Resultats de la cerca

Dirigent del sindicat tèxtil de la CNT Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar Barcelona Fou conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya abril-maig del 1937 i, després, president del Consell d’Economia de la Generalitat El 1939 passà a residir a Perpinyà Continuà militant a la CNT, donà nombroses conferències i collaborà regularment als periòdics sindicalistes Le Combat de París, i L’Espoir de Tolosa de Llenguadoc

Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…

Obrer de la indústria tapera, formà part del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya 1920-21 i en diverses ocasions fou secretari de la Federació Comarcal de Girona Collaborà regularment a Acció Social Obrera , de Sant Feliu de Guíxols 1919-27 Membre diverses vegades del comitè regional en 1931-36, durant la Guerra Civil fou conseller de defensa de la Generalitat desembre del 1936 - maig del 1937 Després figurà en la comissió assessora del comitè regional a partir del juliol del 1937, intervingué en la constitució del Comitè del Moviment Llibertari de Catalunya…

Es traslladà al barceloní barri de Sants als anys de la República A la postguerra, s’afilià al ram ferroviari de la CNT Desertà del servei militar, la qual cosa li suposà un ordre d’arrest permanent i el seu pas a l’exili a França, on complí diverses funcions en la trama d’organitzacions del Moviment Llibertari Espanyol, com els de secretari de la Federació Local de la CNT a París i Secretari General del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries a l’Exili Així mateix, fou dels organitzadors de grups resistencials com Defensa Interior i el…

Paleta, fou l’organitzador del Sindicat Regional de la Construcció en 1919-20, base de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT, de la qual fou secretari general a partir del 1921 Encapçalà els grups anarquistes Sembrando Flores 1921 i Los Intransigentes 1921-22 Redactor de Cultura Obrera 1919-24 i 1931-36, assistí com a delegat mallorquí al congrés extraordinari de la CNT del juny del 1931 i fou des del 1930 corresponsal de Solidaridad Obrera de Barcelona

Fill de miner, treballà de jove com a peó a mines de Biscaia El 1905 anà a França i a Algèria Des d’aquí començà a collaborar a Tierra y Libertad de Barcelona, on arribà per l’agost del 1914 Aviat destacà com orador de l’Ateneu Sindicalista i com a organitzador sindical S'alineà amb els anarquistes purs i ingressà en el grup editor de Tierra y Libertad Participà en el Congrés Internacional de la Pau Ferrol 1915, d’on sorgiren els primers intents reorganitzadors de la CNT a nivell espanyol, i intervingué en la preparació de la vaga revolucionària d’agost del 1917 Des del 1915…

Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C Carbó n'eren redactors Ramon Buireu, Llorenç Cantó, etc Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra Posteriorment es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona maig del 1922-1923 En fou, llavors, director Felipe Alaiz, i Josep Viadiu, Llibert Calleja, Joan Àngel Abella, Antoni Amador, etc, en foren els redactors Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País València, i es publicà a Alcoi 1931, 1933 i 1935

Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments setembre-desembre del 1936, de serveis públics del desembre del 1936 a l’abril del 1937, d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social abril del 1937 i de nou de serveis públics abril-maig del 1937 Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya del juliol del 1937 al gener del 1939 A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”

Residí a París 1915-17, on fou secretari d’una federació de grups anarquistes ibèrics El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT Dirigí el diari Solidaridad Obrera 1930-31 i es distingí com a orador sindicalista Partidari de la intervenció de la CNT en política, collaborà, a títol personal, amb Esquerra Republicana Fou un dels signants del Manifest dels Trenta 1931, que s’oposà a la FAI Fou cap d’estadística del departament de treball de la Generalitat de Catalunya El 1939 s’exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941

Paleta, milità a la CNT des de la seva creació i formà part del comitè regional de Catalunya en diverses ocasions Participà entre el 1916 i el 1920 en diversos comitès de vagues com la de La Canadenca i ocupà la presidència del Sindicat Únic de la Construcció 1918-20 S'exilià el 1923 El 1931 s’adherí a Esquerra Republicana de Catalunya i formà part del grup de redacció de Mall el 1939 s’exilià novament Fou president del Centre Català de Caracas 1949-50 i el 1965 tornà a Catalunya És autor de Records i experiències d’un dirigent de la CNT 1975