Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
òstracon
Arqueologia
Tros de terrissa (en un principi el terme significava ‘conquilla’) emprat a Grècia per a inscriure el nom de la persona destinada a l’ostracisme.
A Roma n'han aparegut exemplars al turó anomenat Testaccio A Egipte on han estat trobats la majoria, els òstracons s’empraren com a rebuts d’imposts o consums També han estat conservats en aquest material d’escriptura altres documents, lletres, pregàries i alguns fragments literaris
musclo zebrat
Musclo zebrat
© Món Verd
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de conquilla triangular de 3 cm de llargada màxima, amb ratlles clares i fosques alternes, bé que molt polimòrfica, de la família dels mitílids.
Originària de les mars Càspia i Negra, actualment és una espècie invasora a l’Europa occidental, on viu tant en estuaris, com en rius i llacs Competeix amb el zooplàncton i amb les nàiades autòctones pels recursos alimentaris i afecta així les xarxes alimentàries naturals La densitat de les seves colònies produeix canvis en els substrats i obstrucció d’infraestructures, per la qual cosa la seva proliferació té efectes en els sectors energètic, agrícola i turístic A Catalunya se'n detectà la presència a l’Ebre el 2001, i de llavors ençà ha proliferat molt riu amunt Des del 2006 l’Agència…
giròcer
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes fòssils de l’ordre dels nautiloïdeus, de la família dels giroceràtids, amb la conquilla formada per una espira independent o per unes quantes.
barrina
Barrina (Turritella exotica)
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, de la subclasse dels prosobranquis, que tenen la conquilla allargada (de 5 a 10 cm), estreta i punxeguda, amb nombroses voltes en espiral.
Les barrines habiten a totes les mars, en fons de sorra o de fang
mànec
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels solènids, de conquilla tubiforme, recta i truncada a ambdós extrems i d’uns 12 cm de llargada.
El cos és cilíndric, amb un peu molt llarg i musculós Habita, colgat a la sorra de les platges, a la zona intermareal, en posició vertical excava galeries de més d’1 m de profunditat, on es refugia en cas de perill És comestible i molt apreciat
helícids
Malacologia
Família de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels estilomatòfors, amb la conquilla helicoide, generalment dextrorsa, el cap amb quatre tentacles cilíndrics i el peu allargat i ovalat.
Són hermafrodites insuficients Habiten en llocs humits, rics en vegetació, i són perjudicials per als conreus N'hi ha nombroses espècies repartides per tot el món Molt corrents als Països Catalans, hi són coneguts amb el nom de cargols
bronze
Art
Tecnologia
Aliatge de coure i estany que conté d’un 8 a un 40% d’aquest darrer, sovint amb petites proporcions d’altres elements.
Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom l’emprà per a…
llima
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels anisomiaris, de la família dels pectínids, de 2 a 2,5 cm de llargada i amb la conquilla de color vermell brillant.
Es troba a la Mediterrània, a sota de les pedres, des de la superfície fins a uns 50 m de profunditat
hildocer
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes fòssils, de la família dels harpoceràtids, amb la conquilla discoide, nombroses costelles simples amb el perístoma adaptat i la quilla vorejada per dos solcs profunds.
Les seves espècies es troben en el Liàsic superior
cor de bou
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de conquilla, de la subclasse dels eulamel·libranquis, cordiforme, d’uns 8 cm de diàmetre, amb l’àpex retorçat en forma d’hèlix i les dues valves iguals.
És de color groc rosat o castany Viu en fons fangosos, i la seva carn és comestible