Resultats de la cerca
Es mostren 1193 resultats
Heinrich Brüning
Història
Política
Polític alemany, diputat del partit del Centre (catòlic) des del 1924 fins al 1933 i canceller del Reich del 1930 al 1932.
El 1930 dissolgué el Reichstag, en oposició als socialistes, i això facilità indirectament als nazis l’entrada al parlament Destituït per Hindenburg 1932, s’exilià als EUA 1933 El 1951 es repatrià i ocupà una càtedra a la Universitat de Colònia, fins el 1955, que tornà definitivament als EUA
Carl Bosch
Química
Químic alemany.
Es doctorà a la Universitat de Leipzig, on fou ajudant de la càtedra d’anàlisi química és conegut pel fet d’haver posat a punt el procés Haber-Bosch d’obtenció d’amoníac a escala industrial L’any 1931 rebé, juntament amb Friedrich Bergius, el premi Nobel de química
Rafael Bielsa
Història del dret
Jurisconsult argentí.
Fou professor de dret administratiu a la Universitat de Buenos Aires Del 1952 al 1955 fou separat de la càtedra a causa de les seves opinions polítiques Les seves obres, com Ciencia de la administración, Derecho administrativo y legislación administrativa argentina , han tingut difusió i influència a Europa
Pau Colvée i Roura
Medicina
Metge.
De mare catalana, s’establí ben aviat a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina Fou president de l’Institut Mèdic Valencià Publicà monografies sobre insectes nocius a l’agricultura El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l’Institut General i Tècnic de València
Taurino Mariano Losa España
Botànica
Botànic.
Deixeble de Carlos Pau i collaborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer, a partir del 1942 ocupà la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia
Rafael Tarín i Juaneda
Biologia
Naturalista.
Doctor en ciències naturals Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristallografia Autor d' Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva Dirigí La Semana Católica de València
Pere Codina i Vilà
Filosofia
Filòsof.
Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba , a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona 1847, i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858 En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la…
Alexandre d’Afrodísia
Filosofia
Filòsof grec, deixeble d’Hermini i d’Arsitocles de Messina.
Ocupà, entre 198 i 211, la càtedra peripatètica d’Atenes Destacà pels seus comentaris a Aristòtil, que influïren fins al Renaixement i foren l’origen d’un corrent dins l’aristotelisme l' alexandrisme , segons el qual només l’enteniment actiu és separat i immortal, a diferència del passiu l’ànima individual
Ramon Gastó
Cristianisme
Canonge i després bisbe de València (1312-48).
Fou canceller de la corona catalanoaragonesa 1320-25 i conseller del rei Jaume II Mort aquest, residí habitualment a València, on s’oposà a les pretensions territorials del bisbe de Sogorb i defensà, a la cort valenciana del 1329, els furs valencians El 1345 fundà una càtedra de teologia a València
August Leskien
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Fou professor a Göttingen 1967, deixeble de Schleicher a Jena, d’on esdevingué professor de lingüística 1869 i ocupà la càtedra de llengües eslaves a Leipzig 1870 Féu nombrosos estudis sobre l’antic búlgar, el lituà, el serbi i el croat Fou un dels fundadors de l’escola dels neogramàtics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina