Resultats de la cerca

Ha mantingut, des que l’adquirí lord Astor 1907, un criteri liberal, una acurada secció de política internacional i bones collaboracions crítiques i literàries Ha estat el primer setmanari a incorporar la illustració, i el 1986 tenia una mitjana de tiratge de 735 745 exemplars

La natura del sòl no hi permet els arrossars, però hi possibilita bones collites de blat de moro i la cria de bestiar boví És terra d’emigrants La ciutat principal és Pamekasan La població és de llengua maduresa, bé que la llengua oficial és la malaia

Aprofitant les lluites dels seus oncles i cosins aconseguí de governar a Pèrsia i a l’Iraq Tingué bones relacions amb el califa abbàssida al-Tā'i’ Féu construir una presa prop de Šhirāz i un hospital a Bagdad Protegí la literatura i ell mateix fou poeta

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels s XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Féu també treballs sobre numismàtica

Ensenyà art i teologia al convent de València i fou comanador dels convents de Sogorb i de Tarragona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1788, hi llegí un treball sobre l’origen de la llengua catalana 1789 Publicà nombrosos sermons i obres religioses

Fou nomenat per Tezozómoc , emperador tepaneca d’Azcapotzalco, quan el poble asteca es posà al seu servei Acamapichtli mantingué bones relacions amb les veïnes ciutats-estats de Cullhuacán i Azcapotzalco Això li permeté d’engrandir Tenochtitlán , la capital dels asteques Fou succeït pel seu fill  Huitzilihuitl

Port fluvial, és centre de transports i un important nus ferroviari de tres línies principals Aquestes bones comunicacions i la proximitat a Tòquio l’han convertit en suburbi industrial de la capital Té fàbriques d’equipament per a la mineria, material de transports i una refineria d’alumini

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1837 Fou dirigent de la Societat dels Templaris, de sentit reaccionari, i creador i impulsor de la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas” 1879, que tingué una funció de defensa enfront del positivisme dins la medicina catalana

El 1836 fou nomenat bibliotecari de la biblioteca pública, que esdevingué més tard la Biblioteca Universitària de Barcelona Fou catedràtic i director fins el 1859 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i de la de Bones Lletres de Barcelona