Resultats de la cerca

Albert, de nom Albrecht Luitpold Ferdinand Michael, duc de Baviera, es casà amb la comtessa Marie Draskovich von Trakostjan, amb qui tingué dos fills i dues filles Després que el 1969 morís Marie Draskovich, Albert es casà amb la comtessa Marie-Jenke Keglevich von Buzin, que morí el 1983

Filla del comte Sanç I de Castella i d’Urraca Salvadórez, succeí en el comtat de Castella el seu germà Garcia II i en el de Ribagorça el comte Guillem II, cosí germà del seu pare Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d’Aragó mort el 1035, que governà efectivament els seus estats Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa mort el 1060, de qui fou la primera muller, si aquesta, que es deia Major, no era la mateixa filla de Sanç III i d’ella

La primera notícia del castell data del 1228, any en què la comtessa Guillema II de Pallars Sobirà arribà a una concòrdia amb els habitants de la vila, els quals hi havien construït un castell sense el consentiment de la comtessa Aquesta es comprometé a protegir els béns dels vilatans sempre que li lliuressin la potestat del castell i va rebre com a compensació 400 sous de morlà

Filla de Raimon de Sabran, senyor de Cailar i Usès, i de Garsenda de Forcalquier Fou l’hereva del seu avi matern, el comte Guillem VI de Forcalquier El 1193 es casà amb el comte Alfons II de Provença, però el matrimoni no es consumà fins més tard vers el 1204 ella aportà com a dot el comtat de Forcalquier El 1202 el seu avi lluità contra el seu marit i revocà una part de les donacions que li havien fet per raó del matrimoni i les lliurà a la seva germana Beatriu En romandre vídua 1209, exercí la regència del seu fill el comte Ramon Berenguer V, a qui lliurà Forcalquier, i es retirà al…

Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona, comte de Collessano Era persona afeccionada a la música i a les lletres Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540, amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena

Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill del mestre…

Possiblement era cosina germana d’Alfons I de Catalunya-Aragó Fou casada primerament amb el vescomte Pere I de Bearn mort l’any 1153, i després amb el comte Cèntul III de Bigorra mort vers el 1185

Per encàrrec seu escriví en llatí, l’últim terç del sXII, el tractat De amore Els tres llibres de l’obra, codi de l’amor cortès i alhora testimoniatge viu dels costums morals de l’època, gaudiren de gran acceptació Així, a més d’influir en la poesia trobadoresca, donaren lloc a versions al francès, a l’italià i a l’alemany A la literatura catalana del s XIV hom n'aprofità un episodi en el poema anònim salut d’amor i en dugué a terme una traducció, que ens ha pervingut en estat fragmentari

Noble castellana Vídua 1010, governà el comtat amb el seu fill Ermengol III, almenys fins el 1047 Mort el bisbe Eribald d’Urgell, Constança vengué el bisbat, el 1041, a l’arquebisbe de Narbona, Guifré, que en pagà, simoníacament, 100 000 sous i el conferí al seu germà Guillem

Era casada, des del 824, amb Bernat de Septimània, comte de Barcelona i de Tolosa i Carcassona 826-32 i 835-44, de Narbona 828 i de Besiers, Magalona, Nimes i Rosselló i probablement d’Usès, el qual la confinà a Usès En foren fills Guillem abans del 829 i Bernat 841 S’ha fet cèlebre per una obra titulada Manuale , dedicada a l’educació del seu fill Guillem, escrita en 841-43 És un seguit de màximes bíbliques, de lamentacions poètiques mesclades amb detalls autobiogràfics i exhortacions al seu fill