Resultats de la cerca
Es mostren 1056 resultats
Ramon III de Pallars
Història
Comte de Pallars (~947-~995), fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare ~947 i del seu cosí Guillem I de Pallars ~950, Ramon III i els seus germans, Borrell i Sunyer, devien ésser menors d’edat, motiu pel qual llur mare Goldregot degué governar el comtat fins vers el 963 Ramon, Borrell i Sunyer governaren conjuntament des d’aleshores, si bé Ramon III, que devia ésser el primogènit, exercí una mena de primacia Tots tres foren marmessors de llur cosí, el comte Borrell II de Barcelona Ramon III féu donacions als monestirs de Sant Serni de Tavèrnoles 963 i 976, Gerri 966 i Sant Pere de les Maleses 973 i…
Ermengol I de Pallars
Història
Comte de Pallars (1008-10), fill del comte Borrell I de Pallars i d’Ermengarda.
Governà ensems amb el seu oncle i el comte Sunyer I, que li sobrevisqué un any
baronia d’Eroles
Història
Jurisdicció senyorial que des de la fi del segle XI pertanyia als Eroles, feudataris dels comtes de Pallars.
Passà als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas i als Oriola-Cortada Comprenia, a més d’Eroles —cap de la baronia—, Montllobar, Sant Adrià, Alsamora, la Vileta, Gurp, la quadra de Cabiserans i Morrebeig Fou confirmada com a títol del regne el 1761 a favor de Maria de Borrell i de Copons, àvia del baró Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Fòrum de la Unió per la Mediterrània a Barcelona amb veto al president de la Generalitat
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, veta la presència del president de la Generalitat, Joaquim Torra, a la reunió de la Unió per la Mediterrània que se celebra a Barcelona Borrell vol evitar que es doni ocasió al cap de govern català per “vilipendiar Espanya” El dia 11 Joaquim Torra envia als assistents a la reunió el discurs que tenia previst i on defensa l’autodeterminació de Catalunya i reclama la llibertat dels presos polítics
Ató
Educació
Cristianisme
Bisbe (957-971) i arquebisbe (971) de Vic, mestre de Gerbert, futur papa Silvestre II.
La seva actuació com a bisbe de Vic es troba àmpliament documentada concessions per part del comte de Barcelona, Borrell, d’alguns castells, com el de Tous 970, i consagracions d’esglésies, com la del monestir d’Arles 968 El comte Borrell confià Gerbert a Ató, que li ensenyà les ciències del quadrivi, en especial les matemàtiques Borrell i Ató, el 970, emprengueren un viatge a Roma i s’endugueren Gerbert, el qual fou retingut pel papa Joan XIII En un moment que tota la vida catalana s’anava deslligant del domini franc el comte i el bisbe aprofitaren l’ocasió i aconseguiren,…
Sunyer I de Pallars
Història
Comte de Pallars (996-1010/11), fill petit de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare el govern passà a mans de la comtessa Goldregot i, vers el 963, a les dels seus fills grans Ramon III i Borrell I, amb els quals Sunyer cogovernà des del 966 Dels tres germans, Ramon ocupà una posició preferent, però tant ell com Borrell traspassaren poc després del 995 El comandament del clan familiar passà aleshores a Sunyer, que governà primer amb el seu nebot Ermengol I, fill de Borrell, i després amb els seus propis fills Confirmà la donació del Burgal a la Grassa 1006, assistí a la restauració de la canònica urgellenca i en…
Societat Catalana d’Estudis Jurídics Econòmics i Socials
Antiga filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada el 1950
Fou impulsada inicialment per un grup de joves llicenciats entre ells Josep MAinaud, Enric Jardí, Joan Seguí, Lluís Torras, etc, tutelat per eminents juristes i professors de la universitat i dels Estudis Universitaris CatalansEls seus primers presidents foren Lluís Duran i Ventosa i Francesc de P Maspons i Anglasell Antoni M Borrell i Soler en fou membre honorari, i J Carreras i Artau, delegat de l’Institut Convocà repetidament dos premis —Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell— i publicà una Miscellània Borrell i Soler L’any 1987 es desglossà en la Societat…
Ermengol I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (992-1010).
Fill segon del comte Borrell II de Barcelona , Girona, Osona i Urgell, el qual succeí en aquest darrer comtat Benvist i considerat a Roma, on anà dues vegades el 998 i el 1001, mantingué així mateix excellents relacions amb l’església local, especialment amb el bisbe Salla, amb qui negocià la promoció del nebot, l’ardiaca Ermengol, a la seu urgellitana Lluità, en la part meridional del comtat, contra els sarraïns de Lleida i caigué presoner en l’acció d’Albesa 1004 El 1010 acompanyà el seu germà Ramon Borrell de Barcelona en la famosa expedició a Còrdova i fou un…
Arnulf
Cristianisme
Bisbe de Vic (933-1010).
De la família vescomtal d’Osona Essent ardiaca de Barcelona, fou fet presoner per les tropes d’Almansor 985 i rescatat poc temps després Els primers anys del seu episcopat es veieren torbats per Guadald, que pretenia d’ocupar la seu episcopal de Vic el concili romà celebrat l’any 998 solucionà el conflicte confirmant el nomenament d’Arnulf El 1002 anà a Roma amb el comte Ramon Borrell per posar remei a l’escandalosa situació del monestir de Sant Benet de Bages i probablement per tractar de la qüestió vital dels sarraïns Participà amb forces pròpies en l’expedició a Còrdova 1010…
Sant Miquel (Vic)
Aquesta església formava part del conjunt catedralici dels primers temps La primera notícia correspon a la seva consagració ocorreguda un 11 d’octubre, entre els anys 948 i 956, ja que fou feta pel bisbe Guadamir en presència del comte Borrell i de l’ardiaca Ansemon El bisbe consagrà l’església de Sant Miquel Arcàngel És possible que en aquesta capella hi fossin enterrats els primers bisbes vigatans, ja que el bisbe Borrell, mort l’any 1017, hi fou enterrat el document corresponent especifica que fou a la cripta de sota l’església No sabem exactament quan desaparegué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina