Resultats de la cerca

Titulat a Barcelona el 1936 Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys cinquanta o seixanta Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d’alcalde d’urbanisme, degà del Collegi d’Arquitectes 1957-71 i director diversos anys del Cercle de Belles Arts

Passà als Lapeña i als San Cristóbal

Durant la República milità en el partit regionalista i fou regidor de l’ajuntament de Palma Després de la guerra entrà en contacte amb el grup democratacristià de Jiménez Fernández i el 1962 assistí a la reunió de l’oposició a Munic Com a advocat gaudí d’un gran prestigi Tractadista de dret civil balear, tingué una actuació destacada en defensa del dret foral al congrés de Saragossa 1947 Fou degà del Collegi d’Advocats de Balears 1956-61

Era canonge i degà de l’església de Tarassona quan fou elegit bisbe de Vic 1387 Assistí com a ambaixador del rei catalanoaragonès a la coronació del rei de Navarra El seu pas per Vic fou molt accidentat a causa del cisma d’Avinyó, i els canonges instaren el papa Benet XIII perquè fos tret de Vic El papa el nomenà bisbe de Tarassona el 1392 i cardenal el 1397, i li encarregà moltes missions diplomàtiques

Estudià clínica amb el doctor Robert i bacteriologia amb Jaume Ferran, del qual fou un dels deixebles més importants Professor de patologia i clínica mèdica de la Universitat de Barcelona des del 1905, el 1920 n'obtingué la càtedra el 1924 fou degà de la facultat de medicina Els seus nombrosos treballs versen preferentment sobre la tuberculosi és autor d’un Tratado de patología y clínica médica , en quatre volums, escrit en collaboració amb Royo Vilanova

El 1921 l’escolapi Eusebio Millán introduí la pràctica del bàsquet entre els alumnes pel seu valor pedagògic Aquest fet propicià el pas d’aquest esport de l’escola a l’àmbit competitiu De l’escola sorgí el Club Esportiu Laietà, reconegut com el degà del basquetbol català, i es treballà en la realització d’un primer campionat el 1923, a l’Estadi Català de Montjuïc, que posteriorment fou reconegut com el primer Campionat de Catalunya

Des del 1870 residí a Xile, on estudià Amplià estudis a París 1886-92 Professor de química orgànica de la Universidad de Santiago, de química inorgànica a l’Escuela de Farmacia 1894 i de química i mineralogia a l’Instituto Pedagógico 1907-32, fou degà de la facultat de ciències de la Universidad de Chile i director 1934 de l’Escuela de Química y Farmacia Publicà Química orgánica introducción histórica 1904 i La obra de Berthelot 1929

Llicenciat en dret 1839, fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846 degà de la facultat de dret 1871-94 i del Collegi d’Advocats 1859, 1868 i 1870 Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País 1877-83 i la representà en el senat Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del conservatori de València Publicà Elementos de derecho natural 1887-88

Té com a precedent l’Agrupació de Doctors matriculats de Catalunya, el qual després del Congrés de Doctors celebrat a Barcelona el 1915 es constituí definitivament al maig del 1919 En fou el primer degà president Àlvar Esquerdo El 1920 prengué el nom de Collegi de Doctors matriculats de Catalunya, i el 1924, sota la dictadura de Primo de Rivera fou rebatejada com a Collegi de Doctors matriculats del Districte Universitari de Barcelona Durant la Segona República i la Guerra Civil menà una existència molt migrada Ressorgí l’any 1943 El 1989 fou sotmesa a una refundació, i fou…

Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Collegi de Notaris de Barcelona 1981-83 Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l’avantprojecte de reforma de la successió intestada i les llegítimes a Catalunya 1987-90 i fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor, entre altres obres, de Comentaris al codi de Successions de Catalunya, en la part de successió intestada 1994, i Dret hipotecari