Resultats de la cerca

Començà a collaborar a La Roqueta 1898-1900 amb quadres de costums Fou director de la  Gaceta de Mallorca 1907-10 i del seu continuador El Correo de Mallorca També collaborà a La Veu de Mallorca  1917-19 i al Quadern Mensual  de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923-25, entre d’altres Establí estrets lligams amb escriptors noucentistes del Principat i ell mateix fou un dels membres del nucli inicial de l’anomenada Escola Mallorquina Així, publicà diversos poemes en revistes i diaris, que foren recollits en el volum Clarianes 1917, l’any següent ampliat amb el títol Poesies Són…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Des del seu primer llibre, Contes menorquins 1972, la seva narrativa mostra una clara influència dels models imaginatius del realisme màgic, d’arrel sud-americana, mitjançant la recreació fantàstica de l’escenari històric o folklòric menorquí, la qual cosa representa una renovació de la prosa menorquina Destaquen les obres L’Arcàngel 1973, premi Ciutat de Palma 1972, Un regne per a mi 1976, premi Sant Jordi 1975, El camp de les tulipes i altres narracions 1976, Potser només la fosca 1979, Amb la mort al darrere 1980, Lady Valentine…

Des de set anys residí a Barcelona La seva activitat com a creador d’historietes illustrades humorístiques, després del 1939, tingué com a màxim exponent les vinyetes de La familia Ulises , testimoni de les formes de vida de la postguerra, publicades especialment en la revista TBO , on desenvolupà la major part de la seva tasca professional

Vida S’introduí en el món de la música com a cantaire de la Coral de la Capella Davídica de la Catedral de Menorca De ben jove es traslladà a Barcelona Estudià cant al Conservatori del Liceu i ingressà al cor del teatre El 1977 començà a interpretar papers importants al Liceu Inicià la seva carrera internacional l’any 1980 amb l’òpera Falstaff , amb producció de G Strehler i sota la direcció de L Maazel, al Teatro alla Scala de Milà Poc després, i al mateix teatre, interpretà el paper de Tonio en I Pagliacci , produïda per F Zeffirelli A més de l’Scala de Milà, ha pujat als escenaris d’alguns…

Nedadora especialitzada en aigües obertes, començà a fer travesses de llarga distància passats els quaranta anys, que duu a terme generalment sense vestit de neoprè Entre d’altres, ha completat les travesses de l’estret de Gibraltar 2011 14,4 km 351 h, del canal de Menorca 2012 36,5 km 1223 h, l’ultramarató de l’Ebre 2012 30,8 km 538 h, la Nova Tabarca-Alacant 2014 22 km 620 h, la Calamata-Koroni, al golf de Messènia 2014 30 km 1113 h, la Formentera-Eivissa 2016 30 km 749 h, del canal Eivissa-Mallorca 2015 84 km 2813 h, la Roses-Portbou 2017 42 km 1154 h, la marató Costa Brava 42 km, la Xàbia…

Doctor en teologia Residí a Madrid, i tingué una canongia a la seu de Mallorca El 1797 fou nomenat bisbe de la restaurada seu de Menorca, on residí fins el 1801, que passà a Roma i Londres/> Des del 1802 fou bisbe d’Albarrasí Publicà El noble bien educado 1776 i El vasallo instruido en las primeras obligaciones 1792, i deixà inèdit un extens Diccionario enciclopédico eclesiástico

Súbdit nord-americà Deixeble —a l’escola de Llotja— de José Ruiz Blasco S'inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Residí a París 1914-18 Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on es casà amb la pintora virginiana Louise Blair 1928 i formà el grup Cercle et Carré 1929-30 juntament amb el pintor uruguaià Joaquim Torres-Garcia i Michel Seuphor Des del 1930 residí a Occitània, a Sant Circ Carcí, sense perdre contacte amb Catalunya fou premiat al concurs de Montserrat del…

Estudià a Marsella Fou assessor de la sala del crim de la governació de Menorca i oïdor de l’audiència de Sevilla Membre de la Societat Maonesa de Cultura, per encàrrec de la qual traduí al català part de l’obra de Young

Fou visitador dels convents de Palestina l’any 1691 Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa 1692, amb dades d’interès, que ha romàs manuscrita

Jugà tres temporades en el Gimnàstic de Tarragona 1947-50, on arribà procedent de l’Atlético Aviación i jugà 72 partits Després marxà al València i, posteriorment, entrenà equips catalans, com el Martorell, l’Igualada, el Lleida, el Badalona, l’Europa i l’Hospitalet També exercí de secretari tècnic al Sabadell 1973-74