Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
Nivelles
Ciutat
Ciutat de la província del Brabant Való, Bèlgica.
Centre industrial, té foneries, indústries metallúrgiques i de cotó La ciutat es formà al voltant d’una abadia de religioses fundada el 645, de la qual no hi ha restes Al seu lloc fou edificada l’actual collegiata de Saint-Gertrude, un dels edificis romànics més notables de Bèlgica, consagrada el 1046 la construcció durà fins al s XVII el 1940 fou restaurada
Aiacor
Poble
Poble (aiacorins; 155 m alt.) del municipi de Canals (Costera), situat a l’esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les séquies de la Llosa i de Ranes.
Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous Fins al 1879 constituí un municipi La seva parròquia Sant Jaume fou creada al segle XVI fins aleshores pertanyia a la collegiata de Xàtiva i, fins el començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà L’actual església fou construïda el 1760
Ieper
Ciutat
Ciutat de la província de Flandes Occidental, Bèlgica, situada al SW de Gant.
Ciutat amb franquícies que li permeteren de desenvolupar una notable indústria tèxtil important encara avui, a l’edat mitjana fou ocupada pels reformats 1578 i per Alexandre Farnese 1584 i esdevingué una plaça forta en poder dels francesos o dels holandesos Entre els monuments, es destaquen un mercat ss XIII-XIV i la collegiata de Sant Martí ss XIV-XV
Ratera
Caseria
Caseria del municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat a la dreta del Sió, prop de Concabella.
És situat a la dreta del Sió, prop de Concabella El lloc pertangué al capítol de la collegiata de Guissona Prop del riu hi ha l’antic castell de Ratera o castell menor de Concabella , que esdevingué molí dit el molí de Concabella , obra del 1530 vers el 1950 fou adquirit i refet per l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera
Zamość

Ciutat vella de Zamość
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Ciutat del voivodat de Lubelskie, Polònia.
Indústries tèxtil, alimentària, de la construcció i automobilística Fundada el 1580 per Jan Zamoyski, fou dissenyada per l’arquitecte italià Bernardo Morando ~ 1540-1600 Model d’urbanisme i arquitectura del renaixement tardà, hi destaquen la ciutadella, el palau Zamoyski, la collegiata i l’ajuntament, tots del segle XVI El conjunt fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1992
Villafranca del Bierzo
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situada a El Bierzo, drenat pel riu Burbia, afluent del Sil.
Hi ha agicultura de secà i ramaderia Té explotacions mineres d’urani És la darrera etapa del camí de Sant Jaume abans d’entrar a terres gallegues Hi destaquen l’església de San Francisco, la collegiata de Santa María s XVI, el convent de la Anunciada s XVII i l’hospital de Santiago, avui convertit en el collegi de la Divina Pastora
Diego Riaño
Arquitectura
Arquitecte probablement castellà.
El 1527 començà la collegiata de Valladolid, que fou enderrocada per JBde Herrera per aixecar la catedral actual D’ell són la façana i el vestíbul de l’Ajuntament de Sevilla 1527, i la sagristia i la Capilla de los Alabastros 1529 de la catedral d’aquesta ciutat Les seves estructures arquitectòniques són encara gòtiques, bé que revestides de sumptuosa decoració plateresca
Roger II de Comenge
Història
Comte de Comenge.
Fill d’Arnau II de Comenge, el succeí vers l’any 1003 Féu construir la collegiata de Casanova de Burjac El 1026 presidí a Fustinhac una assemblea per decidir si el priorat de Peyrissas depenia o no de l’abadia de Lezat, a la qual féu donació, l’any 1035, de l’església de Sant Vicenç i de l’alou de Vaorra
Manuel Subirana
Cristianisme
Missioner.
Ordenat de sacerdot el 1834 i beneficiat de la collegiata de Manresa, fou company de predicació d’Antoni M Claret a Catalunya i, després del 1850, collaborador seu a Cuba El 1856 començà l’apostolat a Hondures, Guatemala, Nicaragua i El Salvador i organitzà poblats entre les tribus indígenes Hom donà el nom de Subirana a la població on morí
Joan Pau Constanç
Cristianisme
Eclesiàstic i guerriller.
Fou canonge de la collegiata de Ponts i de la seu de Vic 1823 El 1808, durant la guerra del Francès, organitzà un cos militar anomenat La Croada, format exclusivament per religioses i eclesiàstics Publicà Respuesta familiar a las erradas máximas del cura de Porriños sobre el tribunal de la inquisición 1814 i Consideraciones sobre la naturaleza del gobierno constitucional 1827
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina