Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
riu d’Abella

Aspecte del riu d’Abella
© MPG
Riu
Curs fluvial de la comarca del Pallars Jussà.
Neix a uns 1300 m d’altitud, dins el sector de la Torre d’Eroles Abella de la Conca, i passa pels termes d’Isona i Conca Dellà, Tremp i Gavet de la Conca, on prop del poble homònim conflueix amb el riu de Conques o Gavet per l’esquerra Té una longitud de 24 km
Perves

Església de Sant Fruitós de Perves
© Jaume Grandia
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que ho fou, fins el 1968, del de Viu de Llevata.
És situat a 1 210 m alt, a la vall de Bellera, al vessant oriental del coll de la Creu de Perves 1325 m alt, que separa les conques de la Noguera Ribagorçana vall de Viu i de la Noguera Pallaresa vall de Bellera De la seva església parroquial Sant Fruitós depèn la de les Esglésies
Els temps tardihercinians
La delimitació dels temps tardihercinians Discordança de l’Estefanià sobre les lidites del Tournaisià Carbonífer inferior, a Surroca Els terrenys detrítics de l’Estefanià cabussen monoclinalment i sense cap plec cap a l’esquerra de la fotografia, tot recobrint un plec de les lidites dreta, blanques en aquest aflorament per causa de l’alteració del seu color negre original Josep Gisbert Els temps tardihercinians són els compresos entre el final de les fases més intenses del plegament hercinià i l’arrasament generalitzat del relleu creat durant aquests plegaments, és a dir, fins a la…
península Salentina
Península
Península del SE d’Itàlia que constitueix l’extrem meridional de la Pulla, i que s’estén al peu de la Murga, entre el golf de Tàrent i les mars Adriàtica i Jònica.
Comprèn la província de Lecce i part de les de Tàrent i Bríndisi, amb uns 5 800 km 2 de superfície i uns 138 km de llargària i 54 km de màxima amplària Formada per materials calcaris, ofereix un paisatge on abunden els fenòmens càrstics dolines i conques superficials La riquesa principal és l’activitat agrícola amb conreus d’oliveres, vinya i cítrics
Gran Conca
Regió del SW dels EUA, amb una extensió que sobrepassa el milió de km2, entre Sierra Nevada i les muntanyes Wasatch (Rocalloses).
S'estén pels estats d’Idaho, Utah, Oregon, Nevada, Califòrnia i Arizona És formada per una sèrie de conques i per rengleres de muntanyes constituïdes per materials volcànics i sedimentaris És una regió molt àrida, on hi ha la vall de la Mort i el Gran Llac Salat Les ribes occidental i oriental, més humides, no arriben als 300 mm de pluja anuals
serra d’Espina
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE (1 405 m alt.), formada per anticlinals triàsics, estesa entre la serra de Montalgrau i el coll d’Arenillas.
Separa les conques del Millars i del Palància i és continuada per la serra d'Espadà vers la Plana La cobreixen pinedes, carrascars i garrigues, aprofitades per la ramaderia la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població Pina, Figueres, Pavies Alt Palància i Montant, Vilanova de la Reina i la Font de la Reina Alt Millars
epirogènesi
Geologia
Moviment tectònic d’elevació i d’enfonsament de grans extensions de l’escorça terrestre que no produeix cap plegament ni origina noves estructures en les roques.
Normalment s’ha produït un procés d’enfonsament que condueix a la formació de geosinclinals, acompanyat d’algunes oscillacions, i un procés de formació de grans conques intercontinentals Molts autors coincideixen a afirmar que després de cada període orogènic orogènesi hi ha un moviment epirogènic d’elevació que posa al descobert els plegaments que han estat iniciats en els geosinclinals
Introducció al coneixement de les unitats tectòniques terciàries dels Països Catalans
Durant l’orogènia alpina, a l’era terciària, es produïren les deformacions que donaren lloc a les serralades més importants de l’actualitat Aquestes deformacions van ser el resultat de la collisió de diverses plaques litosfèriques En el contacte entre les plaques eurasiàtica i africana van formar-se la Serralada Bètica, els Pirineus, els Alps, l’Himàlaia que, amb altres, formen el cinturó orogènic alpino-himalaienc, format simultàniament al tancament de la mar de Tetis i, com a conseqüència de les deformacions a l’interior de les plaques esmentades, també van formar-se altres orògens, menys…
energia geotèrmica

Energia geotèrmica utilitzada per a calefacció domèstica i industrial
© Fototeca.cat
Geologia
Energia
Energia provinent dels jaciments d’aigua calenta i vapor, conseqüència de l’activitat tèrmica de l’interior de la Terra.
Si estan situats en conques sedimentàries són generalment de baixa temperatura de 60 a 150° C i poden ésser utilitzats per a calefacció domèstica, industrial i agrícola Quan es troben en zones d’activitat volcànica o tectònica recent, l’aigua està en forma de vapor o salmorra a 200-300° C i és utilitzable en centrals geotèrmiques per a la producció d’energia elèctrica
Castellfollit del Boix
Castellfollit del Boix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit amb l’Anoia; ocupa un conjunt de relleus oligocènics, en bona part tabulars, que formen la divisòria entre les conques del Llobregat i de l’Anoia.
Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i Sant Pere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina