Resultats de la cerca
Es mostren 339 resultats
Johann Amos Comenius
Educació
Cristianisme
Nom amb què és conegut Jan Amos Komenský, pedagog i teòleg txec.
Pertangué a la Unió dels Germans Moravians de la qual fou bisbe, i això el féu proscrit a sis països Del 1627 al 1632 escriví la Didactica Magna , traduïda del txec al llatí i publicada el 1657, considerada com el primer assaig important de sistematització de la pedagogia hi dóna una visió global de l’educació, propugna la formació humana, física i espiritual i la instrucció elemental per a tots, sense distinció de classe, sexe o religió Preconitzà uns estudis amb progressió concèntrica de matèries, advocà per una ciència enciclopèdica i per una llengua universal Publicà també…
Nicola Sala
Música
Teòric i compositor italià.
Alumne de N Fago i L Leo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ensenyà al mateix centre fins el 1799 Al llarg de la seva carrera desenvolupà una important tasca didàctica, mentre que la seva producció artística no destacà d’una manera especial De fet, des de la publicació del seu tractat Regole del Contrappunto pratico 1794, la seva producció teatral fou escassa i dubtosa, més com a resposta d’obligacions socials que no pas per interès personal D’una qualitat superior són les composicions de música sacra, on demostrà un gran domini de les melodies i sobretot del contrapunt Fou…
Horacio Capel Sáez
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en història a la Universitat de Múrcia 1963 i doctorat a la de Barcelona 1972 És professor a la Universitat de Barcelona des de l’any 1966 i catedràtic des del 1983 S'interessà inicialment per problemes de la població i de la geografia urbana d’aquesta època destaquen Estudios sobre el sistema urbano 1974 i Capitalismo y morfología urbana en España 1975 A partir dels anys setanta s’inclinà cap a la història féu diversos estudis sobre els s XVII i XVIII i l’anàlisi del pensament geogràfic i de la seva didàctica Percepción del medio y comportamiento geográfico 1973 Filosofía y…
Jacob van Maerlant
Literatura
Poeta flamenc.
Escriví poemes on tracta, en forma de diàleg, dels problemes socials Fundador de la literatura didàctica flamenca, féu adaptacions dels Secreta secretorum, atribuïts a Aristòtil Hemelechede der hemelijcheit , i de la Historia scolastica de Conestor Rijmbijbel , i traduí De naturis rerum , de Cantimpré Der naturen bloeme Adaptà una part del Speculum historiale , de Vincent de Beauvais Spieghel historiale En el camp de la lírica escriví Eerste Martijn ‘Primer Martí’, Dander Martijn ‘L’altre Martí’, Der kercken Claghe ‘Lamentacions de l’Església’, text satíric, Van den Lande van Oversee ‘…
Glòria Casals i Nogués
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Exerceix a la UB la docència universitària, que inicià fent de lectora a la universitat de Birmingham del 1980 al 1983 En la mateixa dècada, i en l’àmbit de l’ensenyament, publicà amb M Llanas, L Soldevila i R Pinyol i Torrents un manual de literatura Solc , una antologia literària Garba i edicions de textos amb finalitat didàctica que assoliren una gran difusió Codirectora de diferents colleccions editorials—“El Garbell”, “Textual”— i membre del consell de redacció de la revista Llengua & Literatura , com a investigadora treballa en l’àmbit de la literatura contemporània Especialista…
Consorci del Patrimoni de Sitges
Museologia
Ens públic creat el desembre del 1994 per acord de l’Ajuntament de Sitges i de la Diputació de Barcelona.
S’encarrega de la gestió, la conservació i la divulgació del Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic Can Llopis, com també de les seves colleccions Els museus de Sitges, el Cau Ferrat la casa estudi del pintor i escriptor Santiago Rusiñol el Maricel de Mar que acull colleccions d’art des del romànic fins al segle XIX, la pinacoteca i la collecció marinera d’Emerencià Roig, i el Museu Romàntic-Can Llopis casa del segle XIX que inclou la collecció de nines antigues de Lola Anglada constitueixen el conjunt patrimonial més important i significatiu de la vila de Sitges L…
José Mariano Elízaga Prado
Música
Compositor, teòric, pianista i organista mexicà.
Considerat un nen prodigi de la música, estudià al Colegio de Infantes de la catedral de Mèxic i posteriorment tornà a la seva ciutat natal, on fou alumne de José María Carrasco L’any 1799 obtingué la plaça de tercer organista al Colegio de San Nicolás El 1823 publicà una reeixida obra didàctica, Elementos de música , un dels primers textos didàctics del Mèxic independent L’any següent fundà, juntament amb José Antonio Gómez, la Sociedad Filarmónica Mexicana, des d’on promogué la música de Mozart i Beethoven arreu del país L’any 1826 obrí la primera impremta de música profana de Mèxic Entre…
Domènec Tous i Massanet
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Franciscà 1796, el 1821 passà a ser prevere secular Fou afí al liberalisme moderat Estigué al servei de Josep de ↑ Togores entre el 1826 i el 1831, el qual sembla que l’inicià en el conreu de la poesia, tot i que la relació literària fou profitosa per a ambdós La seva poesia conservada es pot datar entre el 1828 i el 1830 Es tracta d’un conjunt de vint-i-nou poemes, tres dels quals en castellà, que fluctuen entre l’estètica rococó —on dominen la temàtica amorosa i galant i l’assumpte anecdòtic— i els corrents illuministes —amb tonalitats de reflexió filosòfica o crítica social, i…
Julián Ajuriaguerra Otxandiano
Psicologia
Medicina
Neuropsiquiatre basc.
Germà de Juan Ajuriaguerra Otxandiano Estudià medicina a París i posteriorment s’especialitzà en neurologia amb L’Hermitte Treballà amb els psicòlegs Pieron i Wallon al mateix temps que seguia una psicoanàlisi didàctica Entre 1959-75 fou professor a la Universitat de Ginebra, on fou catedràtic Dirigí també l’hospital psiquiàtric de Bel Air Ginebra, que sota el seu mestratge es convertí en un centre de formació de prestigi internacional El seu camp d’interès se centrà bàsicament en la neuropsiquiatria, en la qual destaca l’obra Le cortex cérébral 1960, i la psiquiatria infantil, en què…
Museu de la Ciència de Barcelona
Vista d’una sala del Museu de la Ciència de Barcelona
© Fototeca.cat
Museu
Museu de Barcelona, creat l’any 1980 per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis (actual Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona).
Dedicat principalment a les ciències físiques, és dividit en cinc àrees principals un planetari sales d’òptica, mecànica, percepció, informàtica, astronomia i astronàutica un espai dedicat a exposicions científiques itinerants un auditori i un observatori astronòmic i una estació meteorològica Hi ha també un submarí de butxaca La seva funció didàctica es complementa amb la possibilitat d’experimentar amb els aparells i dispositius exposats Hom hi celebra simposis, congressos i cursos relacionats amb cadascuna de les àrees El museu convoca anyalment concursos per a articles de divulgació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina