Resultats de la cerca

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona  i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral,…

Manifiesto de los Persas, crida d’un grup de conspiradors absolutistes espanyols contra el sistema constitucional

Reforma constitucional a Txecoslovàquia, que esdevé estat federal i inicia el moviment de liberalització conegut com la primavera de Praga

Com a conseqüència de l’aixecament, que reeixí, hom restablí la Constitució del 1812 i s’inicià l’anomenat Trienni Constitucional

El president Hery Rajaonarimampianina va superar una greu crisi institucional en rebutjar la seva dimissió el Tribunal Constitucional, que fou votada pel Parlament Rajaonarimampianina, que havia arribat al poder al gener del 2014, va ser acusat pels diputats opositors "d'alta traïció" i "violació de la Constitució", denúncies que el Tribunal Constitucional va argumentar que no tenien cap mena de fonament La votació parlamentària, impulsada per la formació MAPAR, de l'expresident Andry Rajoelina, va confirmar la feblesa política de Rajaonarimampianina, que només té el…

Succeí el seu pare, Òscar I El 1865 atorgà al país un règim constitucional que substituïa l’antiga representació per braços per un parlament compost de dues cambres electives

La dialèctica política del Sexenni comprèn quatre fases juntes revolucionàries i govern provisional, monarquia constitucional Constitució del 1869 i regnat d’Amadeu I, república del 1873 , i república del 1874

Exercí a Ponts Noguera 1953-58, Tarragona 1958-70 i Barcelona des del 1970 Entre el 1975 i el 1980 fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya Des del 1981 fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari, i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres 1983, i pertangué a la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat de Catalunya President del Consell Social de la Universitat de Barcelona en 1986-1999, formà part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, institució en la qual ingressà com a membre numerari el 1988 Publicà…

Llicenciada en dret 1987 per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, amb un postgrau en Hisenda Autonòmica i Local a la Universitat de Barcelona 1990-91 i un màster en Dret Autonòmic a la UAB 1987 Exercí com a tècnica superior de l’Administració de la Generalitat 1989 i, posteriorment, fou cap de Secció de Recursos de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Indústria i Energia 1990-94 Des del 1994 ha estat advocada de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional i participà en la defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Professora associada de…