Resultats de la cerca
Es mostren 922 resultats
ikurriña
Història
Mot que, en basc, significa bandera, però ha passat a significar únicament la senyera basca, la qual consisteix en una aspa verda amb una creu blanca, sobre fons vermell.
Dissenyada pels germans Arana Goiri, fou estrenada el 1894 i aviat esdevingué un símbol de resistència, que durant la Dictadura de Primo de Rivera gaudí d’una enorme difusió popular, fins al punt que fou reconeguda àdhuc en les comarques basques de l’Estat francès Confirmada aquesta acceptació el 1931 per un dictamen favorable de la Sociedad de Estudios Vascos, fou declarada oficial pel primer govern basc 1936 i utilitzada per les seves milícies republicanes Amb el restabliment de les llibertats democràtiques tornà a ésser emprada de forma oficial el 1977 Des del 1979 es…
Santiago Salvador Franch
Història
Terrorista anarquista.
Sense tenir un ofici definit, mantingué relacions amb el grup anarquista Benvenuto, implicat en l’atemptat contra Martínez de Campos dut a terme per Paulí Pallàs En acció individual, i per venjar la mort de Pallàs, el 7 de novembre de 1893 llançà dues bombes Orsini al pati de butaques del Liceu i causà la mort de vint persones Aconseguí de fugir i no fou detingut fins als darrers dies de desembre, a Saragossa Dins la presó de Barcelona simulà ésser convertit pel jesuïta Goberna, però en ésser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l’11 de juliol de 1894 reafirmà…
Sant Vicenç de Tossa
Art romànic
La primera notícia del lloc de Tossa data del 966, en què el comte Miró féu donació de l’alou de Tossa al monestir de Ripoll La donació incloïa les esglésies de Sant Vicenç i Sant Lionç, i fou confirmada pel comte Borrell II, el 993 L’església de “ Sancti Vicentii de Tursia ” tornarà a tenir importància com a nucli de població en la carta de poblament atorgada per l’abat de Ripoll, Ramon, el 1187 Actualment roman a Tossa la vella església, construïda dins l’antic recinte, durant el segle XIV A mitjan segle XVIII, i essent insuficient l’antic temple, es construí un de nou amb el…
Mare de Déu de Castellgermà, abans Santa Eulàlia (Sarroca de Bellera)
Art romànic
La parròquia de Castellgermà apareix esmentada l’any 1076, en què el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Lavaix la parròquia de Sant Tirs L’any 1082, el mateix comte donava al monestir de Gerri l’església de Santa Eulàlia de Castel Yerman amb l’alou i un home possessió que li fou confirmada en la butlla del papa Alexandre III del 1164, en la qual figurava l’església de Santa Eulàlia de Castrogermano , amb un mas L’any 1286 és documenta de nou el terme quan Arnau Roger I, Arnau de Castellgermà i el fill d’aquest, donaren al monestir de Gerri el delme de les rendes…
deriva dels continents

Representació esquemàtica de la formació dels continents segons la teoria de la deriva dels continents
© Fototeca.cat
Geologia
Teoria basada en la idea que les masses continentals suren en un substrat plàstic i experimenten un moviment de translació.
Formulada el 1912 per Alfred Wegener per explicar els moviments orogènics, es basa en l’observació d’una certa coincidència en la línia de costes d’Àfrica i d’Amèrica Aquesta idea elemental fou perfeccionada per Du Toit, que la volgué fonamentar amb dades estratigràfiques L’energia sortia del mateix moviment de rotació de la Terra la inèrcia deixava endarrerits els blocs de sial respecte al sima a partir del Carbonífer Hom pressuposa, doncs, l’existència d’un sol continent en els temps arcaics, la Pangea En suport d’aquesta teoria hom ha adduït també arguments biològics, basats en la…
Via fora els adormits
Política
Opuscle polític antiborbònic, publicat a Barcelona el 1734, en el qual es reivindica la restitució de les constitucions catalanes abolides per Felip V de Castella.
L’autor —anònim— fingeix l’existència d’una carta de Mr Broak, secretari del plenipotenciari anglès Mitford Crow que havia signat el pacte de Gènova amb els representants catalans, el 1705, i la resposta d’un català cognomenat Vallès És un allegat a favor de les constitucions i de la utilitat comuna que representaria llur restabliment, a més d’una denúncia de l’incompliment del pacte per part dels anglesos, que s’havien compromès a fer respectar aquestes constitucions La publicació d’aquest opuscle, vint anys després de la derrota, prova la persistència de la consciència nacional catalana,…
baronia de l’Albi
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia el castell i la vila de l’Albi.
A mitjan s XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur El baró Acard de Mur i Alemany de Cervelló fou capità general de Sardenya 1413 la seva filla i hereva Violant es casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig Bé que a llur fill, Hug de Cardona i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents d’Hug, que foren els Erill…
ducat d’Híxar
Història
Títol senyorial concedit a Aragó el 1483 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, setè senyor de la baronia d’Híxar i de Lécera, primer comte d’Aliaga (1466).
Al seu besnet Lluís Ferrandis d’Híxar i Ramírez de Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà 1520 ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans del regne d’Aragó El fill d’aquest aconseguí de Felip II de Castella la investidura dels dits ducats 1594, que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als…
Sant Feliu de la Guàrdia (Torroella de Fluvià)
Art romànic
L’antic poblat de la Guàrdia, actualment reduït a un sol mas, és inclòs dins el terme municipal de Torroella de Fluvià, documentat des de l’any 910 La seva església, dedicada a sant Feliu, també ha desaparegut Al segle XII aquesta església fou confirmada com a possessió de Santa Maria de Vilabertran any 1116 En el nomenclàtor d’esglésies del segle XIV de la diòcesi figura com a parròquia Es tracta, però, d’una interpolació, feta amb lletra que deu ésser del segle XV En les llistes de parròquies del segle XVII, aquesta església ja no hi figura L’església era situada a poques…
sotsvegueria de Moianès

Vista de la sots-vegueria de Moianès
© C.I.C - Moià
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia els termes de Moià, Rodors, Ferrerons, Marfà, Calders, Monistrol de Calders, Viladecavalls, Santa Coloma Sasserra i Castellar (Castellterçol, Granera i l’Estany n’eren exclosos i Collsuspina no en formà mai part).
Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava El 1285 és testimoniat un sotsveguer , però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments 1289-1384 la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina