Al llarg de la vall del Palància, entre Viver i Estivella, hi ha un conjunt d’afloraments dispersos limitats al NE per la serra d’Espadà i al SW per la serra de Portaceli-Montemayor; similarment a la conca del Millars, aquests afloraments no són clarament limitats per falles normals importants, però la diferenciació pot atribuir-se als processos distensius neògens que afectaren la regió. Sense cap troballa paleontològica que ho corrobori, els materials que s’hi troben han estat atribuïts provisionalment al Miocè i, en part, al Pliocè. Hi ha dues unitats amb fàcies detrítiques i carbonàtiques, respectivament, sense que, en general, sigui possible precisar-ne les relacions estratigràfiques, si bé, localment, apareixen materials de fàcies carbonàtiques que jeuen sobre fàcies detrítiques.
La fossa de Requena-Xera és, al S del País Valencià, una de les fosses més importants que es varen generar durant l’extensió miocena. La fotografia, feta a la pista de Xera a Set Aigües, mostra la falla del límit occidental de la fossa. Aquesta falla posa en contacte les successions carbonàtiques subhoritzontals del Cretaci superior (a la dreta) amb les bretxes neògenes massisses que configuren els relleus abruptes de la part central de la fotografia.
Eduard Roca.
Lutites vermelles amb intercalacions de gresos d’origen al·luvial, prop de Sogorb (Alt Palància), que formen part de les fàcies detrítiques del Neogen de l’àrea del Palància.
Pere Anadón.
Les fàcies detrítiques són constituïdes per lutites sorrenques roges i groguenques, que s’intercalen amb nivells de gresos i de conglomerats poligènics, subangulosos i principalment calcaris. Cap a les vores de la conca esdevenen fonamentalment conglomeràtiques. El gruix màxim és d’uns 100 m. Un aflorament típic és prop de Sogorb (als voltants de la cruïlla de la carretera de Sagunt a Terol amb el desviament cap a Altura). Discordantment sobre calcàries mesozoiques hi ha una successió amb predomini de lutites roges i amb intercalacions de nivells de gresos i de conglomerats mal seleccionats en nivells lenticulars; els conglomerats corresponen principalment a antics canals fluvials reblerts i les lutites a dipòsits d’inundació per sobreeiximent dels canals.
Les fàcies carbonàtiques són calcàries, sovint conglomeràtiques i amb l’estratificació poc definida, i calcàries travertíniques amb abundants restes d’algues. Poden ésser interpretades com a dipòsits lacustres soms amb influències fluvials locals. Cap a Sagunt, als nivells inferiors, hom ha trobat briozous i d’altres fòssils que indiquen influència marina.