Resultats de la cerca
Es mostren 1892 resultats
baptisme
Cristianisme
Primer dels set sagrament consistent en un ritu d’ablució unit a unes paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de l’Església del Crist i reneix espiritualment.
Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…
alfa i omega
Alfa i omega. Complement de l’anagrama de Crist, en un mosaic d’un sepulcre del segle V
© Fototeca.cat
Cristianisme
Segons l’Apocalipsi, símbol de Jesucrist, principi i fi de tota la creació.
Aquest concepte es troba, també, en l’epístola de Pau als Colossencs i en altres indrets del Nou Testament
monotelisme
Cristianisme
Doctrina que defensa una única voluntat en Crist.
Sorgí, al s VII, del monoenergisme unitat d’energia o d’operació i representava una nova forma de monofisisme, dins el corrent neocalcedonià que intentava de compaginar les doctrines monofisites amb les afirmacions del concili de Calcedònia Es difongué amb l' Ekthesis , obra redactada pel patriarca de Constantinoble Sergi i promulgada per l’emperador Heracli El monotelisme fou condemnat pel concili III de Constantinoble 680-681
teandrisme
Cristianisme
Doctrina teològica relativa a les accions teàndriques de Crist.
kírie
Música
Cristianisme
Cant inicial de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…
Rafael Bastardas i Parera
Pintura
Pintor, fill d’Albert Bastardas i Sampere.
Conreà les tendències figurativa, abstracta i pop, i es dedicà al vitrall Corbera de Llobregat i al cartell Formà part del cercle Maillol També es dedicà a la investigació de la història de l’art i s’especialitzà en les figures medievals del Crist crucificat La representació del Sant Crist al taller d’Erill 1977 premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC 1976, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya 1978, Els davallaments romànics a Catalunya 1980, etc
teàndric | teàndrica
Cristianisme
Dit d’un ésser o d’un obrar que és alhora diví i humà.
Aplicat d’antuvi a certes accions de la vida de Crist, on resplendeix la seva divinitat, el terme és aplicat també a tots els actes de Crist sense cap excepció, i, per extensió, a les institucions religioses vinculades a ell, com és ara les Sagrades Escriptures, l’Església, els sagraments El mot, creat Θεανδρικαì ‘ενέργειαι pel Pseudo-Dionís, fou utilitzat sovint en sentit monofisita, però Màxim el Confessor el defensà com el terme que expressava millor la unió i interacció de les dues natures de Crist
Apol·linar de Laodicea
Cristianisme
Bisbe de Laodicea.
Autor de diverses obres de teologia, sobretot de cristologia S'oposà tenaçment a l’arrianisme tot afirmant la divinitat de Crist Havent donat per suposada la tricotomia antropològica cos, ànima, esperit, ensenyà que en Crist aquest tercer element no existia, sinó que era substituït pel logos diví Se'n seguia que en Crist no hi havia la natura humana completa La seva doctrina cristològica fou condemnada explícitament per dos sínodes romans i, finalment, pel Concili de Constantinoble 381 Ell i els seus seguidors se separaren de l’Església
satisfacció
Cristianisme
Reparació feta a Déu de la pena merescuda pel pecat.
El terme jurídic fou aplicat per Anselm de Canterbury a la redempció, en el sentit que la mort de Crist era una satisfacció vicària suficient i plena de condigno deguda a la justícia divina, satisfacció que era possible gràcies a la natura humana de Crist sense pecat i a la seva unió hipostàtica amb la segona persona de la Trinitat La mort de Crist no era ja considerada una redempció pagada al diable concepció antiga, sinó un deute pagat a Déu Pare Tot i la crítica de sant Bernat, l’escolàstica l’acceptà amb matisos diversos La teoria fou rebutjada per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina