Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
Tomàs Bertran i Soler
Historiografia catalana
Polític i escriptor.
Persona d’idees anticatòliques i membre de la Societat Bíblica protestant, participà en la fundació de la Societat Literària d’Amics de l’Home El 1839 fou deportat temporalment a les Canàries, però l’any següent publicà Catecismo político 1840 En la seva producció escrita combinà la publicació de pamflets de temàtica anticatòlica i descripcions geogràfiques molt innovadores en aquell temps Descripción geográfica histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar 1844-46 i Itinerario descriptivo de Cataluña 1847, on es dona una divisió del Principat en comarques,…
Nicolau Josep Prats i Creus
Historiografia catalana
Historiador, prevere i escriptor.
Doctor en teologia, fou cronista general del regne de Mallorca 1817-23 Destacat filòsof i retòric, publicà diversos sermons i obres de caràcter religiós També deixà algunes oracions i poemes que es conserven a la Biblioteca Bartomeu March de Palma Com a investigador, destaca la seva aportació a l’estudi de la història de Mallorca del final del s XVIII i començament del XIX, amb descripcions dels diferents aspectes socials, polítics i culturals del moment En aquest sentit, cal fer referència a Exacta descripción de las públicas demostraciones y fiestas que en la proclamación de…
Francesc Abellà i Raldirs
Economia
Comerciant.
Fou un dels principals traficants d’esclaus negres a Cuba També traficà amb culis xinesos a Cuba Durant la dècada del 1850 al 1860 treballà amb el colombià Nicolás Tanco Armero, que es dedicava al comerç de xinesos a Cuba i al Perú Del 1864 al 1868 exercí com a sotsagent a Macau, i del 1870 al 1872 com a agent principal d’aquest enclavament i del conegut negrer cubà Conde de Ibáñez Al Boletín de Colonización , aportà dades i descripcions sobre Macau, on s’assenyala la quantificació dels culis sortits de la Xina i dels supervivents Publicà el fulletó Proyecto de inmigración libre…
Andrea Navagero
Història
Literatura
Escriptor i polític, conegut amb el cognom llatinitzat de Naugerius.
Bibliotecari de Sant Marc de Venècia i cronista oficial de la república veneciana 1516, fou enviat per aquesta com a ambaixador prop de l’emperador Carles V 1525-26 i posteriorment prop de Francesc I de França 1528 Escriví les seves impressions del viatge a Viaggio fatto in Spagna ed in Francia 1563, d’interès sobretot per les descripcions de ciutats Barcelona, entre altres i jardins, amb escasses referències a les circumstàncies polítiques del moment, informació completada per les seves cartes a JB Ramusio A Granada, el 1526, conegué el poeta Joan Boscà, i l’estimulà a utilitzar…
Karl Pearson
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, estadístic i filòsof anglès.
Estudià a Heidelberg i Berlín Professor a l’University College de Londres, s’interessà des del 1890 per l’aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics de la biologia El 1902 fundà la revista Biometrika , que fou mundialment famosa en el camp de l’estadística El 1907 fou nomenat director del laboratori Francis Galton, on ideà un mètode d’aplicació de l’estadística a l’antropometria Per les seves recerques, teories, mètodes d’aplicació, etc , hom el considera com un dels fundadors de l’estadística moderna, que continuà després R A Fisher Publicà diverses obres i nombrosos articles Com a…
Hieronymus Münzer
Literatura catalana
Escriptor.
Es doctorà en medicina a la Universitat de Pavia i s’installà després a Nuremberg El 1484 anà de nou a Itàlia i, deu anys després, tornà a Nuremberg amb uns amics, amb els quals viatjà per Alemanya, Suïssa, França i la península Ibèrica 1494-95 Intervingué, a Nuremberg, en la construcció del globus terraqüi de Martin Behaim Amic de Schedel, collaborà en el Liber Chronicarum Escriví una relació del seu viatge, Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam , publicada en part Itinerarium Hispaniarum , 1920 per Pfandl, i traduïda al castellà Viaje por España y Portugal ,…
Silvi
Biologia
Nom amb el qual és conegut el fisiòleg i anatomista holandès d’origen francès François de le Boë, conegut també pel nom llatinitzat Franciscus Silvio o Sylvius.
Fou professor i rector de la Universitat de Leiden introduí la instrucció clínica en l’ensenyament de la medicina, descriví la tuberculosi pulmonar i assenyalà la importància de la saliva i dels sucs gàstrics i pancreàtics en la digestió dels aliments Seguidor de la iatroquímica, doctrina que explicava les malalties per trastorns de la fermentatio vague procés químic d’origen digestiu però determinant de tota la fisiologia, acceptava les doctrines de Harvey sobre la circulació de la sang, el calor innatus del cor i els animales spiritus que circulen pels nervis És conegut principalment per…
Adalbert Stifter

Adalbert Stifter
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura
Poeta i pintor austríac.
Estudià primerament dret, però aviat es dedicà a la pintura i a les ciències naturals Fou mestre a Viena de famílies nobles i més endavant visqué dels seus quadres La seva vida fou marcada per un amor desgraciat, un dissortat matrimoni i, en els darrers anys, per la malaltia Hom el considera com el narrador austríac més important La seva obra palesa influències tant romàntiques com de l’idealisme clàssic El marc de les seves narracions sol ésser la terra bohèmia i la seva pagesia, amb descripcions plenes de sensibilitat Cal esmentar Studien 1844-50, les narracions recollides en el volum Bunte…
Miquel Mates
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Prevere 1596, vicari de Sant Pol de Mar i capellà a Blanes El 1602 viatjà a Palestina per visitar els llocs sants En tornar publicà La devota peregrinació de la Terra Santa i ciutat de Jerusalem Barcelona 1604, Girona 1619, Perpinyà 1627, que inclou també la descripció d’un viatge a Egipte i un llibre d’oracions Tot i que incorporà materials de llibres similars d’autors forasters, la prosa de Mates és minuciosa i reeixida en les descripcions d‘ambients i situacions Als preliminars figura un sonet en lloança de l’ús de la llengua catalana per l’autor i rebutja l’ús…
Jean de Grouchy
Música
Teòric francès de la música actiu vers el 1300.
El seu tractat Ars musicae descriu les pràctiques musicals que tenien lloc a París en aquell moment Un dels aspectes més interessants de l’obra és el tractament de la monodia profana S’hi descriuen alguns tipus de cants i pràctiques interpretatives com el cantus coronatus , i es donen exemples de formes instrumentals com l' estampie o la ductia Tot i l’interès d’aquestes descripcions, molt sovint són una mica confuses i no es corresponen amb els exemples musicals conservats Es diferencia de la major part de tractats contemporanis en la poca atenció que dedica als aspectes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina