Resultats de la cerca

Fou professor de dret administratiu a la Universitat de Buenos Aires Del 1952 al 1955 fou separat de la càtedra a causa de les seves opinions polítiques Les seves obres, com Ciencia de la administración, Derecho administrativo y legislación administrativa argentina , han tingut difusió i influència a Europa

El 1930 dissolgué el Reichstag, en oposició als socialistes, i això facilità indirectament als nazis l’entrada al parlament Destituït per Hindenburg 1932, s’exilià als EUA 1933 El 1951 es repatrià i ocupà una càtedra a la Universitat de Colònia, fins el 1955, que tornà definitivament als EUA

Es doctorà a la Universitat de Leipzig, on fou ajudant de la càtedra d’anàlisi química és conegut pel fet d’haver posat a punt el procés Haber-Bosch d’obtenció d’amoníac a escala industrial L’any 1931 rebé, juntament amb Friedrich Bergius, el premi Nobel de química

Doctor en ciències naturals Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristallografia Autor d' Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva Dirigí La Semana Católica de València

De mare catalana, s’establí ben aviat a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina Fou president de l’Institut Mèdic Valencià Publicà monografies sobre insectes nocius a l’agricultura El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l’Institut General i Tècnic de València

Professà a València 1580, on encara pogué aprofitar-se de l’escola espiritual missionera de Lluís Bertran Ensenyà filosofia i teologia a Oriola El 1595 passà a Nova Espanya a Oaxaca exercí també la càtedra El 1597 obtingué de passar a les Filipines, on treballà a la província de Cagayan

Fou professor a Göttingen 1967, deixeble de Schleicher a Jena, d’on esdevingué professor de lingüística 1869 i ocupà la càtedra de llengües eslaves a Leipzig 1870 Féu nombrosos estudis sobre l’antic búlgar, el lituà, el serbi i el croat Fou un dels fundadors de l’escola dels neogramàtics

Diputat provincial, membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, president de la Diputació de Tarragona 1913-18 i conseller de la Mancomunitat 1914-18 Fou destituït per la Dictadura de la presidència del collegi de metges de Tarragona enfrontà els problemes del camp i promogué una càtedra ambulant d’agricultura

Ocupà, entre 198 i 211, la càtedra peripatètica d’Atenes Destacà pels seus comentaris a Aristòtil, que influïren fins al Renaixement i foren l’origen d’un corrent dins l’aristotelisme l' alexandrisme , segons el qual només l’enteniment actiu és separat i immortal, a diferència del passiu l’ànima individual

Fou canceller de la corona catalanoaragonesa 1320-25 i conseller del rei Jaume II Mort aquest, residí habitualment a València, on s’oposà a les pretensions territorials del bisbe de Sogorb i defensà, a la cort valenciana del 1329, els furs valencians El 1345 fundà una càtedra de teologia a València