Resultats de la cerca

Bàsicament hom empra dos sistemes de treball apartar la neu cap a un costat o cap a ambdós costats de la màquina mitjançant les pales que duu al davant, o bé, per mitjà d’un sistema mecànic turbina, centrifugadora, etc, polvoritzar la neu i projectar-la fora del camí

Hom distingeix les fórmules trobades per Neper 1614 que donen el valor de tg 1 / 2 A + B, tg 1 / 2 a + b, tgs41/ 2 A - B, tg 1 / 2 a - b i les de Delambre i Gauss 1808, que relacionen els angles d’un triangle esfèric amb els costats oposats

El dors és grisós, i el ventre blanc, amb els costats d’un gris rogenc té set feses branquials a cada costat del cap És vivípar i ictiòfag Viu a una gran profunditat al Pacífic, a l’Atlàntic i a la Mediterrània, i hom no creu que sigui perillós per a l’home

L’església parroquial, romànica, és emmerletada en un dels costats al s XI era del monestir d’Arles passà, successivament, el 1139 al capítol d’Elna, el 1163 al monestir del Camp i el 1273 a la senyoria de l’infant Jaume Al nord del poble hi ha el dolmen anomenat la Cabana del Moro

Representa el criat astut, amic dels cants i de la música, que es burla dels seus senyors i ajuda els joves enamorats Porta una mena de lliurea blanca i pantalons blancs, amb ratlles verdes al davant, als costats, als braços i també als pantalons Sembla que el nom ve del mot italià briga , ‘engany’

Situada a la vora de la mar Bàltica, és ciutat portuària, amb installacions i dàrsenes a ambdós costats del fiord de Kiel, a l’extrem oriental del canal de Kiel Nucli industrial, amb drassanes, tallers de material ferroviari, indústries derivades de la pesca, cerveseres i tèxtils Centre d’ensenyament superior Universitat Christian-Albrechts-Universität Kiel, fundada el 1665

És un punt de retrocés de primera espècie si existeix un entorn U´ de P tal que els punts de C ∩U´ són repartits entre els dos costats de T , i és un punt de retrocés de segona espècie si són al mateix costat respecte a T Un punt de retrocés és anomenat també cúspide o punt cuspidal

És format ordinàriament per dues barres paralleles que formen els costats i sostenen una tela sobre la qual es posa la màrfega, el matalàs, etc, les quals descansen sobre quatre petges encreuats en aspa, tant els dos del cap com els dos dels peus, i subjectes cada parell amb un pern per a poder-se plegar

En nombre de 6, 8 o més, sobresurten en sentit radial de la paret endodèrmica Poden ésser complets primaris, que se solden a la paret de l’estomodeu o incomplets secundaris i terciaris filament Al llarg de la paret porten feixos musculars longitudinals que formen sobre un dels costats una banderola els septes gàstrics allotgen també, sota llur gastroderma, les gònades

Llur característica més important és la prolongació del morro en una làmina plana, horitzontal, que té als costats una sèrie de dents fortes agudes, perpendiculars a l’eix de la dita làmina Utilitzen aquesta eina per a remoure el fang en cerca de llur aliment, constituït per animals bentònics A la Mediterrània només arriben individus perduts de l’espècie P pectinata