Resultats de la cerca
Es mostren 1530 resultats
Esglésies de les Garrigues anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó L’Albagés Sant Joan de l’Albagés L’Albi Santa Maria de l’Albi Arbeca Sant Jaume d’Arbeca Les Borges Blanques Santa Maria de les Borges Blanques abans Sant Pere Castelldans Santa Maria de Castelldans Cervià de les Garrigues Sant Ramon de Cervià abans Sant Miquel Santa Maria de les Besses El Cogul Santa Maria del Cogul L’Espluga Calba Santa Maria de l’Espluga Calba La Floresta Santa Maria de la Floresta abans dels Castellots Fulleda Santa Maria de Fulleda La Granadella Santa…
alum cremat
Química
Sulfat doble de potassi i alumini anhidre, obtingut escalfant l’alum comú a 200°C.
Pólvores blanques, estíptiques, que absorbeixen humitat a l’aire
lulo
Alimentació
Botànica
Arbust petit de fulla perenne, de la família de les solanàcies, conreat als altiplans de l’Amèrica del Sud, sobretot a l'Equador i Colòmbia, pel seu fruit comestible (lulo), de color taronja clar, semblant a una taronja petita.
Té grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves
àcid isàtic
Química
Producte resultant de la hidròlisi alcalina de la isatina.
Es presenta en forma de pólvores blanques, descomponibles per la calor i solubles en aigua
tètol
Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua…
begònia
Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses, semperflorens o…
Olhão
Ciutat
Ciutat del districte de Faro, Portugal, a l’Algarve, a la vora d’una llacuna de la costa.
Pesca, fàbriques de conserves, salines Població típica, de blanques cases cúbiques, amb coberta plana i escales exteriors
tràbea
Indumentària
Varietat de toga romana portada pels cònsols, els cavallers i alguns sacerdots en cerimònies oficials.
Tenia unes bandes trabes de porpra, blanques o d’escarlata, però hom no en pot precisar la disposició
estiravelles
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 40 a 80 cm d’alçària, amb les fulles radicals espatulades i dentades i les caulinars linears i enteres.
Fa nombroses i petites flors blanques i fruits en silícula Prospera en camps, erms, vores de camins, etc
amilodextrina
Bioquímica
Nom genèric de les dextrines obtingudes per hidròlisi del midó, que donen coloració roja violada amb el iode, anomenades també midó soluble
.
Formen pólvores blanques, emprades com a indicador en iodometria i per a determinar el poder diastàtic del malt