metxes de llana pentinada.
Consta, essencialment, d’una sèrie de banys, on hom submergeix la metxa, i d’una secció d’assecatge mitjançant uns cilindres escalfats amb vapor
solari
Lloc a propòsit per a prendre banys de sol.
banyador | banyadora
Persona que presta servei en un establiment de banys.
Slov’ans’k
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Donec’k, Ucraïna, situada a la vora del Kaz’onnyj Torec, afluent del Don.
Hi ha jaciments de sal i indústries de producció de soda Té escoles tècniques Prop de la ciutat hi ha balnearis per a banys de fang
cianur de cadmi
Química
Sal poc soluble que forma un precipitat blanc en tractar el clorur o sulfat de cadmi amb cianur soluble.
La seva solució en excés de cianur o la solució resultant de tractar l’òxid de cadmi amb un cianur soluble constitueix l’electrolit tradicional dels banys de cadmiat
la Presta
Poble
Poble del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), situat a la capçalera del Tec, a l’esquerra del riu, aigua avall de la Farga
, veïnat situat a l’indret on arriba a la vall el camí que ve de Camprodon pel coll Pregon.
Més amunt de la Farga, a l’esquerra del riu, a 1130 m alt, hi ha l’establiment termal dels banys de la Presta antigament de les Aiades , existent ja en època romana Actius durant l’edat mitjana són esmentats des del segle XIV, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló, fins que foren desamortitzats i venuts a un particular el 1813 i foren ampliats durant el segle XIX La capella Sant Isidor és del 1701 La carretera fou feta fer per Napoleó III, amb el propòsit d’anar-hi a fer una cura, que la guerra del 1870 no li permeté de fer Hi ha diverses fonts la Gran Font, els…
riu de Lentillà
Riu
Afluent per l’esquerra de la Tet; neix al vessant E de la pica del Canigó (2 785 m), dins el terme de Vallmanya (Conflent), on rep també el nom de riera de Vallmanya i on pren la direcció S-N.
Travessa els termes de Vallestàvia i de Finestret, on s’uneix amb el riu de Llec, el seu afluent principal, i desemboca dins el de Vinçà, davant els banys de Nossa
San Pedro del Pinatar
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, al N del Mar Menor.
Port pesquer Hi és important la indústria alimentària i de la construcció Centre turístic platges i d’interès ecològic per les seves salines, on hi són habituals els banys de fang
Castellnou de Carcolze
Poble
Poble (1.380 m alt.) del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), al Baridà, al fons de la vall i a la dreta del torrent de Castellnou, afluent, per la dreta, del Segre.
La seva parròquia Sant Gervasi succeeix la de Carcolze, llogaret del seu terme actual, igual com els banys de Sant Vicenç, vora el Segre, i el mas de Sant Vicenç, al camí de Bescaran
níquel sulfat
Química
Sal hexahidratada de color verd maragda, lleugerament eflorescent, que es fon a 100°C.
Pot cristallitzar en forma d’heptahidrat, en cristalls ortoròmbics isomorfs amb el sulfat de magnesi heptahidratat És emprat en els banys de niquelat i com a mordent en les fàbriques de tints i d’estampats