Resultats de la cerca

Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i deixebla de Joan Rebull Exposà individualment des del 1968 i participà regularment en certàmens i exposicions collectives És autora a Barcelona dels monuments a les Colles de Sant Medir 1969, a Walt Disney 1969, a Charlot 1972 i a la Mútua Escolar Blanquerna 1998, i, a Palma, el de Walt Disney 1969 Es dedicà també a la imatgeria religiosa frontis de l’abadia de Montserrat, Temple Expiatori de la Sagrada Família Fou guardonada, entre d'altres, amb el premi Ciutat de Barcelona 1974 i la Creu de Sant Jordi 2003

Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona 1906-1914 i amb posterioritat traslladada a Barcelona Feu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials Ell mateix contribuí a l’organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta Els seus retrats s’inscriuen dins d’un corrent naturalista influït per Antoni Caba Més esporàdicament tractà el paisatge, la pintura…

Autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra algunes foren publicades Cal destacar A la teua reixa 1926, Encarna, la primorosa 1930, Floreta de la serra 1927, Front a front 1930, Tonica la del llunar 1926, Russafa, Bolseria-Matadero 1928, Crucigrama familiar 1946, amb JM Beltran, Adiós, vida meua 1947, Tot per un pis 1950, Si en vols més, para el cabàs 1961, amb V Clèrigues i d’altres Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals

Feu estudis d’art a Barcelona i treballà en el comerç familiar Escriví peces breus humorístiques, algunes publicades Errar el tiro , 1886, i Entre dos focs , 1887 i El marit de donya Pona , 1888, i, en collaboració amb el seu oncle Lluís Quer i Cugat, comèdies Comèdia fi de segle , estr 1897 i drames L’hostal de la coixa , 1897, d’ambientació rural, i Vents d’oratge , 1898, que se situa en les capes populars barcelonines Fou premiat en nombrosos certàmens poètics i publicà poemes en diverses revistes de Reus i en d’altres, com La Illustració Catalana

Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona 1912 i en altres certàmens de caràcter local 1911, 1918 A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes Les seves obres més destacades són  Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 També feu traduccions de Musset, Heine, Tagore, Baumarch i d’…

Descendent de família noble, fou elegit regidor de la ciutat el 1599 Fou membre fundador de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual utilitzà el nom de Sosiego Participà amb poesies i algun discurs en seixanta-una de les sessions de l’Acadèmia Presentà tretze poesies als certàmens valencians del final del XVI i principi del XVII Destaquen el conte en vers La novela del Tiraqueto o propósito del discurso i la poesia Elogio a los fundadores de la Academia , on elogia alguns poetes L’única obra teatral seva conservada, El hijo obediente , fou publicada a Doce comedias famosas 1608

Vida i obra Participà almenys en tres certàmens poètics al del 1474 en “llaors de la Verge Maria” presentà una composició en rims estramps de clara influència corelliana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva L’any 1487 guanyà el robí que Ferran Dies atorgà a qui millor tractés de la Immaculada Concepció Aquesta obra premiada fou inclosa en un opuscle publicat a València l’any 1488 i es caracteritza pel seu estil cultista i llatinitzant El darrer certamen en el qual participà fou el celebrat el 1488 en “llaors de sant Cristòfol”, amb l’obra Hon Déu està localment se nomena Bibliografia…

Estudià humanitats i llatí Les seves obres dramàtiques es representaren amb èxit, però només se n’han conservat tres, i dues jornades de la lletra Extremos de amor y honor , en prosa Escriví poesia en castellà per a les festesen honor de la Mare de Déu dels Desemparats 1667 i per als certàmens valencians del 1656 per a Vicent Ferrer i el 1669 per a Carles II, i d’altres publicades a Luces de la Aurora València 1665 Diverses dècimes seves figuren a Real Academia celebrada en el Real de Valencia València 1669, i inserí algunes poesies en preliminars d’edicions de l’època

Format a Ginebra, Munic i la Llotja de Barcelona Fou deixeble de Fèlix Mestres Exposà per primera vegada el 1918, i més tard en certàmens de Madrid, Pittsburgh i Toronto Residí un quant temps a San Francisco de Califòrnia, Bogotà i Medellín Especialitzat en el retrat acadèmic, tenen més interès, tanmateix, els seus interiors amb figura, sovint al contrallum S'autosituà en una escola catalano-valenciana Pintà el mural La boda dels reis Catòlics 1927 a la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat El 1939 la diputació de Barcelona li encarregà el retrat del general Franco Fou acadèmic de…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1873 Fou un dels fundadors de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i redactor de la seva revista Collaborà en la direcció d’ El Vendrellense , dels seus cosins Jaume i Ramon Ramon Amic i confident d’Àngel Guimerà, amb qui es cartejà, fou corresponsal de La Renaixença al Vendrell Li foren premiats alguns poemes als certàmens “festius i humorístics” de la Societat L’Aranya i en publicà diversos llibres, entre d’altres, A una nina 1880, Morta d’amor i Quadros del natural Poesies festives , i estrenà 1884, 1886 algunes peces curtes…