Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
Tarṭūs
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Tarṭūs, Síria, situada entre Latakia i Trípoli, davant l’illa d’Arwād, és centre agrícola i port pesquer.
Antiga Antàrados fenícia, fou anomenada Constantina 346 i posteriorment Tortosa pels croats, que la conqueriren sota el comandament de Guillem II de Cerdanya i del seu oncle Ramon IV de Tolosa 1101 Plaça forta dels templers, que hi resistiren l’atac de Saladí 1188, fou represa pels musulmans 1291 Hi resten la fortalesa croada, les muralles i la catedral gòtica, convertida després en mesquita És centre agrícola i port pesquer
Agro Pontino
Regió
Territori del Laci, a la província de Latina, Itàlia, entre els monts Lepini i Ausoni i la mar Tirrena (800 km 2
).
Antiga bufera originada per un aixecament de la costa en el quaternari, separada de la mar per unes dunes, es convertí en un aiguamoll A partir de l’any 1928, hom féu la bonificació de la zona, actualment convertida en una plana fèrtil, amb conreus de cereals, plantes industrials, farratge i horta Hi foren establertes les noves poblacions d’Aprilia, Pomegia, Pontinia, Sabaudia i Latina, capital de província
Revista de Sabadell
Publicacions periòdiques
Publicació fundada a Sabadell, l’any 1884, per Manuel Ribot i Serra.
Inicialment quinzenal, fou convertida en diari vespertí el 1886 Fou la primera publicació sabadellenca que dedicà un espai regular a articles en català, llengua en la qual fou redactada totalment a partir de l’agost del 1932 Milità dins un catalanisme moderat i catòlic a més de notícies, publicà articles científics i literaris Entre els seus collaboradors es destacà Agnès Armengol de Badia Deixà de publicar-se pel gener del 1935
Zaida
Història
Princesa musulmana, muller de Fath al-Ma’mun, fill d’al-Mu‘tamid de Sevilla.
Durant el setge almoràvit als territoris abbadites, fou enviada a refugiar-se al castell d’Almodóvar, sota la protecció d’Alfons VI de Castella-Lleó Vídua i convertida en amant del monarca castellanolleonès, es batejà, amb el nom d’Isabel Fou mare de l’infant Sanç, mort a Uclés 1108 Els amors de la mora Zaida amb Alfons VI foren un dels temes preferits de la joglaria castellana
Helena
Història
Emperadriu romana.
Era criada d’una fonda quan Constanci I Clor la prengué com a concubina d’ella tingué un fill, Constantí I el Gran, el qual, arribat al poder, conferí a la mare el títol d’Augusta Convertida al cristianisme 313, féu construir basíliques a Roma, Constantinoble i a Terra Santa La llegenda li atribueix el trobament de la creu de Crist La seva festa se celebra el 18 d'agost
Nolasc Valls i Martí
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Emili Casals i Camps, continuà la seva acadèmia de dibuix i pintura de Barcelona, després convertida en Acadèmia Valls 1926 Hi estudiaren, entre altres, JO Jansana, Joan Montcada, Modest Cuixart i Antoni Tàpies Com a creador, conreà tots els gèneres amb precisió acadèmica i féu diverses exposicions des del 1917 Fill de l’escriptor i banquer Josep Maria Valls i germà del també escriptor Magí Valls
plagues d’Egipte
Bíblia
Flagells divins amb què Moisès obligà el faraó a deixar sortir d’Egipte el poble d’Israel.
Al principi, potser la tradició anomenava així només la mort del primogènit del faraó S'hi van afegir altres flagells llagosta, pedregada, epidèmies L’aigua convertida en sang, al principi era només un senyal, com el bastó convertit en serp La celebritat que els fets tenien en la tradició religiosa d’Israel va conduir, per un procés complex d’amplificació i de redacciómidraš, al nombre conegut de les deu plagues d’Egipte
Baden
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Àustria, a Àustria, vora el riu Schwechat al sud de Viena.
Estació balneària fonts d’aigües sulfuroses El centre termal fou ja anomenat pels romans Aquae Pannonicae Escollida com a residència d’estiu de l’emperador del Sacre Imperi, Baden gaudí d’una fama extraordinària com a estació balneària des de la fi del s XVIII, fama que s’incrementà amb la construcció del ferrocarril 1841 Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada per l’exèrcit soviètic i convertida en el seu quarter principal
Sant Joan Baptista de la Bassa (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb l’antic portal adovellat, ara convertida en un celler Arxiu Gavín L’antiga església de Sant Joan Baptista, avui dia sense culte i convertida en un celler, ara forma part d’un habitatge del nucli urbà de Banyuls de la Marenda És situada al sector de migdia i a l’esquerra de la Bassa, nom que es dona a la riera de Vallòria prop de la seva desembocadura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 54” N - Long 3° 7’ 49,2” E Història L’església de Sant Joan de la Bassa és esmentada en època tardana L’any 1361 Francesc Domènec de…
Ruscino
Ciutat
Ciutat ibèrica i després romana que correspon a Castellrosselló, dins el municipi de Perpinyà (Rosselló).
Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina