Resultats de la cerca

Encarregat per l’Acadèmia de Berlín de redactar el volum segon del Corpus Inscriptionum Latinarum , recollí les inscripcions romanes conegudes de la península Ibèrica i en revisà moltes Publicà el primer gran recull d’inscripcions ibèriques Monumenta Linguae Ibericae, Berlín 1893 i el d’inscripcions paleocristianes Inscriptiones Hispaniae cristianae , Berlín 1871 suplement 1900 Publicà també La arqueología en España 1888, que obtingué un dels primers premis Martorell

Fou professor a la Universitat de Berlín Investigà en les branques més elevades de l’àlgebra, en connexió amb la teoria de les funcions i dels grups Els nombrosos teoremes que duen el seu nom representen un enriquiment de l’àlgebra clàssica i constitueixen un dels punts de partida de l’àlgebra moderna

Vida Fill d’actors aficionats que s’hagueren de professionalitzar per motius econòmics, de ben petit demostrà el seu talent musical i el gust per escriure petites composicions Estudià piano amb JH Griebel i teoria amb CF Rungenhagen Quan la família es traslladà a viure a Breslau continuà estudiant, en part de manera autodidàctica, diferents instruments de corda, i perfeccionà els seus coneixements de teoria i de composició amb els llibres de JG Albrechtsberger En aquesta època collaborà en la companyia dels seus pares, no tan sols tocant el violí i el violoncel a l’orquestra i component…

El primer programa de l’escola defensava la supressió de les fronteres entre artistes i artesans i la substitució de la recerca individual pel treball en equip Des del primer moment hi hagué Lyonel Feininger, l’any 1920 hi entraren Paul Klee i Oskar Schlemmer, i el 1922, Vasilij Kandinskij L’orientació pedagògica fou obra de Johannes Itten, que preconitzava la supremacia de mitjans d’expressió sobre el tema, i la necessitat d’aprendre per l’experimentació i la pràctica El 1923 Itten fou substituït per László Moholy-Nagy , el qual hi introduí l’esperit de recerca científica i de connectar amb…

Fou un dels iniciadors de l’anàlisi química, i introduí l’ús del microscopi en els estudis químics Aïllà el sucre de la bleda-rave, emprà l’assaig a la flama per a diferenciar el sodi del potassi i obtingué el P 2 O 5 per combustió de l’element Treballà sobre la purificació de la càmfora i de la magnèsia

Investigà el comportament de les esferes i dels cilindres en rotació quan travessen un cos fluid, com l’aire efecte Magnus, d’aplicació en l’artilleria Establí amb exactitud el coeficient de dilatació dels gasos 1/273, i estudià també la conductibilitat de diferents líquids i gasos

Estudià i practicà medicina, però després es dedicà a la botànica Estudià la flora i establí cinc àrees florístiques a Europa Identificà les hidropteridals com a ordre de filicòpsids

Fou partidari de l’anomenada filosofia popular i actiu propagador de les idees illustrades En la seva obra Leben und Meinungen des Magisters Sebaldus Nothanker ‘Vida i opinions del mestre Sebaldus Nothanker’, 1773-76 criticà Goethe, Schiller, Kant i Fichte, cosa que li valgué d’ésser ridiculitzat a la seva vellesa També escriví Briefe, die neueste Literatur betreffend ‘Cartes sobre la literatura més nova’, 1759-65

Les seves sàtires, inspirades en els models clàssics llatins i francesos, foren publicades a Nebenstunden unterschiedener Gedichte ‘Poesies vàries d’hores de lleure’, 1700

Féu estudis sobretot d’electricitat, especialment estàtica, i investigà les propietats elèctriques de l’ampolla de Leiden Publicà Lehre von der Reibungselektrizität ‘Teoria de l’electricitat per fregament’, 1833 i Abhandlunge ‘Tractats’, 1867-78