Resultats de la cerca
Es mostren 1564 resultats
Opera Nazionale Balilla
Militar
Organització paramilitar creada el 1926 pel règim feixista italià, destinada a la formació de la joventut.
Comprenia els balilla 8-14 anys, els avanguardisti 14-18 anys i l’organització per a noies Piccole e Giovani Italiane El nom prové del que hom donà a l’adolescent que provocà l’alçament genovès contra els austríacs
governació de Cofrents
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada al sXVIII pel govern borbònic.
Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Cofrents Comprenia tota la Vall de Cofrents i els termes de Millars, Tous, Quesa, Navarrés i Bicorb, de la Canal de Navarrés Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial
fustanyer | fustanyera
Indústria tèxtil
Teixidor de fustany.
A Barcelona els fustanyers es constituïren en gremi el 1309, sota l’advocació de sant Marc comprenia les especialitats de teixidors, tintorers i batedors i es regia per unes ordinacions tècniques detallades L’ofici feu crisi a mitjan segle XV
baronia d’Escornalbou
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell i monestir d’Escornalbou, vinculada per la corona als arquebisbes de Tarragona (vers el 1166).
Al s XVIII comprenia, a més del monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera, i era sota el govern d’un batlle general de la baronia
baronia d’Alcàsser
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’ Alcàsser
(Horta del Sud).
Fou concedida el 1443 a Joan Català i Sanoguera Passà successivament a les famílies Torres, Figueres, Ferrer, Castellví, Mercader i Núñez-Robres, que la posseeixen actualment
baronia d’Alaquàs
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Alaquàs (Horta del Sud).
La senyoria fou adquirida el 1463 pel vicecanceller del Regne de València, Jaume Garcia d’Aguilar, mestre racional des del 1468 Una besneta seva, Jerònima d’Aguilar, es casà amb Pere Asnar Pardo de la Casta, i llur fill, Joan Asnar Pardo de la Casta, heretà la senyoria o baronia, elevada a comtat per Felip III el 1601 a favor del fill d’aquest, Lluís Pardo de la Casta El comtat fou suprimit en crear-se el marquesat de La Casta, restituint, però, el títol de baró d’Alaquàs 1627
baronia de Maldà i Maldanell
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els llocs de Maldà i Maldanell (Urgell).
Al segle XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d’Albert, baró de Ponts El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala mort el 1679, correu major de Catalunya Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnet Rafael d'Amat i de Cortada Passà als Càrcer i als Vilallonga, barons de Segur
regne de Granada
Història
Últim reducte de l’islam peninsular, que comprenia Almeria i Màlaga.
Amb l’esfondrament de l’imperi almohade, Muḥammad ibn Našr s’independitzà 1231 a Arjona Després de diverses annexions, entrà 1235 a Granada i la convertí 1238 en capital d’un territori que s’estenia des de Tarifa a Almeria Aquest regne, sota la dinastia nassarita, aconseguí de mantenir-se dos segles i mig gràcies a les seves característiques geogràfiques i a l’hàbil política diplomàtica dels governants fou vassall de Castella-Lleó, aliat sovint amb els benimerins contra els castellans i àdhuc amb els catalans tractat entre Muḥammad II i Jaume II, el 1302 Tant la debilitat interna com la unió…
Alt Xúquer
Departament de la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente durant l’ocupació napoleònica.
Tenia la capital a Conca Comprenia un sector de Castella i la Vall de Cofrents, a la zona de llengua castellana del País Valencià El 1810 fou acceptada per Josep I i li fou canviat el nom pel de prefectura de Conca
servei social de la dona
Història
Institució franquista creada el 1940 que obligava totes les dones solteres de més de disset anys a una prestació social.
Comprenia formació religiosa, política i domèstica i prestació al servei de l’estat, normalment en biblioteques, en hospitals o en tasques administratives Continuació del servei paramilitar de la secció femenina de la FET y de las JONS 1937, fou abolit el 1978
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina