Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
classificació decimal
Arxivística i biblioteconomia
Sistema d’ordenació, la més coneguda i divulgada de totes les bases de classificació bibliogràfica.
En fou l’inventor el bibliotecari nord-americà Melvil Dewey, que en publicà la primera edició l’any 1876 Divideix en deu grups el conjunt dels coneixements humans i els dóna com a símbol les xifres del 0 al 9 0 Obres Generals 1 Filosofia 2 Religió 3 Ciències Socials 4 Filologia 5 Ciències Pures 6 Ciències aplicades 7 Belles Arts 8 Literatura 9 Geografia, Història, Biografia Cada grup es divideix en deu altres grups que, alhora, se subdivideixen i precisen cada vegada més la matèria Aquesta classificació esdevingué ràpidament popular El 1905, l’Institut International de Bibliographie, de…
base de temps
Electrònica i informàtica
Dispositiu que produeix un senyal periòdic, amb una ona que sol tenir forma de dent de serra, a fi d’obligar el feix d’electrons d’un tub de raigs catòdics a efectuar un escombratge determinat.
Les bases de temps sóm emprades en els oscilloscopis, en televisió, en el radar, etc
clorhidrat
Química
Compost format per l’addició d’àcid clorhídric sobre una base orgànica nitrogenada.
Els clorhidrats són correntment sòlids cristallins mitjançant llur obtenció hom pot isolar algunes bases orgàniques pures
A Balaguer, Tercera Assemblea de la Unió Catalanista
Tercera Assemblea de la Unió Catalanista, a Balaguer, sobre les bases per a la tributació de Catalunya
base naval
Transports
Port o ancoratge, defensat militarment, on poden romandre els vaixells de guerra per a ésser reparats o fornits de provisions, per a fer descansar les tripulacions, etc.
A les bases navals principals hi sol haver drassanes Normalment, la base naval secundària constitueix l'arsenal
Jaroslav Volek
Música
Musicòleg txec.
Estudià composició al Conservatori de Praga 1941-48 i, després, musicologia i estètica a les universitats de Praga i Bratislava, on l’any 1952 obtingué el doctorat amb la tesi Les bases teòriques de l’harmonia des de la perspectiva de la filosofia científica A partir del 1968 exercí la docència a la Universitat de Praga, activitat que compaginà amb incursions periodístiques i amb els càrrecs de president de la secció de musicologia de la Unió de Compositors Txecoslovacs 1967-69, vicepresident de la Societat Txecoslovaca d’Estètica 1969-71 i editor en cap de la revista "Estetika" 1969-71…
Ingrid Meyer
Lingüística i sociolingüística
Lingüista canadenca.
Catedràtica de terminologia a la Universitat d’Ottawa, participà activament en els canvis experimentats per aquesta disciplina des del començament de la dècada del 1990 Al llarg de la seva carrera, introduí nombroses idees innovadores en la terminologia, com, per exemple, els conceptes de base de coneixement terminològic, de context ric en coneixement i desterminologització Destaca principalment la proposta i creació de bases de coneixement terminològic concebudes com un nou mètode per a representar les relacions conceptuals entre els termes dins dels diferents àmbits especialitzats Aquestes…
àcid ribonucleic
© fototeca.cat
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’àcids formats per nombrosos nucleòsids units entre ells mitjançant l’àcid fosfòric.
Els àcids ribonucleics presenten una estructura molt semblant al desoxiribonucleic i, com aquest, tenen una importància capital en la síntesi de proteïnes N’hi ha tres tipus principals l’ ARN missatger ARNm, l’ ARN ribosòmic ARNr i l’ ARN transferidor ARNt Cadascun d’ells forma una fibra única, té un pes molecular característic i una determinada composició de bases L’ARNm conté 4 tipus de base adenina, guanina, citosina i uracil i és sintetitzat en el nucli durant la transcripció Els ARNt actuen com a molècules transportadores d’aminoàcids específics durant la síntesi proteica en el ribosoma…
àrea lateral
Matemàtiques
En certs cossos, suma de les àrees de totes les seves parts prescindint de les que són base o tapa.
Així, l’àrea lateral d’un cilindre és l’àrea total menys les àrees dels dos cercles de les dues bases
tupla
Electrònica i informàtica
Estructura formada per un conjunt ordenat de dades, no necessàriament del mateix tipus, usades en alguns llenguatges de programació, com ara el LISP.
Les dades d’aquest conjunt poden ésser també tuples En les bases de dades relacionals, un registre seria un exemple de tupla
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina