Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
Jaume Bonacasa
Literatura catalana
Escriptor religiós i pedagògic.
Clergue, és autor d’un tractat, dividit en set capítols, per a ensenyar els rudiments de les lletres i la doctrina cristiana als minyons de l’escola, Compendi breu del que ha d’ensenyar lo mestre que està en ciutat, vila o lloc a sos deixebles per a què alcancen la benaventurança Barcelona 1630
retrodonació
Dret civil
Donació feta pel donatari al donador de la mateixa cosa que havia rebut d’aquest.
El dret civil català prohibí les retrodonacions fetes en derogació d’un heretament o d’una donació feta en temps de noces per tal d’evitar els fraus que se'n derivaven de desfer les donacions i promeses que havien provocat unes altres donacions per part de l’altre consort o dels seus parents en els corresponents capítols matrimonials
Adolfo Ley Gracia
Neurocirurgià.
Cursà els estudis de medicina a Barcelona Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l’Hospital Clínic d’aquesta ciutat, i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l’especialitat Dirigí l’Escola Professional de Neurocirurgia 1975 Escriví Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales , entre altres obres, i diversos capítols de la Patología médica , de Pedro i Pons
regla del Mestre
Regla monàstica anònima compilada entorn de Roma al començament del s VI.
Consta de 95 capítols en forma de preguntes i respostes en les quals, amb un esperit rigorista, tradicional i casuístic, són plantejats els principals temes de la vida monàstica Té importància pel fet d’ésser la font literal més important de la regla de sant Benet , tal com ha estat demostrat després d’una llarga polèmica
Antoni Joan Astor
Història del dret canònic
Canonista.
Fou professor a la Universitat d’Osca i vicari general de les diòcesis d’Oriola i de Tarragona En el tractat Responsum sive tractatus de Synodo Diocesana per Episcopum indicenda atque habenda de que illius statutis condendis sine consensu Capituli Tarragona 1604, parteix del criteri comú que la missió dels capítols catedralicis en els sínodes era merament consultiva
associació de guanys
Dret civil
Règim econòmic conjugal de comunitat de béns.
Consisteix essencialment en un patrimoni comú al marit i la muller que comprèn les rendes i els béns obtinguts per qualsevol dels cònjuges Aquesta comunitat es dissol a la mort d’un dels cònjuges L’associació de guanys és una figura del dret civil castellà A Catalunya, només existeix si s’estipula en capítols matrimonials atorgats abans o després del matrimoni
Eutimi Zigabenos
Cristianisme
Teòleg bizantí.
Monjo prop de Constantinoble, rebé de l’emperador Aleix I Comnè l’encàrrec de polemitzar contra el bogomilisme , que havia penetrat a l’imperi Bizantí Escriví una important síntesi dogmàtica Panòplia dogmàtica de la fe ortodoxa , en 28 capítols, i també obres d’exegesi bíblica d’acord amb l’escola antioquena i sobre una base patrística, especialment de sant Joan Crisòstom
Ya‘aqob ben Šešet
Esoterisme
Judaisme
< Cabalista jueu, deixeble d’Iṣḥaq el Cec de Provença i un dels principals mestres del cercle de Girona.
El 1243 compongué el llibre Ša'ar ha-Šamaym ‘La Porta del Cel’, en prosa ritmada, contra la visió racionalista de la religió que amenaçava les doctrines esotèriques Escriví també una apologia de la càbala en 31 capítols, amb el títol Mešib Debarim Nekoḥim , i un tercer llibre cabalístic, el Sèber ha-Emuna we-ha-Bitaḥon , que ha estat atribuït a diversos autors
Luz

Exemplar núm. 1 de la segona època de la revista Luz (7 d’octubre de 1898)
Publicacions periòdiques
Revista modernista catalana.
Editada a Barcelona i redactada en castellà, tingué dues etapes quinzenal la primera, del 15 de novembre de 1897 al 31 de gener de 1898, i setmanal la segona, de l’octubre al desembre del 1898 Fundada pel mecenes i escriptor Josep M Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo Publicà els primers capítols de l' España negra , amb illustracions de Regoyos
Ordinacions d’En Sanctacília
Història
Nom amb el qual és conegut el text titulat oficialment Consuetuds de la ciutat de Barcelona sobre les servituds de les cases e honors
, i que és una font remarcable de dret urbà barceloní.
El preàmbul que duu el seu text deixa en la incertesa els extrems relatius al seu origen, data de redacció, caràcter normatiu, etc, fet que ha donat lloc a diverses opinions El més probable és que es tracti d’una recopilació privada feta per un tal Sanctacília, potser jurista o pràctic en edificació, a mitjan s XIV, que hauria recollit bàsicament unes ordinacions fetes per un rei Jaume probablement Jaume II de Catalunya-Aragó, amb consell dels prohoms barcelonins, i alguna altra redacció privada de fons consuetudinari El cos total del text és format per setanta capítols, dedicats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina