Resultats de la cerca
Es mostren 2088 resultats
síntesi malònica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió derivat dels diversos sistemes malònics malonat de dietil, cianoacetat d’etil, cianoacetamida, propandinitril o derivats monoalquilats d’aquests sistemes, seguida d’hidròlisi i descarboxilació del sistema malònic alquilat o dialquilat així obtingut En definitiva, la síntesi malònica permet la incorporació d’una resta d’àcid acètic en una cadena carbonada i és un dels procediments sintètics de formació d’enllaç carboni-carboni més habituals
Diàleg
Dret
Publicació ciclostilada mensual editada pels estudiants de la facultat de dret de València (febrer del 1961 — març del 1962), amb text bilingüe, però predominantment català.
Tingué la collaboració de diversos professors M Tarradell, J Reglà, R Trias i Fargas fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a “nova generació” valenciana Enric Solà, Alfons Cucó, Lluís Aracil, Manuel Ardit, Rafael Ninyoles, Joan Riera, Eliseu Climent, Josep V Marquès, Vicent Álvarez, Varià Miralles, etc Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors Concret
ciències socials
Sociologia
Conjunt de disciplines l’objecte de les quals és l’estudi dels fenòmens socials des d’una perspectiva científica.
Bé que la realitat social sigui una, cada ciència social n'estudia un camp concret que, a vegades, més que correspondre a una àrea específica d’aquesta realitat, fa referència a una angle o enfocament peculiar des del qual el científic social s’hi aboca Hom considera principalment com a ciències socials l’economia, la demografia, l’antropologia social i cultural, l’etnologia, la sociologia, la psicologia social, les ciències polítiques i la lingüística
patrimoni gènic
Biologia
Conjunt de tots els al·lels d’una població o d’una espècie determinada en un moment concret.
lliure
Futbol
En futbol, defensa que no marca cap contrari concret i que actua preferentment darrere la línia defensiva.
ordre de lliurament
Economia
Volant, imprès, pel qual un proveïdor ordena el lliurament d’unes mercaderies determinades a un destinatari concret.
immanentisme
Filosofia
Doctrina que nega la realitat transcendent i considera l’absolut enclòs en l’ésser concret i limitat.
nom abstracte
Gramàtica
Per oposició a nom concret, substantiu que designa un concepte obtingut per abstracció mental: voluntat, bellesa, etc.
panlogisme
Filosofia
Doctrina que identifica totalment la realitat amb l’intel·ligible, amb la raó.
És l’extrem de l’actitud racionalista, i per això no pot ésser identificat simplement amb el racionalisme, que només estableix la primacia de la raó Bé que hom sol tipificar-lo en la filosofia hegeliana, a partir de l’afirmació de Hegel que només el real és racional i només el racional és real, això no deixa d’ésser discutible pel fet que la raó hegeliana mai no és la raó abstracta, sinó la de l’universal concret
desequilibri
Economia
Situació d’un sistema en el qual les magnituds econòmiques no s’han compensat mútuament i hi ha una tendència a la variació, en el temps, de les variables endògenes al sistema.
La situació de desequilibri pot desencadenar les forces que portin el sistema a una nova situació d’equilibri o pot accentuar les forces contradicctòries que, en no compensar-se, perpetuaran el desequilibri El concepte de desequilibri pot ésser aplicat al sistema econòmic en conjunt o, en concret, a uns determinats aspectes de realitat econòmica Així, hom parla de desequilibris regionals, de creixement desequilibrat, de desequilibri en la balança de pagaments, de mercats en desequilibri, de desequilibris sectorials, etc