Al llarg de la vall del Palància, entre Viver i Estivella, hi ha un conjunt d’afloraments dispersos limitats al NE per la serra d’Espadà i al SW per la serra de Portaceli-Montemayor; similarment a la conca del Millars, aquests afloraments no són clarament limitats per falles normals importants, però la diferenciació pot atribuir-se als processos distensius neògens que afectaren la regió. Sense cap troballa paleontològica que ho corrobori, els materials que s’hi troben han estat atribuïts provisionalment al Miocè i, en part, al Pliocè. Hi ha dues unitats amb fàcies detrítiques i carbonàtiques, respectivament, sense que, en general, sigui possible precisar-ne les relacions estratigràfiques, si bé, localment, apareixen materials de fàcies carbonàtiques que jeuen sobre fàcies detrítiques.
Eduard Roca.
Pere Anadón.
Les fàcies detrítiques són constituïdes per lutites sorrenques roges i groguenques, que s’intercalen amb nivells de gresos i de conglomerats poligènics, subangulosos i principalment calcaris. Cap a les vores de la conca esdevenen fonamentalment conglomeràtiques. El gruix màxim és d’uns 100 m. Un aflorament típic és prop de Sogorb (als voltants de la cruïlla de la carretera de Sagunt a Terol amb el desviament cap a Altura). Discordantment sobre calcàries mesozoiques hi ha una successió amb predomini de lutites roges i amb intercalacions de nivells de gresos i de conglomerats mal seleccionats en nivells lenticulars; els conglomerats corresponen principalment a antics canals fluvials reblerts i les lutites a dipòsits d’inundació per sobreeiximent dels canals.
Les fàcies carbonàtiques són calcàries, sovint conglomeràtiques i amb l’estratificació poc definida, i calcàries travertíniques amb abundants restes d’algues. Poden ésser interpretades com a dipòsits lacustres soms amb influències fluvials locals. Cap a Sagunt, als nivells inferiors, hom ha trobat briozous i d’altres fòssils que indiquen influència marina.