Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
Martí Maiol
Pintura
Pintor.
Un dels primers documentats a Mallorca Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d’influència italiana Pintor decorador d’escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle Collaborà amb Cavaller a les pintures de Bellver, el 1309 Decorà la catedral de la ciutat de Mallorca 1328-29 Els seus fills foren també pintors Pere, Bernat i Martí , dit el Jove La seva filla es casà amb el pintor Daurer
Jaume Brugaroles i Sivilla
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant projectista de brodats i director d’una acreditada manufactura barcelonina.
Fundà i dirigí “La Bordadora” 1888, periòdic dedicat a l’art de l’agulla publicà també una Guía consultiva del pintor decorador 1894 Exercí càrrecs directius al Centre d’Arts Decoratives 1894 i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896 fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09 Els darrers anys del s XIX collaborà en exposicions d’arts decoratives i decoració d’habitacions, i hi obtingué diversos premis
Jordi-Lluís Ducet i Pons
Pintura
Pintor.
Fill d’emigrants catalans a l’Argentina, treballà com a dibuixant, decorador i escenògraf A l’Argentina guanyà diversos premis, entre els quals el Georges Braque 1964 El 1969 viatjà a Nova York, i el 1972 a Mèxic, ciutats on exposà posteriorment Des del 1975 residí a Barcelona La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l’abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic Utilitzà sovint el collage
Franco Albini
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i dissenyador italià.
Oposat als corrents del Novecento italià, es plantejà audaços problemes d’espai i de llum Una de les seves obres, els magatzems Rinascente, a Roma 1958-61, fou molt discutida Entre les seves construccions per a museus, en les quals ha sobresortit també com a decorador, cal destacar el Palazzo Bianco , a Gènova 1951, i el projecte d’un museu d’art egipci, al Caire Participà en diversos projectes urbanístics En el camp del disseny s’especialitzà en el moble, sobretot en el moble metàllic
Antoni Samarra i Tugues
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Autodidacte Es traslladà a Barcelona 1901, on estudià a l’Ateneu Obrer i entrà a treballar al taller de l’escultor decorador Dídac Massana Féu una exposició individual a la Sala Parés, apadrinat per IIglésias i JPous i Pagès L’any següent exposà a la Paeria de Lleida Els seus dibuixos i pintures, preferentment paisatges i notes de petit format, s’inscriuen en l’àmbit del postmodernisme El Museu Morera de Lleida en posseeix una mostra representativa També fou autor de l’obra teatral Un punt lluminós
Claude Autant-Lara
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974
Ramon Nonat Comas i Pitxot
Història
Erudit.
Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins el 1883 Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i collaborà en publicacions culturals com la “Illustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya” Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX 1901, Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona 1913
Louis-Jacques Mandé Daguerre
©
Pintura
Inventor i pintor francès.
Inicià les seves activitats com a decorador en muntatges d’òperes El 1822, juntament amb Bouton, inaugurà a París el diorama El 1826 entrà en contacte amb Niepce, i durant el període 1829-33 treballaren plegats en el perfeccionament del procés heliogràfic per a fixar les imatges, mètode que anteriorment havien investigat per separat Després de la mort de Niepce, continuà experimentant i descobrí un procediment daguerreotípia que fou patentat i comercialitzat per l’Académie des Sciences de París 1839 en canvi d’una pensió vitalícia per a ell i els seus hereus
Satyajit Ray
Cinematografia
Director cinematogràfic indi.
Procedent de família d’artistes, treballà com a decorador i publicista Rebé una gran influència del seu amic Rabindranath Tagore i, el 1951, arran de conèixer JRenoir, realitzà el seu primer film Pater Panchali ‘La queixa del corriol’, 1952, que juntament amb Apur sansar ‘El món d’Apur’, 1954 i Aparajito ‘L’invencible’, 1957 forma una trilogia A més, en aquest tipus de cinema literatura que li és propi, cal destacar Kanchenjungha 1962, Mahanagar 1963, Charulata 1965, Nayak 1966, Pratidwandi 1970, Jai baba felunath 1978, Sadgati 1982, Ghare-Baire 1984, etc
Robert Rauschenberg
Pintura
Pintor nord-americà.
Després d’estudiar amb Josef Albers 1948,féu la primera exposició el 1951, i des del 1955 collaborà com a decorador i dissenyador de Merce Cunningham Rebé el primer premi de pintura a la Biennal de Venècia l’any 1964 A partir del 1951, pintà segons l’expressionisme abstracte i derivà vers les pintures combinades combined paintings , a les quals incorporà la vida real mitjançant el collage fotogràfic Més endavant, féu performances , happenings , assemblages i experimentà amb nous materials La seva obra ha estat capdavantera del pop-art
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina