Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
ligeids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels hemípters heteròpters amb el cos allargat i deprimit per sobre, el cap triangular i proveït d’un llarg agulló format per tres o quatre artells i amb antenes llargues i filiformes.
Inclou unes 2000 espècies, de colors foscs i règim herbívor, entre les quals es destaquen les del gènere Lygalus , que és molt perjudicial
L’analfabetisme
Segons la UNESCO, analfabet és la “persona incapaç de llegir i escriure, encara que entengui una exposició simple i breu de fets relacionats amb la seva vida quotidiana” L’analfabetisme és, sobretot, resultat d’una escolarització insuficient, present o passada, i les seves taxes se solen calcular sobre el total de població de més de 15 anys Tradicionalment, la despesa en educació no s’ha considerat rendible, i ha estat vista més com a consum que com a inversió Avui, s’ha demostrat que l’educació és part de la infraestructura, un factor bàsic de desenvolupament econòmic i social Però els…
poll comú
Poll comú
© Fototeca.cat
Entomologia
Anoplur de la família dels pedicúlids, d’uns 2 mm de longitud, amb el cos deprimit, de color groc fosc i cobert d’una cutícula resistent, aparell bucal picador xuclador i potes amb molts pèls i acabades en una ungla.
Són animals cosmopolites i viuen paràsits sobre el cos de l’home i s’alimenten de la seva sang Hom hi distingeix dues subespècies Phumanis capitis , que viu al cap de l’home, adherit als pèls, i Phumanis corporis , que viu en els vestits de l’home i passa a la pell quan vol xuclar sang Són molt perillosos, car poden transmetre diverses malalties, com la febre recurrent, i els microbis que hi ha en el poll poden passar a través de la pell mitjançant petites ferides que es produeix l’home en gratar-se, o bé a través dels excrements dels polls Altrament, el poll provoca pruïja i a vegades…
clitocibe
clitocibe Clitocybe dealbata
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Nom de diverses espècies de bolets del gènere Clitocybe, d’hàbitats i morfologies molt variats, de barret deprimit o en forma d’embut, amb el marge involut, de vegades estriat, i làmines més o menys arquejades, decurrents, primes, denses i generalment pàl·lides.
Diversos clitocibes de color blanc provoquen intoxicacions Ateses les dificultats per diferenciar les espècies, cal rebutjar tots els clitocibes de color blanc Es poden confondre amb el moixernó blanc Clitopilus prunulus , que té la carn esmicoladissa i les làmines rosades, mentre que els clitocibes tenen la carn fibrosa i les làmines blanques A més, el moixernó blanc té la superfície del barret vellutada i fa una olor forta de farina Tot i ser un bon comestible, davant del dubte, millor no collir-ho Cal anar amb compte també de no collir clitocibes quan agafem cama-secs, perquè sobretot el…
rovelló de cabra
Rovelló de cabra
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 12 cm d’ample, estès o deprimit, de superfície seca i vellosa, i de color encarnat o ataronjat, de cama curta, de làmines denses i de làtex blanc i picant.
Es fa en boscs caducifolis, especialment en bedollars La seva ingestió pot provocar trastorns gastrointestinals
pinetell
Pinetells
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 12 cm de diàmetre, primerament convex i finalment aplanat i deprimit al centre, amb el marge enrotllat, de color vermell ataronjat, amb llistes concèntriques; de làmines adnades i de làtex ataronjat.
Es fa en pinedes De gust exquisit, és molt consumit als Països Catalans És anomenat també rovelló
rovelló
Rovellons
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 15 cm d’ample, primerament convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color vermell vinós, amb taques verdoses, de làmines decurrents i de làtex de color vermell vinós o vermell violaci.
Es fa en pinedes És un dels bolets més apreciats i més consumits als Països Catalans
rinobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes, de cos allargat i deprimit, la forma del qual recorda la d’una guitarra; les aletes pectorals es fusionen lateralment amb el cap, i tenen dues aletes dorsals iguals i la caudal ben desenvolupada.
Són ovovivípars Costaners bentònics, habiten als fons de sorra i fang, on es nodreixen d’altres peixos i d’invertebrats Habiten a les costes dels Països Catalans
silúrids
Silúrids
© Josep Ferrús Sabaté
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels siluriformes, amb el cos bastant deprimit dorsiventralment, cap eixamplat, barbes molt desenvolupades, pell sovint nua, ulls petits, sense aletes dorsals o amb una sola aleta petita, l’anal grossa i les pectorals amb el primer radi espinós desenvolupat.
Depredadors, són propis de les aigües dolces d’Àsia i Europa L’espècie més característica és el sílur
Petits gòbids de coves i fons submarins
L’aspecte de Gobius kolombatovici , amb les seves característiques taques grogues, és inconfusible si s’observa viu i en el seu hàbitat, situat al límit entre la roca corallígena i el detrític costaner, a una certa fondària Enric Ballesteros Sembla que les coves submarines són un bon lloc per a veure-hi gòbids petits, fins fa ben poc considerats molt rars i que, a hores d’ara, cada cop semblen més comuns en aquests hàbitats tan singulars D’altra banda, la popularització de l’ús de l’escafandre autònom i la seva aplicació regular en l’estudi de les comunitats bentòniques han donat com a…