Resultats de la cerca

Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd  o lluert Lviridis ateny uns 35-50 cm de…

Viu en comunitats de 800-1000 individus —d’on li ve el nom—, que fan un niu comú penjat d’una gran branca d’un arbre, format en realitat per la unió de molts nius familiars, fets d’herbes i amb un sostre comú de palla El niu comú té passadissos i galeries que comuniquen amb nombroses entrades Habiten en els boscs d’acàcies del sud d’Àfrica

És molt agressiu, i és típic dels estuaris dels rius meridionals de l’Índia, Sri Lanka, Birmània, la Xina meridional, etc sovint s’endinsa en la mar fins a 100 m de la costa

Viu als rocams calcaris de muntanya Abunda als Pirineus, i també a les terres costaneres catalanes

Són de distribució típicament americana, car habiten entre Mèxic i el Brasil Tenen potes molt llargues adaptades per a la cursa La família és integrada per quatre gèneres el Dasyprocta , en el qual hom inclou els veritables agutís el Myoprocta , els representants del qual són més petits que els del gènere anterior i el Cuniculus i el Stictomys , que comprenen les pacas

Són nocturns, arborícoles, poc gregaris i preferentment herbívors habiten en els boscs de Madagascar i durant l’estiu cauen en letargia

Fou la gran dels sis fills d’un moliner A l’edat de catorze anys rebé a la cova de Masabiéla 1858 divuit aparicions de la Mare de Déu, que se li manifestà com la Immaculada Concepció Aquestes aparicions donaren origen al santuari de Lorda , centre de pelegrinatges Entrà a les germanes de la caritat de Nevers 1866 Fou canonitzada el 1933 La seva festa se celebra el 16 d’abril

Del 1872 al 1880 actuà a la Comédie Française i alternà a partir d’aquell any, les sortides a l’estranger amb actuacions a París El 1899 llogà el Théâtre des Nations i li donà el seu nom El 1914 li fou amputada una cama, però continuà actuant fins l’any de la seva mort El seu repertori comprenia els clàssics francesos, Shakespeare, romàntics com Victor Hugo i Alfred de Musset, Alexandre Dumas fill, Gabriele d’Annunzio, etc Foren molt famoses les seves actuacions a Barcelona 1883 i 1895 Tingué velleïtats de pintora, escultora i escriptora —tenen interès les memòries Ma double vie 1907— i…