Resultats de la cerca
Es mostren 853 resultats
canari
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte castellà parlat a les illes Canàries.
Es caracteritza per l’allargament i l’obertura de la vocal tònica, l’aspiració de la f , la j , i la s implosiva, l’articulació predorsal de la s , la confusió de líquides implosives i la velarització de la n A un substrat guanxe s’ha superposat una llengua de fisonomia andalusa on s’entrecreuen mots occidentals lleonès, portuguès amb arcaismes castellans i americanismes amb mots africans
Cuauhtémoc
Història
Darrer rei asteca (1521-24).
Nebot de Moctezuma II i successor del germà d’aquest, Cuitalahuac, fou entronitzat en plena desfeta de l’imperi Asteca Conquerida la capital, Tenochtitlán 1521, després d’un llarg setge, fou detingut pels castellans i sotmès a turment perquè revelés on era el tresor de la corona Durant una expedició a Hondures, Cortés el féu penjar Avui és considerat a Mèxic un heroi nacional
Maria Josepa Massanés i Dalmau
Literatura
Escriptora, filla de l’enginyer militar Josep Massanés.
Residí des de petita a Barcelona, on, molt jove, collaborà amb versos castellans a “El Vapor” i “El Guardia Nacional”, que recollí al volum Poesías 1841 En català escriví poemes que tingueren una certa popularitat, com La roja barretina catalana i La batuda de les olives , i publicà el volum Respirall Poesies catalanes i, pòstumament, Poesies 1908 Fou premiada als Jocs Florals de Barcelona del 1864
Calataiud
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, drenat pel riu Jalón.
S'estén al peu d’un antic castell d’origen musulmà, en un lloc estratègic que domina una important cruïlla de camins naturals el de la vall Jiloca-Túria vers Terol i el País Valencià, i el de Jalón-Henares, cap a l’interior de la Meseta Centre agrícola, últimament s’hi ha desenvolupat la indústria Hi és tradicional la fabricació de ceràmica A la ciutat es destaquen l’església de San Andrés, gòtica amb una torre mudèjar, la de San Pedro de Francos, de portalada gòtica s XV i torre inclinada, la de San Juan Bautista, amb portalada del s XVI, i les collegiates de Santa María, de portada…
Bernat de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (1350-68) ( Bernat III de Cabrera
) i de Bas (1354-68), i comte d’Osona més tard (1356-68).
Es casà 1350 amb Margarida de Foix, filla del vescomte de Castellbò per aquest motiu el seu pare Bernat li cedí el vescomtat de Cabrera, i el rei Pere III li donà el comtat d’Osona Acompanyà el seu pare en les expedicions a Sardenya del 1353 i el 1354, any que aquest li cedí el vescomtat de Bas Els seus dominis jurisdiccionals esdevingueren, així, els més importants del Principat de Catalunya Això li valgué enemistats entre la noblesa, que es dividí en dos partits, enfrontats sovint amb violència Prengué part en les guerres contra Castella el 1364 intentà de defensar Calataiud, assetjada pels…
Eldorado
Mitologia
Regió fabulosa de l’Amèrica del Sud a la qual els conqueridors castellans atribuïren immenses riqueses.
Fou situada entre l’Orinoco i l’Amazones El mite nasqué a l’altiplà colombià arran d’una llegenda de base real que referia el costum del capitost txibtxa de Guatavitá de revestir-se cada dia amb una capa d’or fi Nombroses expedicions, com la de Jiménez de Quesada, foren organitzades en cerca d’Eldorado El mite assimilà altres parallels, com l’imperi de l’Omaguas i les ciutats de Paitití, Enim, Manoa, etc Dues expedicions 1771 i 1776 demostraren la inexistència d’Eldorado
Bernardo del Carpio
Personatge llegendari, heroi de cantares de gesta
i de romances
castellans, d’època més aviat tardana.
Tal com el presenten els texts èpics no correspon marcadament a cap personatge històric, però té com a antecedent remotíssim la figura del comte Unifred, dit Bernat de Ribagorça a 920-~952 Les antigues tradicions de l’occident català vers la fi del s XI el presenten com un dels principals capitosts de la reconquesta de Ribagorça i com a pertanyent al llinatge de Carlemany però al s XIII, a través de Lluc de Tui 1236 i de Roderic Ximénez de Rada 1243, hom el troba convertit en un heroi lleonès, fill del comte de Saldaña Sancho Díaz i de Ximena, germana d’Alfons el Cast d’Astúries La Primera…
Illes Verges Nord-americanes
(CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori no incorporat dels Estats Units, situat a cavall entre l’oceà Atlàntic al N, la mar Carib al S, i Puerto Rico a l’W; la capital és Charlotte Amalie, a Saint Thomas.
Són constituïdes per tres illes grans Saint Croix 207 km 2 , Saint Thomas 83 km 2 i Saint John 52 km 2 i prop de seixanta de més petites Descobertes per Cristòfor Colom 1493, foren colonitzades pels holandesos 1643, i passaren successivament a mans dels anglesos, els castellans i els francesos, fins que el 1672 s’hi establiren els danesos, els quals les vengueren als EUA el 1917
vanitas
Art
Nom donat a les natures mortes, amb figures o sense, que reflecteixen, mitjançant un simbolisme d’objectes, la dialèctica entre vida (diners, vestits, càrrecs, llibres) i mort (rellotge, calavera, etc).
Utilitzades com a propaganda de les idees contrareformistes de Trento, van adreçades als sentiments més que no pas a la raó Foren conreades primordialment pels pintors castellans i andalusos de la segona generació del s XVII Cal destacar, per la qualitat, els quadres de Valdés Leal per a l’Hospital de la Caridad de Sevilla 1672 i el magnífic Somni del cavaller de Pereda 1655, Academia de San Fernando, Madrid
blasonar
Heràldica
Disposar, descriure els escuts d’una família, ciutat, etc, segons les regles i terminologies pròpies de l’art heràldica o blasó.
Hi ha dues maneres diferents de blasonar L’una, dita a l' alemanya , pròpia dels alemanys i els castellans, consistent a esmentar primer les peces i les figures i acabar pel camper i l’altra, dita a la francesa , pròpia dels francesos, els anglesos, els italians i els catalans, que comença pel camper i continua per les peces i les figures, llur nombre, llur situació i llurs esmalts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina