Resultats de la cerca
Es mostren 765 resultats
Sant Cugat de Gavadons

Vista exterior de l’església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Antic poble
Antic poble del municipi de Collsuspina (Moianès), situat dalt la serralada de ponent de la plana de Vic, a 1.008 m alt..
L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril
Club Nàutic Llançà
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Llançà.
Fundat al juliol del 1966, inicià la construcció d’un pantalà l’any següent Amb el pas dels anys esdevingué el port esportiu i pesquer del municipi, inaugurat el 1991 Practica la vela lleugera, la vela de creuer i la vela llatina, i també la pesca esportiva i activitats subaquàtiques Organitza diverses regates, entre d’altres, la regata de vela lleugera Trofeu Festes Verge del Carme – Memorial Jordi Canal Participa en el Campionat de Catalunya de fotografia submarina en apnea
Eusebi Bertrand Serra

Eusebi Bertrand Serra
Enciclopèdia Catalana
Vela
Economia
Política
Regatista, armador, dirigent esportiu, polític i empresari.
Fou un dels fundadors del Club Nàutic de Barcelona l’any 1909 Posteriorment formà part del Reial Club Marítim de Barcelona com a regatista de creuer i com a armador, i arribà a tenir fins a deu embarcacions Instituí la Copa Eusebi Bertrand d’Esgrima i fou president de la Federació Catalana d’Esgrima 1931-33 Per altra banda, fou un dels industrials tèxtils més importants de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga Regionalista Fou diputat a les Corts 1909-27
Eusebi Bertrand Batlló
Vela
Regatista.
Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, destacà en classe snipe patronejant l’ Ardilla II Guanyà el Campionat d’Espanya de l’especialitat 1950 amb Francesc Llobet com a proer, i fou tercer al Campionat d’Europa 1950 En classe dragon, fou campió d’Espanya 1970,1974, a bord del Neluca , i subcampió 1968 També navegà en classe creuer amb el 6 m FI Tritonazo i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 en la classe 55 a bord del Posillipo III
San Martín de Frómista
Monestir
Monestir benedictí situat al municipi de Frómista, a la província de Palència, Castella i Lleó.
Fou fundat al s XI per Nuna, vídua de Sanç el Major de Navarra Al s XII fou unit a San Zoilo de Carrión com a dependència de Cluny Situat al camí de Sant Jaume de Galícia, només en resta l’església, restaurada al s XIX, de tres naus i creuer sense sobresortir de la planta Els campanars són dues torres cilíndriques on hom pot veure influències del romànic pirinenc d’altra banda, el cimbori influí en els de les esglésies romàniques castellanes posteriors
Víctor Maria Concas i Palau
Història
Política
Almirall i polític liberal.
Fou destinat a Cuba 1867-72 i les Filipines 1874-78 Participà en la batalla de Santiago de Cuba 1898, en la qual fou ferit i fet presoner, comandant el creuer “Infanta María Teresa”, que perdé Això li comportà un procés, en el qual fou absolt Fou senador per Tarragona i les Balears, ministre de marina als governs de Segismundo Moret 1905-06 i 1909-10 i senador vitalici 1912 i conseller d’estat És autor, entre altres obres, de La escuadra del almirante Cervera 1900
portaaeronaus
Transports
Nom genèric amb el qual hom designa diversos tipus de vaixells destinats al transport i la utilització d’avions i helicòpters.
Una gran part de la superfície de la seva coberta és especialment adaptada a les funcions d’aterratge i d’envol Els portaaeronaus de dimensions més grans són anomenats portaavions L’any 1996 només disposaven de portaaeronaus Espanya, la Gran Bretanya, França, Itàlia i l’Índia L’armada espanyola estava equipada amb un únic portaaeronaus, el Príncipe de Asturias el Regne Unit tenia tres portaaeronaus de la classe Invincible la marina francesa en tenia dos de la classe Clemenceau Itàlia disposava d’un antic creuer antiaeri reconvertit, i l’Índia de dos antics portaaeronaus britànics
popa
Transports
Part del buc d’una embarcació que el tanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó.
La popa, que ha de tenir una forma adequada des del punt de vista hidrodinàmic i ha de facilitar l’acció del timó i de l’hèlix o de les hèlixs, respon a diferents solucions constructives, les més importants de les quals són la de creuer, la de violí, la quadrada, la rodona i la de cul de mona La popa de creuer , apareguda el 1912 a Anglaterra i emprada en els vaixells de guerra, es caracteritza pel fet de no tenir llançament sobre la línia de flotació és a dir, que no és més sortida de la part de coberta que els codasts i pel fet que la seva obra viva és ampla i…
Sant Esteve de Castellet
Església
Església romànica del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques.
L’edifici L’església, que es troba en bon estat de conservació, data del segle XI, però va ser modificada posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XIX Consta d’una nau rectangular amb una capçalera trevolada a l’est, amb un absis i dues absidioles semicirculars L’absis, més gran i de més alçària que les absidioles, s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral L’espai entre els absis, a manera de creuer, és format per quatre arcs semicirculars i adovellats, que arrenquen d’un fris senzill L’arcada de la nau i la de l’absis central són més altes que les de les absidioles laterals Cada…
El monestir de Sant Feliu de Guíxols
Art gòtic
El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, avui parròquia de la vila, és més conegut per l’anomenada Porta Ferrada, exemple singular a Catalunya d’un cos d’edifici noble d’abans del romànic –potser el mur de la galilea o nàrtex del primitiu temple conventual del segle X, la hipòtesi més versemblant, o tal vegada la façana de l’antic palau abacial–, que no pas per l’església actual, un temple gòtic per al qual el 15 de maig de 1338 el bisbe de Girona Arnau Mont-rodon va atorgar indulgències a tothom qui collaborés econòmicament o amb treball personal i aportació de materials en la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina