Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
Jura de Francònia
Altiplà
Altiplà de Baviera, Alemanya.
Format per calcàries juràssiques, és solcat per les profundes valls dels afluents del Danubi El clima és dur, ventós i amb fortes nevades hivernals Hi ha pobres conreus de cereals i de pastures, alternant amb landes i amb torberes
lagun
Hidrografia
Llacuna, d’aigua salada, dels atols o esculls anulars formats completament per coralls.
En el fons del lagun hi ha zones calcàries procedents de l’erosió dels coralls, així com pinacles de corall viu que assoleixen com a màxim el nivell de la baixamar Les profunditats dels laguns oscillen de 50 a 80 m
camp vegetatiu
Biologia
Tipus de camp gradient situat en el pol inferior o vegetatiu dels ous en regulació i que presenta un predomini del metabolisme proteic, efecte que decreix del pol vegetatiu al pol animal.
Si el desenvolupament és normal, del camp vegetatiu deriven les capes cellulars vegetatiu 1, vegetatiu 2, i micròmers en l’estadi de blàstula, d’on, més tard, donaran lloc a l’endoderm, al mesoderm mesenquimatós i a les espícules calcàries
L’àrea del Palància
Al llarg de la vall del Palància, entre Viver i Estivella, hi ha un conjunt d’afloraments dispersos limitats al NE per la serra d’Espadà i al SW per la serra de Portaceli-Montemayor similarment a la conca del Millars, aquests afloraments no són clarament limitats per falles normals importants, però la diferenciació pot atribuir-se als processos distensius neògens que afectaren la regió Sense cap troballa paleontològica que ho corrobori, els materials que s’hi troben han estat atribuïts provisionalment al Miocè i, en part, al Pliocè Hi ha dues unitats amb fàcies detrítiques i carbonàtiques,…
el Motllat

Vista dels Motllats des de Capafonts (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Calma
Calma de les muntanyes de Prades, de l’alineació de la Mussara, esglaonada damunt el Camp de Tarragona, al municipi de Capafonts (Baix Camp).
Ocupa uns 6 km en direcció N-S i 3 km en direcció E-W, i l’altitud depassa el miler de metres És formada per un capell de calcàries i de margues juràssiques del Liàsic i cretàcies, damunt un sòcol paleozoic de llicorella
pantà de Camarasa
Vista del pantà de Camarasa
© C.I.C. - Moià
Embassament
Embassament
Pantà (113 milions de m 3
) de la Noguera Pallaresa que s’estén al llarg de 20 km des del Montsec fins prop de l’aiguabarreig amb el Segre, on hi ha la resclosa (92 m alt.) i la central elèctrica de Camarasa
, ja dins el municipi de Camarasa (Noguera).
Fou construït el 1920 per La Canadenca actualment pertany a FECSA A causa de les filtracions amb les calcàries calgué construir una gran pantalla de ciment impermeable Té una potència installada de 56000 kW i una producció mitjana anual de 208 milions de kWh
notosaures
Paleontologia
Grup de rèptils aquàtics del Triàsic, adaptats a la vida marina.
El gènere que dóna nom al grup, Nothosaurus , podia arribar als 3 m de llargària d’altres, com Lariosaurus , trobat a les calcàries del Montsec, no arribaven als 80 cm Al final del Triàsic foren substituïts per un altre grup relacionat amb ells, els plesiosaures
La depressió costanera valenciana
Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…
Vindhya
Serralada
Serralada de l’Índia central, que constitueix l’escarpament meridonal de l’altiplà de Mālvā Pathār i el límit tradicional del Dècan.
S'estén uns 1 086 km en direcció W-E, des de Gujarāt, i travessa Madhya Pradesh, fins a gairebé el Ganges, prop de Benarés És constituïda per gresos, esquists i calcàries precambrianes/> Les altituds oscillen entre 600 i 1 100 m És coberta de bosc
pas de Barrufemes
Congost
Congost de l’Ebre, dins el terme municipal de Benifallet (Baix Ebre), límit entre el Baix Ebre i la petita conca de Móra, a la Ribera d’Ebre.
És obert en l’erecció de calcàries mesozoiques que oposa a l’Ebre el braç de la Serralada Prelitoral més pròxim a la costa els contraforts dels ports de Beseit, a la dreta, i la serra de Cardó, a l’esquerra És anomenat també congost de Benifallet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina